Pantà de Sant Antoni (Kike Herrero)
Pantà de Sant Antoni (Kike Herrero)

Benvinguda tardor, agenda astronòmica

Actualitzat

A les 10.21 hores de dimecres 23 va començar la tardor astronòmica. L'estació durarà 89 dies i 20 hores, fins que arribi el solstici d'hivern, el 22 de desembre. El canvi d'estació el determina el pas de la Terra pel punt de la seva òrbita que defineix l'equinocci de tardor. A partir d'aquest moment, els dies s'escurçaran més ràpidament. El Sol sortirà més tard i es pondrà abans. Cada dia tindrem uns tres minuts menys de llum solar. El canvi a l'horari d'hivern no arribarà fins al diumenge, 25 d'octubre.

Tot seguit us presentem alguns dels esdeveniments astronòmics més destacats, segons l'informe de l'Observatori Astronòmic Nacional.

Eclipsi

El 28 de setembre gaudirem d'un dels esdeveniments més destacats, un eclipsi total de lluna visible a Europa, Àfrica, l'oceà Atlàntic i Amèrica. Caldrà matinar força per veure'l, perquè el màxim serà sobre les 4.48 hores de la matinada. Serà un fenomen especial: la Lluna serà plena i a més a més estarà en el perigeu, en el seu màxim acostament a la Terra. Per aquest motiu serà una d'aquelles anomenades "superllunes". La veurem amb un diàmetre un 14% més gran. L'últim cop que un eclipsi total va coincidir amb una "superlluna" va ser el 1982. El pròxim no arribarà fins al 2033.

Lluna plena

Després de la "superlluna" del 28 de setembre n'arribaran dues més: el 27 d'octubre i el 25 de novembre.

Planetes

Saturn serà visible al capvespre fins a mitjans de novembre. Venus, Mart i Júpiter seran visibles a l'alba. Al desembre, també es veurà Saturn.

Pluges de meteors

La primera cita per als aficionats a les pluges d'estels és al voltant del 8 d'octubre, moment del màxim dels Dracònids. Una altra pluja de meteors important és la de dels Leònids, que es dóna al voltant del 17 de novembre. La pluja més intensa sol ser la de les Gemínids, amb el màxim al voltant del 13 de desembre.

Constel·lacions

Al voltant de l'estrella Polar es veuran el Cigne, Cassiopea, l'Óssa Menor i la Girafa. Les constel·lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i Andròmeda; per sota, la Balena i Orió, a més a més de les estrelles Siri i Proció.

Observacions amb prismàtics o petits telescopis

Quan hi hagi Lluna nova i la nit sigui més fosca, es pot intentar veure la galàxia d'Andròmeda, nebuloses d'emissió, com la d'Orió, o el cúmul d'estrelles de les Plèiades. Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i la Via Làctia.

Activitat solar

L'activitat del Sol es reflecteix per les taques, fulguracions i protuberàncies a la superfície. Segons les estimacions de l'Agència NOAA i del Space Weather Prediction Center, el nombre de taques solars baixarà i assolirà valors d'entre 43 i 69.

 

Anar al contingut