L'escriptor Amin Maalouf, investit doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili ha investit l'escriptor francòfon Amin Maalouf doctor honoris causa, a proposta de la Facultat de Lletres. Maalouf va néixer a Beirut, al Líban, el 1949 i es va exiliar a França al 76, per la guerra civil. Les seves novel·les, que s'han traduït a 27 llengües, es basen en fets i personatges històrics; passen a l'Àfrica, a l'Orient Mitjà i al Mediterrani, i tenen com a denominador comú la lluita per la coexistència i la tolerància de les cultures. Per Maalouf, segons ha explicat durant el seu discurs a la Universitat Rovira i Virgili, és imprescindible el diàleg entre civilitzacions.
L'escriptor Amin Maalouf, investit doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili
Tarragona

L'escriptor Amin Maalouf, investit doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili ha investit l'escriptor francòfon Amin Maalouf doctor honoris causa, a proposta de la Facultat de Lletres. Maalouf va néixer a Beirut, al Líban, el 1949 i es va exiliar a França al 76, per la guerra civil. Les seves novel·les, que s'han traduït a 27 llengües, es basen en fets i personatges històrics; passen a l'Àfrica, a l'Orient Mitjà i al Mediterrani, i tenen com a denominador comú la lluita per la coexistència i la tolerància de les cultures. Per Maalouf, segons ha explicat durant el seu discurs a la Universitat Rovira i Virgili, és imprescindible el diàleg entre civilitzacions.
Actualitzat

El periodista i escriptor libanès francòfon Amin Maalouf ha advocat per seguir l'exemple de la construcció europea com a "única via" per salvar la humanitat, durant el seu discurs en l'acte d'investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Maalouf (Beirut, Líban, 1919), considerat un dels màxims exponents de la literatura àrab i autor de nombroses novel·les que es desenvolupen a l'Africa, a l'Orient Mitjà i al Mediterrani, s'ha mostrat "convençut" de la necessitat de "bastir ponts de diàleg" entre Orient i Occident.


Segons la seva opinió, les relacions entre nord i sud han estat històricament "delicades", però ara ho són "més que mai" i, davant el risc que el fil que les sosté acabi "trencant-se i es produeixi un enfrontament", l'única sortida és "la paraula, la tolerància i el respecte". "No val la resignació davant una situació actual inquietant", ha sostingut l'escriptor en la roda de premsa celebrada abans de la cerimònia d'investidura.


De la capacitat dels pobles de dialogar i construir una "comunitat, una pàtria global" a imatge i semblança de l'"exemple" de la Unió Europea dependrà "l'èxit o fracàs de la humanitat", ha afirmat l'escriptor, autor d'assajos i novel·les traduïdes a 27 llengües, com "Orígens", premi Mediterrani 2004, o "Les identitats que maten", guardonada amb el Premi Europeu d'Assaig el 1999.


Exiliat des del 1976 a França, després de fugir de la guerra civil que va tenir lloc al seu país, Amin Maalouf considera que Europa ha d'assumir el paper de "copilot savi, reflexiu i moderat" del món, davant "l'autonomia moderada de les Nacions Unides". En canvi, s'ha mostrat molt crític amb els EUA i tot i assenyalar que no és "antiamericà", ha dit que creu que Washington  "ha perdut tota credibilitat moral".


Per argumentar la seva afirmació, ha traçat una paràbola segons la qual "una persona seu en un avió i, al principi, està tot perfecte, se sent còmode. Després l'inviten a passar a la cabina i descobreix que el pilot no té carnet per dirigir aeronaus i a més està borratxo". Finalment, Maalouf ha subratllat que el paper de les universitats també és "bàsic" per a "imaginar un nou món" i evitar un conflicte nord-sud, l'arrel del qual és "principalment cultural", segons ha dit Maalouf. Amb tot, l'escriptor s'ha mostrat optimista perquè "estem en vies de conscienciació del problema".


Amin Maalouf s'ha convertit avui en dissetè doctor honoris causa de la URV després que el consell general de la universitat aprovés, a la sessió d'octubre del 2005, la concessió d'aquest títol a proposta de la Facultat de Lletres.