5.000 sanitaris que l'ICS va dir que serien fixos per mèrits ara hauran de fer oposicions

L'Institut Català de la Salut diu que la llei no els permet regularitzar-los per la via ràpida i s'ho jugaran tot a un examen obert a tothom, encara que portin anys treballant al sistema de salut públic

Actualitzat

Comptaven que tenien una plaça fixa a la feina, però ara resulta que s'ho jugaran a un examen. Aquesta és la situació que s'han trobat gairebé cinc mil persones. El motiu és que l'Institut Català de la Salut havia publicat que aquestes places --que són, en concret, 4.679-- s'atorgarien per mèrits, que ells complien.

Però un mes després, l'ICS ha corregit perquè --"digues-li confusió o interpretació diferent", diu Xavier Saballs i Bruell, director de persones de l'Institut Català de la Salut-- però el cas és que la llei no permet que les ampliïn per mèrits.

Per tant, ho hauran de fer a la fase més oberta, en la qual cal fer un examen --que comptarà més que no pas els mèrits--, i al qual es pot presentar tothom, no només treballadors de l'ICS. Això afecta totes les categories professionals: metges, fisioterapeutes, etc., però especialment infermeria.

Una infermera atenent una pacient al CAP Güell (ACN/ICS Girona)

A la primera de les protestes que s'ha convocat davant la seu de l'Institut Català de la Salut, el passat 26 d'octubre, el perfil que trobem és similar: infermeres que porten entre 5 i 7 anys treballant al sistema públic, moltes amb les oposicions del 2018 aprovades --les últimes que es van fer--, però sense aconseguir una de les places.

Els anys han passat i en un sector tan feminitzat les trobem amb els seus fills en braços, una situació diferent per poder dedicar hores a l'estudi d'unes oposicions. Totes elles tenien una de les places assegurades sense haver de fer examen i el canvi de criteri les ha indignat, com reconeix Raquel Cañamares:

"Vaig deixar d'estudiar, vaig deixar els apunts i em vaig relaxar perquè vaig dir: 'Ja soc a dins, ja està, ja està fet'."

Laia Pérez, una altra de les afectades, denuncia que s'ho juguin tot a un examen: "Si no podem entrar per mèrits després d'estar tants anys treballant al sistema públic de la salut, ens la juguem un altre cop a una altra carta".

Tatiana Rodríguez, que té un fill de menys d'un any, també té aprovades les últimes oposicions, però ara, reconeix, té molt menys temps per estudiar. "I ara sí que me la jugo de veritat", explica. Igual que Anna Zaragoza Marco, que també és infermera i mare d'una nena petita:

"Hauré de pagar un extra de guarderia per poder tenir més hores lliures i pagar una acadèmia."

Tot, conclou Sara Lahuerta, que fa 5 anys que treballa a l'ICS com a infermera, "per poder optar a aquesta plaça que era nostra i que ens han pres".

Les últimes oposicions d'infermeria van ser l'any 2018 i moltes de les aspirants ja les van aprovar llavors (ACN/Pol Solà)

Una inestabilitat laboral històrica

La inestabilitat laboral dels treballadors de la sanitat pública ha estat, històricament, una constant. La normativa europea obliga les administracions a reduir la temporalitat de les plantilles a un màxim d'un 8%. I això, dins l'ICS --el proveïdor de serveis més gran de la sanitat pública-- són gairebé 22.000 persones que hauran de passar d'eventuals a fixes.

Això són 97 procediments diferents, explica Xavier Saballs i Bruell, director de persones de l'ICS, que reconeix que "és difícil de coordinar-ho tot" i que per això "hi poden haver situacions puntuals en què hi hagi fets com aquest".

Les 5.000 places que semblaven assignades per mèrits eren una ampliació que van poder fer per cobrir llocs de jubilacions, explica el responsable de l'equivalent de recursos humans de l'ICS:

"Ningú té ganes de generar expectatives i no complir-les. Vam fer la interpretació més favorable per resoldre-ho abans. És evident que alguna cosa falla quan preveiem un sistema que és més ràpid i més senzill per a tothom. I ho hem intentat, però no ha pogut ser."

Una explicació que no satisfà ni els professionals afectats, ni els sindicats professionals, que ja han convocat més manifestacions.

Víctor Motos, secretari provincial de SATSE Catalunya, considera que "si s'ha publicat una diligència, s'ha de complir". "No pots dir un dia A i l'endemà B", afegeix.

Núria Guirado, del Sindicat d'Infermeres de Catalunya, afegeix que "la sensació és d'errors concatenats de: 'on hem dit sí, ara diem no'", i Néstor Sastre, de SomIntersindical, creu que encara s'hi podria fer alguna cosa: "Està clar que normativament es poden fer canvis i es poden fer ampliacions de convocatòries".

Moltes infermeres porten entre 5 i 7 anys treballant per a l'ICS, però l'examen comptarà més que els mèrits (ACN/Laura Fíguls)

Els exàmens, a les portes

Però si res no canvia --i de moment no hi ha cap indici que pugui ser així-, totes s'hauran de presentar als exàmens que començaran el primer trimestre de l'any que ve.

Qui va parar d'estudiar confiant que ja tenia la plaça haurà perdut un temps d'estudi, però igualment haurà de fer les proves com la resta.

Totes les places haurien d'estar resoltes abans de finals del 2024. Així, l'ICS hauria de quedar amb menys d'un 8% de personal temporal i tenir un sistema d'oposicions dissenyat perquè mai no es torni a repetir aquesta irregularitat en la temporalitat del seu personal.

 

ARXIVAT A:
Drets laboralsSalut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut