Tortosa

La falta de sediments al tram final del riu Ebre amenaça les espècies autòctones

Un estudi del Programa d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA ha constatat que l'estat ecològic del tram final del riu Ebre no és satisfactori, malgrat que en alguns aspectes, com la qualitat de l'aigua, ha millorat. Aquesta millora de l'última dècada, però, ha contribuït a generar altres problemes en l'ecosistema com és l'aparició d'algues. Aquests macròfits es converteixen en hàbitat de plagues com la mosca negra o afavoreixen la proliferació d'espècies de peixos invasores. L'estudi conclou que la falta de sediments és la principal amenaça per a la supervivència de les espècies autòctones.

Actualitzat
Nou de cada deu peixos de l'Ebre són d'espècies introduïdes, com el silur. La invasió de peixos i mol·luscs forans, afavorits pels baixos cabals dels últims anys, és el principal problema ecològic al tram final del riu juntament amb la multiplicació de plantes aquàtiques.

Segons explica el director tècnic del programa, Carles Ibàñez: "La proliferació dels macròfits ha portat associat un altre problema, l'extensió de la plaga de la mosca negra i és que en aquestes plantes filamentoses pon els ous aquest molest insecte."

Paradoxalment, aquest fenomen s'ha vist afavorit per la millora de la qualitat de l'aigua. "Ha millorat sobretot per la disminució del fòsfor gràcies a la instal·lació de depuradores i també pel canvi en la composició dels detergents", ha dit Ibàñez, que ha afegit: "Ens trobem en una situació de canvi constant de l'ecosistema, abans no passava això, ara hi ha canvis constants en els ecosistemes aquàtics. El sistema no s'estabilitza, no sabem cap on va".

Entre les solucions que plantegen els investigadors de l'IRTA hi ha reclamacions històriques com és la d'obtenir un règim de cabals ecològics adequats. "Els cabals ens permetrien també controlar les espècies invasores ja que hem comprovat que amb menys cabal les espècies exòtiques proliferen més així com als trams amb el bosc de ribera més degradat", ha assegurat Ibàñez.

Per això parlen d'una millor gestió dels cabals, amb riuades que poguessin incorporar els sediments retinguts als embassaments. I és que a la desembocadura només arriben 200.000 tones anuals de sediments, cent vegades menys que fa un segle. Subratllen que aquestes aportacions de sediments evitarien l'aparició de macròfits i minimitzarien l'impacte de la mosca negra.
 
També plantegen mesures de restauració de l'ecosistema de les illes fluvials i del bosc de ribera, així com un millor control de les espècies invasores.

L'estudi, finançat pel Ministeri de Ciència i l'Agència Catalana de l'Aigua, s'ha fet entre el 2006 i el 2009 a partir de dades històriques per veure l'evolució de l'estat del riu i de controls exhaustius. Les dades han comprès tot el tram català de l'Ebre des de l'embassament de Riba-roja fins a la desembocadura.

Anar al contingut