La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Aquesta setmana de trànsit entre el novembre i l'últim mes de l'any, la política no ens dóna treva.

Després de les eleccions de diumenge, aquests cinc dies lectius han estat de placidesa per a Convergència i Unió. Victòria contundent i roda de contactes amb les altres forces polítiques, però avui, que és divendres, algú haurà d'agafar la calculadora perquè els números no surten de cara a la investidura del president Mas, ni en primera ni en segona volta.

L'últim amb qui es va reunir Mas va ser Joan Laporta, que ahir no va fer declaracions i que avui és el convidat d'"El matí de Catalunya Ràdio".

Si ningú no s'absté i tots voten que no, caldrà una negociació per no demorar la creació del nou govern i que hi hagi president abans de Nadal. Per saber en quin punt estan les converses amb l'oposició, avui també hem convidat David Madí, home fort de Mas, que és qui s'encarrega del traspàs de carteres.

De tota manera, veient com han quedat alguns després del 28-N, no creiem que s'afanyin a posar pals a les rodes del carro del veí quan ells ja han perdut bous i esquelles.

És el cas d'Esquerra Republicana, on Carod-Rovira, expectant, ahir va penjar al seu blog un sonet amb intenció, de Màrius Torres.

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Esquerra està feta un poema, i el PSC, un vaixell a la deriva.

Sentint ahir el conseller Castells a "El matí de Catalunya Ràdio", queda clar que el vaixell, més que el de "cien cañones por banda, viento en popa a toda vela", és el Titànic.

Ell volia un canvi de rumb. Grup parlamentari propi a Madrid i deia que no estava sol en el seu desig de canviar les coses.

Va citar Marina Geli, i avui ella és la convidada del programa líder i més escoltat a Catalunya, que és el vostre.

"El Periódico" publica avui que els alcaldes del PSC exigeixen una treva en la batalla per la successió fins després de les municipals, però la pregunta és: Es poden presentar davant la ciutadania i demanar-nos el vot quan no ens podran explicar cap a on van les sigles que defensen?

El programa d'avui promet. La política no afluixa, però tranquils que el pont, per a molts, ja és a tocar.

Benvinguts a casa vostra.