Zapatero i Ibarretxe treballaran en un projecte comú d'estat sense imposicions unilaterals
El lehendakari basc, Juan José Ibarretxe, ha tornat a visitar el palau de La Moncloa tres anys després. Ibarretxe s'ha entrevistat amb el nou president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, i després de tres hores de reunió, la principal conclusió que se n'extreu és que tant l'executiu de Madrid com el govern de Vitòria volen treballar "en un projecte comú d'estat", en paraules del mateix Ibarretxe. Més enllà de la cordialitat i de la voluntat d'entendre's, però, el problema de fons, el "pla Ibarretxe", continua present.
José Luis Rodríguez Zapatero i Juan José Ibarretxe s'han compromès a mantenir les seves voluntats sense imposar unilateralment cap tipus de mesura per a les dues parts. En aquest sentit, el lehendakari ha assegurat: "Estem disposats a participar en un projecte comú d'estat." En roda de premsa després de trobar-se a La Moncloa amb el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, Ibarretxe ha demanat també respecte i ha animat a treballar pel diàleg per trobar una "via de trobada" amb el govern central.
Ibarretxe, que no ha volgut traslladar als periodistes molts dels continguts de la trobada per "discreció", ha dit que "s'ha d'intentar ser valents per solucionar els problemes de convivència Euskadi-Espanya sobre les bases del respecte a les decisions de la societat basca".
En aquest sentit, el lehendakari ha insistit que Zapatero no li pot demanar que suspengui el referèndum perquè el tràmit del "pla Ibarretxe" es troba ara al Parlament de Vitòria, que és, segons ell, "la seu, el campament base on s'han de donar tots els plantejaments". Per la seva part, el ministre d'Administracions Públiques ha dit que la normativa no recull la possibilitat de celebrar el referèndum i ha afegit que, tot i que el govern no té la intenció de penalitzar aquest tipus d'iniciatives, espera "que no sigui necessari recórrer a qualsevol tipus d'acció que violenti la Constitució". Jordi Sevilla ha afirmat també que malgrat que la limitació al consens parlamentari fixat per a les reformes estatutàries és aplicable també en el cas basc, està convençut que el pla "no genera el consens necessari".
