El temps de la A a la Z: marees

Néstor Gómez
Marees

Marees

La marea és un dels fenòmens més atractius i sorprenents per als que vivim a la vora d'un mar petit com el Mediterrani.

La marea és una pujada i baixada del nivell del mar a causa de la força d'atracció que exerceix la Lluna i el Sol. Tots els grans cossos, com estrelles, planetes i satèl·lits, tenen un camp de gravetat que depèn de la massa i la distància entre ells. La gravetat fa que toquem de peus a terra, que l'aigua estigui sobre la superfície terrestre i que el planeta estigui embolcallat d'una atmosfera.

A la vegada, la Lluna i el Sol també produeixen una força d'atracció sobre el terra, l'aigua i l'atmosfera del planeta. La Lluna, tot i ser 400 vegades més petita que el Sol, és tan a prop nostre que la seva força d'atracció és 2,2 vegades més important que la del Sol i d'aquí que les marees generades per la Lluna siguin més grans.

Tipus de marees

L'atracció combinada del Sol i la Lluna sobre la Terra dibuixa dos tipus de marees:

  • - Marea viva: quan els tres astres estan en línia s'obté un efecte d'acumulació de les marees. És quan trobem marees molt altes. Es produeixen dues marees altes: una a les zones més properes a la Lluna i al Sol, i una altra, a les més allunyades. L'alineació dels astres pot ser per oposició: si la Terra es troba al mig entre la Lluna i el Sol o per conjunció, si és la Lluna la que es troba al mig.
  • - Marea morta: es produeix quan els astres es troben en cada vèrtex d'un triangle rectangle imaginari. També s'anomena marea de quadratura. La força de la Lluna empeny perpendicularment a la força del Sol i queden bastant contrarestades. Les marees són molt petites.

Fases de les marees

Les marees tenen dues fases i la diferència entre elles s'amplificarà o es reduirà en funció del tipus de marea:

  • - Plenamar: quan la marea assoleix la màxima alçada.
  • - Baixamar: quan el nivell del mar arriba al mínim i despulla d'aigua grans extensions de terra si es tracta d'una zona plana.

El gran paper del temps

Les marees es produeixen per l'efecte d'atracció de la Lluna i del Sol, però el temps té un paper important ja que pot amplificar la marea per assolir valors extraordinaris. Els tres components del temps que influeixen en les marees són:

  • - Pressió atmosfèrica: el pes de la columna d'aire de l'atmosfera sobre el mar determinarà l'alçada del nivell de l'aigua. Com més pressió atmosfèrica, més baix és el nivell del mar, com passa amb les conegudes minves de gener. Amb menys pressió, el nivell del mar puja. S'estima que per cada 1 hPa el nivell del mar varia 1 cm. Així, si la pressió atmosfèrica normal és de 1013 hPa i tenim 1023 hPa, la diferència de 10 hPa de més farà baixar el nivell del mar 10 cm.
  • - Vent: el vent empeny l'aigua cap a la costa. Segons la forma de la costa i del relleu del fons marí, l'aigua del mar s'alçarà més o menys.
  • - Onades: l'alçada de les onades depèn directament de la morfologia del mar. A les platges les onades són un 15% més altes que mar endins.

Marees al món

No a tot el planeta les marees es donen de la mateixa manera. En mars petits o tancats, les marees són molt petites. Cal tenir grans extensions d'aigua per trobar marees de pes i, també, depèn de la forma de l'oceà. Així, a l'Atlàntic, per ser més llarg que ample, les marees són semihoràries, es produeixen cada 12 hores. En canvi, al Pacífic i a l'Índic, més extensos, hi ha marees mixtes de 12 o 24 hores. Les grans marees vives es donen en l'equinocci en zones de marees semidiürnes, com l'Atlàntic, i en el solstici, en les marees diürnes.

La marea més gran del món s'ha observat a la badia de Fundy, al Canadà, amb 21,6 metres, amplificada pel pas del cicló "Saxby", el 4 i 5 d'octubre del 1869. Una de les zones més properes a casa nostra on l'efecte de les marees és més espectacular és al Mont Saint-Michel, al nord de França, amb amplituds superiors als 12 metres.