Els expresos d'ETA mantenen l'aspiració d'un Euskadi lliure i aposten pel dret a decidir per resoldre el conflicte basc

Una seixantena de presos de la banda terrorista excarcerats gràcies a la derogació de la "doctrina Parot" reconeixen el patiment causat i el que també han sofert, demanen canvis en política penitenciària i remarquen el seu compromís amb el nou escenari polític obert. El col·lectiu manté l'objectiu de llibertat per al poble basc, però defensa aconseguir-ho per vies pacífiques.
Els expresos d'ETA mantenen l'aspiració d'un Euskadi lliure i aposten pel dret a decidir per resoldre el conflicte basc
Durango

Els expresos d'ETA mantenen l'aspiració d'un Euskadi lliure i aposten pel dret a decidir per resoldre el conflicte basc

Una seixantena de presos de la banda terrorista excarcerats gràcies a la derogació de la "doctrina Parot" reconeixen el patiment causat i el que també han sofert, demanen canvis en política penitenciària i remarquen el seu compromís amb el nou escenari polític obert. El col·lectiu manté l'objectiu de llibertat per al poble basc, però defensa aconseguir-ho per vies pacífiques.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El col·lectiu de presos d'ETA ha reunit aquest dissabte al migdia a Durango, a Biscaia, una seixantena de membres de la banda que han anat sortint dels centres penitenciaris des del 21 d'octubre passat, data de la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg que va acabar amb el compliment íntegre de les penes per terrorisme de la "doctrina Parot".

En l'acte, permès pel jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, el col·lectiu ha seguit el camí marcat fa una setmana pels seus companys encara empresonats. Han assumit tota la seva responsabilitat pel que fa a les conseqüències del conflicte i han remarcat el seu compromís amb el nou escenari polític obert.

Un escenari sense violència però amb el mateix objectiu: la llibertat del poble basc. José Antonio Ruiz, àlies "Kubati", i Itziar Martínez han parlat en nom dels expresos. Reclamen que amb la fi de la violència s'avanci en la solució del conflicte, que creuen que passa pel dret a decidir. "La normalització política democràtica exigeix poder portar a terme aquest dret fonamental", han afegit.

Els expresos reconeixen el dolor causat, però també el seu patiment per lleis i mesures d'excepció. Els reunits aquest dissabte a Durango sumen 1.500 anys de presó, 200 dels quals denuncien que són de condemna il·legalment afegida arran de la "doctrina Parot". Critiquen que es parli d'impunitat quan ja han complert les seves penes, fins i tot més enllà del que els tocava. També denuncien haver estat testimonis del dolor i la mort causats per la dispersió. És per això que demanen que també es facin passos en política penitenciària i que aquest 2014 s'alliberi fins l'últim dels presos.

Ha estat un acte amb un acurat to neutral. Sense pancartes ni símbols, tret del cartell amb el tradicional emblema a favor de la tornada a casa dels presos sobre la taula. En aquesta taula hi havia quatre persones assegudes, representants dels expresos i del col·lectiu EPPK, que han llegit dos comunicats. Al final, els convocants no han admès les preguntes dels periodistes i això ha provocat certa tensió, quan un periodista d'Intereconomía ha preguntat als excarcerats si no pensaven demanar perdó pels seus assassinats.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS