La històrica foneria gironina Barberí abandona l'activitat i posa fi a més de quatre segles creant campanes i escultures

La històrica foneria gironina Barberí abandona l'activitat i posa fi a més de quatre segles creant campanes i escultures

La històrica foneria gironina Barberí abandona l'activitat i posa fi a més de quatre segles creant campanes i escultures

ACN Riudellots de la Selva.-La històrica foneria gironina Barberí abandona l'activitat i posa fi a més de quatre segles creant campanes i escultures. Nascuda a Olot, però actualment amb seu a Riudellots de la Selva, se la considera la segona empresa més antiga de Catalunya, només per darrere de Codorniu. Els seus orígens es remunten a ple segle XVI (va néixer el 1565). Del seu taller n'han sortit campanes com la Llibertat (encàrrec de l'ANC) o escultures com la de Santa Elena, que corona el cimbori de la Catedral de Barcelona. Especialitzada en grans obres, la crisi li ha acabat passant factura. No només perquè la fosa de campanes ha anat a la baixa, sinó també "perquè els ajuntaments ja no fan escultures per als espais públics", explica el seu propietari, Ramon Castey. L'empresa, que té vuit treballadors, acomiadarà gairebé la totalitat de la plantilla. Ara, s'està netejant el taller i els motlles que s'hi guardaven, que s'entreguen als escultors. Barberí tanca la foneria, però es mantindrà com a empresa. A partir d'ara, gestionarà les patents de Castey, dedicada a fabricar utensilis de cuina, i amb qui comparteix seu.

Adéu a una foneria artística amb més de quatre segles d'història. Barberí, amb seu a Riudellots de la Selva, abandona l'activitat que la va veure néixer: la fosa tradicional de campanes i escultures. Ho fa arrossegava per una crisi econòmica "massa llarga", admet el seu propietari, i que mica en mica ha fet caure els encàrrecs.Actualment, del seu taller en sortien una desena de campanes l'any. Entre les últimes, la del santuari dels Àngels o la Llibertat, elaborada per encàrrec de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Lluny queden els anys de la dècada dels 90, quan Barberí n'arribava a fer entre dues i tres al mes. I com també ha passat amb les campanes, les escultures artístiques també han anat a la baixa. "Nosaltres ens dediquem a grans obres, i amb la crisi els ajuntaments ja no destinen recursos a fer obres per a places i rotondes perquè tenen altres necessitats", explica el seu propietari."Ens dol, però ens hi veiem obligats"Tot plegat ha portat que, al llarg dels darrers exercicis, Barberí hagi vist com perdia més de la meitat de la seva facturació anual. Sense anar més lluny, la foneria artística va tancar el 2015 ingressant 193.019,70 euros. I de retruc, aquests números també s'han traduït en menys plantilla. De la vintena de treballadors que havia arribat a tenir, actualment en queden vuit. Per això, Barberí segueix l'estela d'altres foneries similars (de Madrid o Itàlia) que han decidit tancar taller. "És una decisió que ens dol, però l'activitat nefasta que hem tingut en els darrers anys ens hi ha portat", concreta Ramon Castey. Barberí ja ha tancat els forns de Riudellots de la Selva i, a hores d'ara, la plantilla està netejant el taller i els motlles que hi guardava (alguns dels quals s'entreguen als escultors). Un procés que s'allargarà fins a mitjans de desembre, quan l'empresa dirà adéu per sempre a la fosa artística.La fi de l'activitat comportarà acomiadar gairebé la totalitat de la plantilla (dels vuit treballadors, només se'n mantindrà un). Barberí, però, continuarà com a empresa. Això sí, reconvertint del tot l'activitat. A partir d'ara, es dedicarà a gestionar les patents de Castey, dedicada a fabricar utensilis de cuina, i que pertany al mateix propietari.Nascuda en ple segle XVIEls orígens de Barberí es remunten a l'any 1565, en ple segle XVI. Va ser aleshores quan una nissaga de fonedors de campanes procedents d'Itàlia es va establir a Olot i hi va obrir taller. En un principi, la foneria es dedicava a fabricar campanes i olles. A partir d'aquí, del seu taller en van sortir nombroses campanes per a ermites i esglésies d'arreu de Catalunya. L'empenta els va arribar a partir del 1888, quan van participar a l'Exposició Universal de Barcelona i hi van rebre una medalla d'or. Al segle XX, Barberí va combinar la fosa de campanes -sobretot, després de la Guerra Civil- amb la foneria artística. D'Olot en van sortir grans escultures en bronze, com la de Santa Elena que des del 1913 corona el cimbori de la Catedral de Barcelona, la del Sagrat Cor del temple del Tibidabo (1950) i altres obres monumentals per a espais públics: l'homenatge al Doctor Robert de Josep Llimona, les estàtues de Frederic Marès que ornamenten la plaça Catalunya o la de la font de la plaça d'Espanya (dels germans Oslé).De Girona a arreu del mónL'any 1976, amb la mort de la nissaga dels Barberí, l'empresa passa a mans de Ramon Castey (pare de l'actual propietari). A finals dels 90, la foneria artística viu un moment d'eclosió amb els Jocs Olímpics de Barcelona i accelera la seva presència arreu del món (on ha fet obres a l'Amèrica del Sud, Japó o els Estats Units).Al 1994, Barberí es trasllada al polígon de Riudellots de la Selva i comparteix seu amb Castey (firma de nova creació dedicada a fabricar estris de cuina, sobretot olles i cassoles, apreciades pels seus materials antiadherents). En els darrers anys, la foneria ha fet obra per a artistes catalans destacats com Rosa Serra o Jaume Plensa. Ara, Barberí posa fi a més de quatre segles de foneria. Del seu llegat, però, en queden nombroses campanes i escultures representatives (algunes de les quals es conserven en museus d'arreu del globus).