Una sentència avala la labor de crítica social i política de la Plataforma en Defensa de l'Ebre

Un jutge d'Amposta ha avalat en una sentència la feina de crítica social i política que porta a terme la Plataforma en Defensa de l'Ebre contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) i els partits polítics, especialment el PP i CiU, i les entitats que el defensen. El jutjat ha valorat d'aquesta manera l'activitat de la plataforma, i ha rebutjat una demanda contra l'honor que va presentar el president de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre, Manuel Masià Marsa, contra sis integrants de la plataforma, entre els quals hi ha el principal líder, Manolo Tomàs.
Una sentència avala la labor de crítica social i política de la Plataforma en Defensa de l'Ebre
Amposta

Una sentència avala la labor de crítica social i política de la Plataforma en Defensa de l'Ebre

Un jutge d'Amposta ha avalat en una sentència la feina de crítica social i política que porta a terme la Plataforma en Defensa de l'Ebre contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) i els partits polítics, especialment el PP i CiU, i les entitats que el defensen. El jutjat ha valorat d'aquesta manera l'activitat de la plataforma, i ha rebutjat una demanda contra l'honor que va presentar el president de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre, Manuel Masià Marsa, contra sis integrants de la plataforma, entre els quals hi ha el principal líder, Manolo Tomàs.
La Comunitat de Regants va demandar la Plataforma en defensa de l'Ebre pels centenars de cartells enganxats als mesos de març i abril del 2001 a Tortosa, Xerta, i Sant Jaume d'Enveja amb el lema crític "pel seu futur $ venen el teu", fent referència als defensors del PHN, als quals tractava d'especuladors. En aquests cartells apareixien les fotografies de Manuel Masià, del president del Consell Comarcal del Baix Ebre i diputat al Congrés pel PP, Joan Bartomeu; del diputat al Parlament del PP Josep Curto, i del president del Sindicat de Regs de l'Esquerra de l'Ebre, Joel Bonet. Masià va demanar al jutjat que la PDE pagués una indemnització per un atemptat contra el dret a l'honor de 90.000 euros. En la sentència, el jutge justifica la col·locació d'aquests cartells dient que "s'emmarca en l'apassionada polèmica social i política en diverses regions espanyoles, per l'aprovació del PHN i el transvasament en aquest pla de l'aigua de l'Ebre". El jutge hi afegeix: "No és estrany el sorgiment d'aquest debat polític i social, en tractar-se d'una qüestió com l'aqüífera, que afecta tan sensiblement els interessos vitals, mediambientals i econòmics d'una comarca del sud de Tarragona, la societat de la qual en un elevat percentatge veu amenaçat el seu futur i tem una degradació del seu medi ambient com a conseqüència d'un possible transvasament d'aigua de l'Ebre previst en el PHN i els efectes dessalinitzadors que això pot produir". Segons la sentència, "és en aquest context en què és perfectament explicable i comprensible el sorgiment d'un moviment popular de caràcter assembleari, la Plataforma, l'objectiu de la qual és la conscienciació de la societat espanyola respecte als elements perniciosos que al·leguen sobre aquest transvasament per a la comarca". Segons el seu parer, també és "perfectament explicable" l'exercici, per part d'aquesta plataforma, d'una "legítima crítica social cap a totes aquelles persones, institucions i partits polítics que estan directament o indirectament relacionats amb la polèmica". És en el marc d'aquest conflicte politicosocial que la PDE va distribuir els cartells, amb un missatge que, segons el magistrat, "s'ha d'entendre com una contundent crítica, utilitzant termes col·loquials i populistes", i no com un insult o un menyspreu. Diu el jutge que la plataforma es limita a exercir una "crítica política i social contra quatre persones, dues d'elles destacats parlamentaris del partit polític que governa Espanya". En la seva sentència, el jutge expressa la seva "perplexitat" i censura al fiscal per haver mostrat el seu desacord amb la celebració de la vista, que ha coincidit amb les eleccions municipals. "El representant del ministeri públic hauria de saber molt bé que les actuacions judicials en cap cas no han ni poden veure's condicionades pels períodes electorals a Espanya", assegura.