4.600 pagesos menys en 10 anys: producte ecològic i de km 0, una via per revertir-ho

Catalunya ha perdut gairebé 5.000 pagesos en només 10 anys. El que hi ha darrere de la dada és molt preocupant: l'abandonament de l'agricultura i la ramaderia a casa nostra no només té efectes econòmics. Entre altres coses, significa que cada cop som menys autosuficients, depenem massa dels productes que venen d'altres països i ens fa vulnerables a les fluctuacions dels preus i a la disponibilitat.

I un dels efectes més importants: l'impacte en les emissions que tenen els productes que venen de lluny. Les xifres, segons Unió de Pagesos, mostren que si el 2010 el sector primari tenia 26.836 afiliats a la seguretat social, el 2021 només n'eren 22.836. Per tant, tenim un 17% de pagesos menys.

Sense relleu generacional

I si mirem al futur immediat, el nostre entramat agrícola encara podria empitjorar perquè no hi ha prou relleu generacional. El 66% dels pagesos tenen més de 55 anys. Només el 9,5% tenen menys de 41 anys. L'altre 24,5% restant l'ocupa la franja d'edat entre 41 i 55 anys.

"La gran problemàtica de l'agricultura a Catalunya és el relleu generacional, no hi ha nanos joves que vulguin fer de pagès. L'única solució que jo hi veig és la proximitat i l'agricultura ecològica. Donar un valor afegit al producte que fem, amb la qualitat de l'ecològic, i la proximitat de poder alimentar els que ens envolten."

És la veu de Miquel Riera, pagès, fill de pagesos, germà de pagesos i besnet de ramaders transhumants. Ell formaria part de la franja d'edat entre 41 i 55 anys, el 24,5%. En realitat, un dels casos que formen part de l'excepció, els qui sí que segueixen amb la feina familiar de cultivar la terra. I ell va decidir fer un gir, transformar l'agricultura familiar en ecològica.

A Horta Ecològica Plademunt, situada a Palafolls, hi cultiven, des de fa 14 anys, tota mena de verdures ecològiques. Van intentar vendre-les amb cistells directament al consumidor, però no se'n van sortir. No els sortien els números. I es van adonar que el problema era comú en molts pagesos que es dediquen a l'agricultura ecològica. Com arribar a mercats com els de Barcelona sense dependre dels intermediaris?

"Diversos productors que formem part d'Unió de Pagesos i que fem agricultura ecològica, vam veure que a tots ens costava vendre els nostres productes. Que no podíem vendre a l'engròs i això feia perillar la nostra subsistència."

Després de veure que no els sortia a compte anar directament a vendre a Mercabarna per les comissions a intermediaris que implica, va decidir parlar amb l'Ajuntament de Barcelona perquè els connectés directament amb els mercats municipals.

D'aquesta se saltaven uns quants passos pels quals passen els productes abans d'arribar al consumidor. "Així va néixer Terra Pagesa, una iniciativa per fer arribar els nostres productes directament a les parades de fruita i verdura dels mercats de Barcelona", explica Miquel Riera.

"Estem començant, però esperem que cada cop s'hi sumin més i més pagesos i també més i més comerços. I que fins i tot arribem més enllà dels mercats i més enllà de Barcelona."

A Terra Pagesa, ara mateix hi ha 16 productors i 8 parades dels mercats. És un començament. Però també es tracta de fer arribar l'agricultura de proximitat precisament on més consumidors hi ha i menys producció agrària. La gran ciutat, a més, és un bon aparador per mostrar al consumidor la necessitat d'enfortir el teixit agrícola català i no dependre dels productes de fora.

Catalunya és un dels països del món amb menys terra cultivada per habitant i els productes conreats aquí no són ni el 20% del que es ven a Mercabarna. El problema no són només els productes exòtics: mentre que el 70% del que es cultiva a les terres de Lleida es destina a l'exportació, a nosaltres ens arriben 9 de cada 10 patates de fora.

"Durant molts anys vam ser autosuficients alimentant-nos a Catalunya, amb un clima i una terra privilegiada. Per què ara no ho som? Per què gairebé el 80% del que mengem ha de venir de fora? Doncs perquè no s'ha cuidat el sector agrari. Som els que som, i podríem alimentar moltes més persones si hi hagués més bones polítiques per poder continuar fent de pagès."  

Avui en Miquel cull pastanagues i raves. Els neteja, els posa en una caixa i en poques hores ja són a la parada de fruites i verdures de la Sílvia al Mercat d'Horta. Els seus productes destaquen de la resta perquè hi tenen una etiqueta amb un codi QR.

Els consumidors el poden escanejar i automàticament hi surt el nom, la foto i tota la informació relacionada amb el pagès que ho ha cultivat, en aquest cas, en Miquel Riera. També hi surten els seus camps de Palafolls i quins productes està collint en aquest moment.

"La gràcia és posar-hi a un rave o una pastanaga noms i cognoms, que la gent reconegui qui l'ha fet, d'on ve i quan s'ha collit. Que és d'un pagès d'una empresa familiar, de km 0 i amb valor afegit."

A Terra Pagesa hi surten els camps de bròquils i carabasses de Cal Rosset de Sant Vicenç dels Horts, els enciams, les mongetes i calçots de Can Pastallé de Castellbisbal, o les pomes de Cal Petit del Nen d'Ivars de Noguera.

Entre els impulsors del projecte hi ha Carles Vicente, pagès i responsable d'organització d'Unió de Pagesos. -"La gran vàlua del projecte és que tota la fruita i verdura està acabada de collir, fresquíssima."

Mentre parlo amb en Carles, s'acosta a la parada de la Sílvia una clienta que pregunta si el preu és més car pel fet de ser ecològic i de proximitat. La resposta de la Sílvia és que no. I en Carles hi intervé ràpidament.

"Pot ser que hi hagi qui pensi que la fruita i la verdura de proximitat i ecològiques són més cares. El que han de pensar és que el que venem té molta més qualitat, que són els més frescos, saludables i sostenibles possibles. I, a més, gràcies al projecte, els preus poden ser molt competitius perquè el que hem fet és reduir la cadena, treure els intermediaris del mig. Aquí només hi guanyen el productor i el botiguer. Així que el comprador no només no paga de més, sinó que s'enduu el millor producte i, a més, contribueix a la sostenibilitat i a mantenir la pagesia."

"Quan vaig començar a treballar amb 18 anys, ara en fa més de 30"- diu en Miquel Riera - "era una bogeria la quantitat d'aliments que es venien del Baix Llobregat, Maresme, Vallès...  Hi havia molts pagesos que tenien parades pròpies. Hi havia molta riquesa de varietat depenent de la zona i de l'època: carxofa del Baix Llobregat, enciams del Vallès, maduixes del Maresme... Ara això ha desaparegut, ara són grans monstres, grans logístiques que han anat acaparant el mercat. Ja no som nosaltres, són intermediaris que s'ho queden tot."

Cada cop hi ha més iniciatives d'aquest tipus que volen canviar aquesta tendència. La intenció d'aquest grup de pagesos és que el seu projecte creixi i, la seva esperança, que tant el consumidor com les administracions també remin en aquesta direcció, i així ho expressa en Carles.

"Ens agradaria que Terra Pagesa creixés tant que tornéssim a veure el comerç com era en el nostre record fa 40 anys, quan els pagesos veníem directament en la nostra paradeta. Que ara ho facin els comerços per nosaltres, i els productes majoritaris siguin els de proximitat."