Els contractes de zero hores es quadrupliquen al Regne Unit en 7 anys
Aquest tipus de contractes, que no estableixen un nombre mínim d'hores per al treballador, que ha d'estar sempre disponible per a l'empresa, s'hauria dissenyat per dotar l'empresa de flexibilitat. Però la seva proliferació al Regne Unit alarma.
RedaccióActualitzat
El nombre de joves entre 16 i 24 anys que tenen un contracte de zero hores al Regne Unit s'ha triplicat en menys de 6 anys i ja frega els 80.000. Això significa inseguretat laboral, inestabilitat econòmica i degradació social, segons els detractors d'aquest tipus de contracte, que estableix que el treballador ha d'estar disponible per a l'empresa, que pot sol·licitar els seus serveis per al nombre d'hores que li interessi sense un compromís d'un mínim d'hores de treball.
La denúncia que fan els contraris a aquest tipus de contracte és que s'ha generalitzat en excés fins a caure en l'abús.
"És molt dur dir que cal eliminar la capacitat de les empreses per respondre amb flexibilitat en sectors incerts -reflexiona Zobie Cowell, treballadora social del districte de Haringey-, però el que volem aturar és l'abús d'aquest tipus de contractes fins al punt de no declarar-los com a contractes clarament de zero hores, els quals no et garanteixen cap hora de treball".
La problemàtica no afecta només els joves. Dels 50.000 contractes de zero hores per a majors de cinquanta anys registrats l'any 2005 es va passar a més de 200.000 el 2012. És a dir, que s'han quadruplicat en set anys.
D'aquesta modalitat de contracte porqueria se n'aprofiten cadenes de roba i de menjar ràpid, però també l'administració pública, com ara més de la meitat dels districtes londinencs i institucions com Buckingham Palace. De fet, la reialesa britànica ha fet contractes de zero hores a més de 300 persones.
La denúncia que fan els contraris a aquest tipus de contracte és que s'ha generalitzat en excés fins a caure en l'abús.
"És molt dur dir que cal eliminar la capacitat de les empreses per respondre amb flexibilitat en sectors incerts -reflexiona Zobie Cowell, treballadora social del districte de Haringey-, però el que volem aturar és l'abús d'aquest tipus de contractes fins al punt de no declarar-los com a contractes clarament de zero hores, els quals no et garanteixen cap hora de treball".
La problemàtica no afecta només els joves. Dels 50.000 contractes de zero hores per a majors de cinquanta anys registrats l'any 2005 es va passar a més de 200.000 el 2012. És a dir, que s'han quadruplicat en set anys.
D'aquesta modalitat de contracte porqueria se n'aprofiten cadenes de roba i de menjar ràpid, però també l'administració pública, com ara més de la meitat dels districtes londinencs i institucions com Buckingham Palace. De fet, la reialesa britànica ha fet contractes de zero hores a més de 300 persones.
