Prop de 300 metges catalans han marxat des del gener a l'estranger atrets per millors condicions laborals

Des de començament d'any, uns 300 metges catalans han marxat a treballar a l'estranger, principalment a Anglaterra, el Canadà o els Estats Units. És una xifra que comença a preocupar, sobretot en un moment en què a la sanitat catalana hi falten facultatius. Entre les raons per anar-se'n, els metges apunten millors oportunitats professionals, sous més alts i facilitats per conciliar feina i família. Alguns hospitals catalans ja estan adoptant mesures per evitar-ne la fuga, com l'Hospital Clínic de Barcelona, on, entre altres mesures, s'intenta fer partícips els metges en la gestió de l'hospital o els ofereixen permisos retribuïts perquè se'n vagin a fora a ampliar formació per després aplicar-la aquí.
Prop de 300 metges catalans han marxat des del gener a l'estranger atrets per millors condicions laborals
Barcelona

Prop de 300 metges catalans han marxat des del gener a l'estranger atrets per millors condicions laborals

Des de començament d'any, uns 300 metges catalans han marxat a treballar a l'estranger, principalment a Anglaterra, el Canadà o els Estats Units. És una xifra que comença a preocupar, sobretot en un moment en què a la sanitat catalana hi falten facultatius. Entre les raons per anar-se'n, els metges apunten millors oportunitats professionals, sous més alts i facilitats per conciliar feina i família. Alguns hospitals catalans ja estan adoptant mesures per evitar-ne la fuga, com l'Hospital Clínic de Barcelona, on, entre altres mesures, s'intenta fer partícips els metges en la gestió de l'hospital o els ofereixen permisos retribuïts perquè se'n vagin a fora a ampliar formació per després aplicar-la aquí.
Actualitzat

Molts metges catalans han marxat a treballar al Canadà, els Estats Units o Anglaterra i a l'hora de plantejar-se tornar, creuen que aquí no se'ls valoraria prou. A més, consideren que el sistema hospitalari català és massa rígid, i premia més l'antiguitat que la vàlua professional i es queixen de la poca concreció de les ofertes. El cirurgià de cap i coll, Guillem Bruch, diu, en aquest sentit, que no se sap on acaba i on comença l'oferta, quina feina faràs, a quina hora començaràs i a quina acabaràs. Al món anglosaxó, diu, "quan tu firmes un contracte, s'estableix perfectament quin és el teu horari, quines funcions faràs, quant temps dedicaràs a la recerca, quant temps tindràs de vacances i quant et pagaran per anar a congressos".

En la decisió de marxar, a banda de la qualitat de la feina, també hi tenen a veure els sous que s'hi paguen, a més de les facilitats per conciliar família i treball. Així, els països anglosaxons permeten a una dona embarassada decidir el tipus de contracte, si vol fer jornada completa o reduïda, quants dies vol anar a treballar o, fins i tot, si es vol partir la jornada amb una altra dona embarassada o que tingués fills.

En un intent de canviar les coses, l'Hospital Clínic de Barcelona fidelitza ara els metges oferint-los incentius que van més enllà del sou, com donant més temps per a la recerca. Així ho ha dit, Antoni Trilla, director de la Unitat d'Avaluació de l'Hospital. Entre altres mesures, intenten fer partícips els metges en la gestió de l'hospital o els ofereixen permisos retribuïts perquè se'n vagin a fora a ampliar formació per després aplicar-la aquí.

Cada cop més, la tendència dels hospitals catalans és buscar metges més ben preparats i compensar-los adequadament. L'objectiu és vèncer un sistema de funcionament molt jerarquitzat i que dificulta les possibilitats de promoció professional.