Catalunya migdia

200 milions de dones han patit ablacions, una pràctica encara permesa en 30 països

En el Dia Mundial contra les Mutilacions Genitals, l'ONU reclama erradicar-les abans de l'any 2030

Gemma Parellada/Miquel Àngel ViolanActualitzat

Adamsay Sesay, Salamatu Jalloh i Kadiatu Banguraeren són, que se sàpiga, les tres últimes víctimes mortals a causa d'una ablació. Tenien 12, 13 i 17 anys i eren de Sierra Leone, un país on aquesta pràctica encara és legal i on més del 80% de les dones han patit mutilació genital.

Tot i que aquesta operació va ser prohibida per les Nacions Unides fa una dècada, continua sent habitual en 30 països. L'ONU calcula que 200 milions de dones n'han estat víctimes i que aquest últim any més de 4 milions de nenes han estat en risc per aquesta pràctica.

Per lluitar contra aquesta tradició sexista, ONGs de tot el món promouen una campanya de sensibilització aquesta setmana amb motiu del Dia Mundial de la Tolerància Zero amb les Mutilacions Genitals amb l'objectiu d'erradicar-les el 2030.


Ablacions a la baixa, però persistents

La mutilació genital és un dels rituals del pas de la infantesa a l'adultesa. A Sierra Leone, cerimònies d'iniciació com les que han deixat sense vida Adamsay, Salamatu i Kadiatu duren setmanes, es fan normalment al bosc i les practiquen les "soweis", dones amb un alt nivell dins la tribu i que cobren per fer aquestes operacions.

Des de fa dècades, les activistes treballen per convèncer-les que es poden mantenir les cerimònies d'iniciació tradicionals, però eliminant aquesta pràctica que posa en perill les nenes. Per ara, però, són una petita minoria les que se'n poden escapar.

L'ONU apunta que, durant els últims trenta anys, la mutilació genital femenina està en retrocés: es calcula que una nena avui té un terç menys de risc de patir aquesta pràctica que a finals del segle passat, com explica la directora de projectes de la Fundació Kirira, María Bonete.

"Cada cop hi ha més comunitats que rebutgen aquestes pràctiques, sobretot entre les generacions més joves, que es qüestionen els orígens d'aquestes tradicions."

Tot i això, apunta que hi ha el risc que crisis humanitàries com la covid-19 desfacin l'avenç que s'havia aconseguit: "Els protocols s'activen quan una dona migrant proposa viatjar al país d'origen amb la filla. En pandèmia es van tancar les fronteres i, per tant, semblava que no n'hi havia casos. Però, quan es van reobrir, hi va haver una onada de mutilacions."


Un problema global

Tot i que es concentra en països de l'Àfrica i l'Orient Mitjà, la mutilació genital femenina és considerada un problema universal i també és present a l'Àsia i l'Amèrica Llatina.

Les Nacions Unides alerten que és una problemàtica que afecta les dones migrants que viuen a l'Europa Occidental, Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda.

A l'estat espanyol hi viuen 80 mil dones provinents de països on es practica la mutilació genital, i d'aquestes, unes 15 mil són menors d'edat que estan en risc de patir aquestes pràctiques.

Amb motiu de la commemoració, aquest dimarts, del Dia Mundial de la Tolerància Zero amb les Mutilacions Genitals, diverses entitats catalanes surten al carrer per reclamar-ne l'eliminació total. 

A Salt i Girona es va fer una marxa solidària on va participar l'activista africana Dialla Diarra, nascuda a Mali i resident a Catalunya, que des de fa trenta anys coordina des de Banyoles la campanya contra aquestes pràctiques. Ella mateixa va ser víctima d'ablació genital i ara lluita per posar-hi fi: 

"Prou de violar el nostre cos, els nostres drets, la nostra salut i la nostra ment."

 

Objectiu 2030

Les Nacions Unides s'han marcat la fita de fer desaparèixer la mutilació genital femenina l'any 2030. Millorar la qualitat de vida d'aquestes societats perquè les famílies no optin per practicar l'ablació a les filles per augmentar l'import del dot que rebran quan es casin és una de les solucions puntals que proposa Bonete.

L'experta també destaca el poder de l'educació: "Hem de construir una base sòlida amb les generacions més joves perquè el canvi perduri. Tindrem èxit quan una generació no només no estigui mutilada, sinó que no mutili els seus fills".

Entitats com la Xarxa de Dones Líders pel Desenvolupament (RFLD) també reclamen als països on es practica la mutilació genital que es penalitzi aquesta pràctica.

 

ARXIVAT A:
Violència masclistaMasclisme Agressió sexualÀfricaInfància
Anar al contingut