8 de cada 10 menors catalans han estat víctima de violència virtual

Un informe de Save The Children alerta que les pràctiques de violència online es poden perpetuar en el temps i fa tant mal com la violència física

RedaccióActualitzat

Veure material sexual sense anar-lo a buscar, ciberassetjament, "grooming", "happy slapping", sèxting, sextorsió... són formes de violència virtual. I d'aquesta violència n'han sigut víctimes 8 de cada 10 nens i nenes enquestats per Save the Children per elaborar l'informe que s'ha presentat aquest dijous.

El "ciberbullying" o –el que és el mateix– els abusos, insults i humiliacions a través de les xarxes socials, és el tipus de violència més freqüent en l'entorn digital. Més del 40% dels adolescents declara haver-ne sigut víctima i, en més del 60% dels casos, per un amic o company de l'escola.

Save the Children ha posat en marxa la campanya #ViolènciaViral per fer visible aquesta violència i per demanar al govern que aprovi de manera urgent la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència davant la Violència. Aquesta inclou mesures de prevenció, detecció i actuació per poder erradicar tots els tipus de violència que pateixen nens i nenes.

L'ONG, davant l'augment de l'ús de les xarxes socials per part dels nens i nenes, ha elaborat un estudi a partir d'una enquesta a més de 200 joves entre 18 i 20 anys sobre les seves vivències de quan eren menors. Save The Children alerta que les violències digitals es poden perpetuar en el temps i que fan tant mal com la violència física.

Save The Children ha elaborat un informe sobre la violència viral


Diverses formes de violència online contra els menors

Les formes de violència online són molt diverses i poden fer tant mal com la violència física o emocional.

Una altra de les violències que més pateixen els menors catalans és veure contingut sexual online sense anar-lo a buscar expressament. És l'exposició involuntària a material sexual o violent. A més de la meitat dels menors catalans els han aparegut aquest tipus d'imatges sense anar-les a buscar.

L'informe de the Children també denuncia que un de cada quatre menors ha acabat confiant en un adult, que normalment no coneixia abans, que ha contactat amb ell a través d'internet amb la intenció d'involucrar-lo en una activitat sexual. És el que es coneix com "grooming".

En ocasions, la violència es dona entre parelles o exparelles. El sèxting, l'intercanvi de missatges amb contingut sexual, és una pràctica habitual entre adolescents que pot convertir-se en violència quan el material es difon sense consentiment.

Els casos de sextorsió, que es dona en un 5,4% dels adolescents catalans, són semblants. Això passa quan una altra persona, moltes vegades la parella o exparella, t'amenaça de publicar contingut de caràcter sexual.


D'assetjat a "instagramer" d'èxit

Dels 13 als 16 anys, Long Li Xue va rebre insults i crítiques pels seus trets asiàtics des de l'anonimat d'una xarxa social:

"Et mates a pensar qui ha perdut el seu temps per escriure't això, però després aconsegueixen el que volen, que és que a tu t'afecti i que psicològicament no estiguis pel que has d'estar".

Li Xue denuncia l'agreujant de l'anonimat, pel fet de no conèixer la identitat de qui t'està assetjant. "Abans estaves a classe i un tio t'ho deia i tu ho sabies; mira, aquest tio és el que m'ha insultat", explica Li Xue.

 

Long Li Xue va ser víctima de "ciberbullying"

Però amb el temps es va adonar que no valia la pena que això l'afectés i aleshores va passar del fet que es riguessin d'ell a riure's d'ell mateix. Això l'ha portat a ser un "instagramer" d'èxit amb més de 20.000 seguidors.


Més prevenció per evitar la violència contra els menors

Per fer front a totes aquestes dades, Save The Children reclama un seguit de mesures com, per exemple, que siguin obligatòries les assignatures d'Educació Afectivosexual i de Ciutadania Digital, per fomentar un ús responsable de la tecnologia o per garantir que es compleixi l'edat mínima per poder accedir a determinades xarxes o continguts.

Emilie Rivas, responsable de Polítiques d'Infància de Save the Children a Catalunya, destaca la importància de la prevenció per evitar aquestes pràctiques:

"Cal més prevenció i més educació, perquè quan parlem de violència contra la infància tot el que no sigui prevenció és arribar massa tard; és arribar un cop el nen o la nena ja ha sigut assetjat.

 

Emilie Rivas, responsable de Polítiques d'Infància de Save the Children a Catalunya

 

Víctimes en el món virtual i a la vida real

La víctima de violència virtual acostuma a ser-ho de diferents maneres i, sovint, també es trasllada al món real. Hi ha una connexió entre el món virtual i el món físic; és a dir, conductes que comencen a les xarxes, es poden traslladar també a la vida real, com l'assetjament o el control per part de la parella.

No hi ha un perfil únic de víctima ni d'agressor, però sí de persones més vulnerables: les noies són més propenses a ser víctimes, i també els menors d'entre 10 i 17 anys. El que sembla clar és que per esquivar la violència cibernètica cal parlar més i controlar menys.

Save The Children reclama als pares i mares crear espais de diàleg per parlar de sexe amb naturalitat i també dels riscos d'internet. També fa una crida a donar exemple: "Si sempre estem connectats, els nostres fills ho faran de la mateixa manera."

Adverteixen que l'agressió online es pot perpetuar en el temps i que les conseqüències per al menor també, perquè les imatges i els comentaris es queden a internet.

ARXIVAT A:
MenorsAssetjament escolarBullying
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut