1.516 euros: el salari mensual mínim per viure dignament a Barcelona, segons l'AMB

El salari de referència de l'àrea metropolitana de Barcelona puja per vuitè any consecutiu i se situa de mitjana en 1.516 euros mensuals. Aquesta xifra és la remuneració que es considera suficient perquè una persona que treballa pugui viure dignament.

El càlcul l'han fet les consultores Daleph i Ksnet per encàrrec de l'AMB i té com a objectiu fer visible les variacions anuals dels preus dels béns i les necessitats bàsiques i reflectir com l'evolució de l'economia impacta en el cost de vida de la població.

L'informe assenyala que el 2023 el cost de vida a l'entorn metropolità de Barcelona es va encarir un 4,76% respecte a l'any anterior. El 2022, el salari de vida digna es va situar en 1.447 euros mensuals.

Des del 2016, quan l'AMB va llançar la primera edició d'aquest estudi, el cost mitjà de la vida ha crescut un 44,6% a l'entorn metropolità de Barcelona.

Barcelona és el municipi de l'AMB on és més car viure-hi: es necessita una remuneració mensual de 1.638 euros per a cobrir la cistella bàsica. La mitjana de l'AMB excloent la capital catalana baixaria a un salari de referència de 1.452 euros.

Aquest és el salari de referència que l'AMB estableix segons la tipologia de llar.

El lloguer, fins al 48% del sou mensual

L'habitatge és on els ciutadans destinen la major part del seu salari, un 45% del total que ingressen. Aquesta partida inclou els pagaments relacionats amb el lloguer o la hipoteca (34%), i les despeses i factures de la llar (11%).

La dada és especialment alarmant a la ciutat de Barcelona, on el cost mensual del lloguer o la hipoteca representen el 39% del sou. En aquesta partida és on hi ha més diferència de punts percentuals entre la capital catalana (+7%) i la resta de municipis de l'AMB, on de mitjana es destina el 32% del sou.

Si ens fixem en com varia aquesta despesa en funció de la tipologia de la llar, s'observa com l'habitatge representa una partida molt elevada, sobretot en les llars on hi viu una sola persona adulta: el lloguer o la hipoteca representen el 48% del seu sou mensual.

Els autors de l'estudi situen en 974 euros mensuals la despesa fixa mínima en habitatge que ha de dedicar una persona que viu sola a la ciutat de Barcelona. La xifra a la resta de municipis de l'AMB continua sent molt elevada, però baixa fins als 688 euros mensuals.

Puja la cistella de la compra, baixa la factura de la llum

L'encariment de la vida s'explica en bona part per la pujada en els preus de les despeses de la llar (+8,1%) i els preus de l'alimentació (+10%). La despesa associada als aliments bàsics va representar una quarta part del salari de referència.

L'any passat, fer la compra va ser de mitjana 56 euros mensuals més car que el 2022. Tot i això, van baixar les factures d'aigua, llum i gas: de mitjana, uns 20 euros menys cada mes.

Enguany, també destaca el pressupost destinat a despeses extraordinàries, com ara compra d'electrodomèstics o millores en l'habitatge, que representen un 15%. Pel que fa al transport, el cost va ser menor, en part per la rebaixa substancial dels títols, incloent-hi la gratuïtat de Rodalies.

Gairebé la meitat de les llars no arriben al llindar mínim

El salari de vida té com a objectiu determinar la quantitat de diners que ha de percebre una persona que treballa per a viure dignament. En aquest sentit, l'indicador també serveix per visibilitzar el fet que moltes persones, encara que tinguin feina, no tenen prou ingressos per mantenir un nucli familiar.

L'informe adverteix que el 43% de les llars de l'àrea metropolitana de Barcelona no arriba al pressupost mensual mitjà necessari per cobrir necessitats bàsiques. A la ciutat de Barcelona, aquest percentatge puja al 45%.

El col·lectiu més vulnerable és el de les famílies monoparentals, seguit de les llars compostes per una sola persona i les llars amb dos o més fills a càrrec, que necessiten un salari de vida força superior al de la mitjana. Els percentatges es redueixen considerablement en el cas de les llars de tres adults sense fills o d'una parella sense fills.