Els socialistes van rebutjar formar part d'una missió que consideraven que estava polititzada (Kike Rincón/Europa Press)

Eurodiputats de dreta i extrema dreta recomanen equiparar català i castellà a les aules

La missió d'eurodiputats impulsada pel PP i Ciutadans, que no va visitar cap escola ordinària en la visita del desembre, veu fins i tot discurs d'odi a l'escola catalana

Redacció/ACNActualitzat

L'esborrany d'informe de la missió d'eurodiputats que va visitar Catalunya aquest desembre per analitzar el model d'immersió lingüística a les escoles advoca per un tractament "equivalent" del català i el castellà a l'escola.

El text, que no és vinculant i es debatrà aquest dimecres al comitè de Peticions, assegura que el dret a rebre educació en castellà "és a la Constitució" i que les autoritats "han de garantir que no es discrimina els nens".

"El sistema educatiu a Catalunya hauria de donar tractament equivalent al castellà i al català com a llengües vehiculars", afirma el text, que també parla "d'intimidació" i "discurs d'odi" contra les famílies que han exigit el 25% de castellà als tribunals.

La missió d'eurodiputats es va formar a iniciativa de PP i Cs i la formaven sobretot membres de la dreta i l'extrema dreta de l'Eurocambra, ja que va ser boicotejada pel grup dels verds i els socialistes, que no podran afegir esmenes al text, tot i que sí afegir-hi annexos a la part final de recomanacions.

Fa temps que socialdemòcrates, verds, l'esquerra unitària i Junts denuncien al Parlament Europeu que la presidenta de Peticions, Dolors Montserrat --del PP català-- fa un "ús partidista" del comitè, especialment en temes relacionats amb la llengua catalana o la situació interna a l'estat espanyol.

El febrer passat, diversos membres del Parlament Europeu també van abandonar la sala del Comitè de Peticions durant un debat sobre la immersió per denunciar que estava esbiaixat, i que només compareixien experts de part.

En el cas de la visita a Catalunya, la missió d'eurodiputats no va visitar cap escola ordinària i, a banda de trobar-se amb diferents entitats i institucions, només es va reunir amb les famílies demandants contra la immersió.

Els eurodiputats Dolors Montserrat, Maite Pagazaurtundúa i Jorge Buxadé formen part de la delegació que és a Catalunya per analitzar la immersió lingüística
Els eurodiputats Dolors Montserrat, Maite Pagazaurtundúa i Jorge Buxadé van formar part de la delegació (ACN/Eli Don)

Inspeccions i "anàlisi independent"

El document que es debatrà aquest dimecres reclama al govern espanyol que "monitoritzi de prop" si als centres catalans es respecta una distribució "equilibrada" de llengües, i proposa que  "revisi" com actua la Inspecció Educativa a Catalunya.

També apunten que caldria fer "una anàlisi independent" sobre "com establir un contingut equilibrat en les llengües vehiculars".


Dures acusacions contra la immersió

Pel que fa a la Generalitat, el text li exigeix que "millori la comunicació i la confiança" amb les famílies que han portat el model d'immersió lingüística als tribunals.

Així mateix, lamenta que no s'apliqui la sentència del 25% de castellà dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i qualifica de preocupants i "inacceptables" la suposada "exclusió social o, en alguns casos, intimidació i bullying contra nens i pares" que han defensat l'ampliació d'hores de castellà.

En l'informe, els eurodiputats de la missió també asseguren que durant el seu viatge van notar un "elevat nivell de polarització" a Catalunya sobre el model educatiu, i diu que "sembla haver-hi una manca genuïna de voluntat d'implicar-se en un diàleg", per la "desconfiança" entre les parts.

A més, arriben a dir que en alguns "casos concrets" el castellà "es considera una llengua estrangera" i critiquen que les autoritats "rebutgin implementar els requeriments proporcionals" de castellà, que fan que el model educatiu "sigui de facto monolingüe".

USTEC ho qualifica de malversació de fons

Tan bon punt s'ha sabut el contingut de l'esborrany que es votarà dimecres, el sindicat educatiu USTEC ha acusat la missió de tenir com a únic objectiu "donar cobertura a l'argumentari d'entitats i grups polítics contraris a la immersió" a través d'una "malversació de fons molt flagrant".

La portaveu, Iolanda Segura, afirma que la composició de la missió que va visitar Catalunya al desembre tenia "un color polític molt clar, la majoria eren eurodiputats de dreta i ultradreta" i considera que tenia un "clar objectiu ideològic".

En declaracions a l'ACN, Segura ha dit  que no està "gens sorpresa" per unes conclusions que creu que ja estaven "totalment prefabricades".

Així mateix, ha lamentat la "deixadesa política" de la Generalitat, i l'insta a fer "una política valenta a favor de la immersió lingüística i la vehicularitat del català" a l'escola, que denuncia que "no només no s'ha defensat, sinó que no s'ha aplicat en molts centres".

En la mateixa línia s'han pronunciat les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya, aFFaC, que lamenten la parcialitat de l'esborrany i reiteren que "ja estava escrit".

Pel seu cantó, Òmnium Cultural creu que "lluny d'analitzar les dades i la realitat, el grup d'europarlamentaris capitanejats pel PP tenia intencions propagandístiques i partidistes contra l'escola catalana".


Qui hi havia a la delegació?

El grup que va desplaçar-se a Catalunya estava presidit per Yana Toom, liberal d'Estònia, i en formaven part el popular alemany Peter Jahr; un altre polonès del partit ultranacionalista Llei i Justícia, Kosma Zlotowski; i la italiana del Moviment Cinc Estrelles Maria Angela Danzi.

Els altres cinc eurodiputats que anaven com a acompanyants a la missió eren tots de l'estat espanyol: la presidenta del Comitè de Peticions, la popular Dolors Montserrat; la també eurodiputada del PP Rosa Estaràs; Maite Pagazaurtundúa, de Ciutadans; i Jorge Buxadé, de Vox. L'única veu discordant era la de Diana Riba, d'ERC.

També havia de ser-hi la socialista Cristina Maestre, que finalment va declinar viatjar fins a Catalunya perquè considerava que la missió estava polititzada.

Els partits que obertament van criticar la missió insistien que la petició contra la immersió lingüística a Catalunya, que va obrir-se el 2017 arran d'una queixa de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), ja s'hauria d'haver tancat perquè, com la mateixa Comissió Europea ha reconegut, no té "competències en aquest àmbit".


Quin recorregut tindrà?

El text, que no és vinculant i no s'arribarà a votar al plenari, encara està pendent que s'hi incorporin possibles esmenes i es voti en la comissió de peticions.

Les majories en aquesta comissió solen estar sostingudes pel bloc de la dreta i l'extrema dreta de l'Eurocambra, incloent-hi els grups del PP, Ciutadans o Vox, per la qual cosa és previsible que no hi hagi grans canvis respecte a l'esborrany.

Posteriorment, el text es farà arribar a la Comissió Europea perquè --si ho creu oportú-- inclogui les conclusions en l'informe sobre l'estat de dret a Espanya, i també es demanarà a les autoritats espanyoles que legislin seguint les recomanacions dels eurodiputats.

ARXIVAT A:
Educació Parlament EuropeuCatalà Immersió lingüística
Anar al contingut