Tots els bisbes de Xile renuncien per no haver actuat contra els abusos sexuals

Tots els bisbes de Xile renuncien per no haver actuat contra els abusos sexuals

Tots els bisbes de Xile renuncien per no haver actuat contra els abusos sexuals

Redacció Actualitzat
El papa Francesc amb els bisbes xilens al Vaticà

El papa Francesc amb els bisbes xilens al Vaticà

Tots els bisbes de Xile han posat el seu càrrec a disposició del papa Francesc. La raó són els casos d'abusos sexuals que hi ha hagut en el país sud-americà.

Els 34 bisbes van estat reunits amb el papa al Vaticà del 15 al 17 de maig. Ara han donat a conèixer una nota conjunta en què anuncien aquesta renúncia. La carta s'ha presentat davant la premsa en una intervenció sense preguntes. El secretari general de la Conferència Episcopal de Xile, Fernando Ramos Pérez, i el bisbe San Bernardo, Juan Ignacio González Errázuriz, van llegir la declaració en què demanaven perdó "pel dolor causat a les víctimes i al poble de Déu i al país pels nostres greus errors i omissions".

Durant el viatge que va fer a Xile al gener, el papa va demanar perdó pels casos de pederàstia. Però també va defensar públicament i en diverses ocasions el bisbe d'Osorno, Juan Barros, el qual acusaven de saber que el capellà Fernando Karadima havia abusat durant anys de menors i d'haver-lo encobert.

Francesc fins i tot va rebutjar la renúncia de Barros, perquè estava convençut de la seva innocència. Francesc havia ordenat Barros com a bisbe el 2015, tot i que ja s'havia denunciat que havia amagat els abusos i protegit Karadima.

 

Vídeo relacionat: El papa marxa de Xile refermant la confiança en el bisbe a qui atribueixen abusos

 

Però de retorn al Vaticà, va ordenar l'elaboració d'un informe a l'arquebisbe maltès Charles Scicluna. Un cop constatat que no se l'havia informat correctament, va convocar els bisbes i va decidir reunir-se amb les víctimes dels abusos.

Fernando Karadima té actualment 87 anys, viu en una residència a Xile i segueix mantenint la seva innocència. Barros havia dit que no tenia constància de cap acció inadequada. Però el Vaticà ha confirmat que posseeix un document on es demostra que el bisbe va destruir proves de delictes sexuals i no va protegir les víctimes dels abusos.

En una entrevista publicada per "El Periódico" al gener, tres portaveus dels Maristes de Xile reconeixien que els abusos sexuals que tenien lloc en aquesta institució no s'investigaven, sinó que s'amagaven.

Testimonis i denúncies

L'agost del 2017, la jerarquia dels Germans Maristes -que no són considerats sacerdots i no poden impartir els sagraments- va denunciar un dels seus membres, Abel Pérez, per abusos i violació de 14 menors d'edat a dos col·legis. Però havien passat set anys des que Pérez mateix havia revelat la seva actuació, que s'havia produït entre el 1970 i el 2008. A Xile, els delictes per abusos sexuals prescriuen als deu anys, tret que hi hagi una denúncia interposada.

Això va donar lloc a mostres d'indignació i al fet que diverses persones que havien estat agredides expliquessin el que havien patit unes dècades abans. Entre març i abril, vuit persones van presentar querelles. En total hi podria haver 21 demandants. El diari xilè "El nuevo día" publicava el dia 14 alguns d'aquests testimonis.

Aquests fets han afectat la credibilitat de l'Església catòlica a Xile. Segons l'informe "El papa Francesc i la religió a Xile i Amèrica Llatina", elaborat per Latinobarómetro, el nombre de catòlics ha experimentat una important davallada a Xile en pocs anys.

El 2007, el 73% dels enquestats es declaraven catòlics. Deu anys després, només ho feien el 43%. En el conjunt d'Amèrica Llatina el percentatge va baixar del 80 al 59%.

TEMES:
Menors Assetjament sexual Pederàstia