Dia Internacional de la Dona o Dia de la Dona Treballadora?
El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març i està reconegut per l'ONU. És un dia per reivindicar el feminisme i es commemora la lluita de la dona per la seva participació, juntament amb l'home, a l'ambit del treball i a la societat en general. Però el concepte de dona treballadora es fa estrany: no n'hi ha cap que no treballi, ni que sigui en l'àmbit domèstic i sense reconeixement ni sou.
Des que va començar la revolució industrial, moltes dones dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les va eximir, però, de continuar sent responsables de les feines domèstiques ni de tenir cura dels infants i sovint dels pares i d'altres parents.
Abans de la revolució industrial, la dona ja treballava, al camp, tenint cura del bestiar, triant el peix de les barques quan arribaven a port, etc., però eren feines no remunerades en la seva majoria. De treballar, les dones han treballat sempre, en l'opacitat d'un sistema que feia veure que ni tan sols les veia.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l'edat de treball de les criatures, la prohibició de l'horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D'aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge: la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d'Igualada van fer l'any 1881, en demanda de millors condicions de treball, n'és un exemple.
Ja fa més de 100 anys que Àustria, Dinamarca, Suïssa i Alemanya van celebrar el Dia de la Dona Treballadora. Des del començament del segle XX hi ha diversos intents de fixar un dia per reclamar un seguit de drets per a les dones.
Ja un any abans, una militant del partit socialdemòcrata d'Alemanya, Clara Zetkin, va proposar en el congrés socialista celebrat a Copenhaguen que es commemorés la lluita de les dones. Totes les assistents, un total de 100 dones procedents de 17 països, van aprovar per unanimitat la proposta.
I és què ja que les dones contribuïen amb la seva feina, tant si és reconeguda i remunerada com si no ho és, com en el cas de la feina domèstica, al creixement de l'economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l'àmbit públic. Aquesta participació es va centrar, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, el sufragisme, l'altre gran eix que conflueix en la celebració d'aquest dia.
A Catalunya, ja a l'any 1917 dones com Carme Karr i Àngela Cardona van defensar el sufragi femení des de la revista "Feminal". Carme Karr, fundadora de la revista, va ser també la iniciadora a Barcelona de l'ANME i va ser una de les poques dones a l'estat espanyol que es va reconèixer en les sufragistes britàniques i nord-americanes, que aquí les titllaven de poc femenines i massa radicals.
No va ser, però, fins l'any 1975 que l'ONU va fixar la data del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona per reconèixer la lluita de les dones per aconseguir la igualtat i l'ocupació de càrrecs públics. Des de llavors i fins ara, el 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona per al reconeixement de la lluita de tantes dones per aconseguir la igualtat entre els dos sexes.
Sara Bailac, politòloga especialitzada en drets de les dones i cooperació internacional, reconeix que la declaració del Dia Internacional de la Dona ha ajudat a posar de manifest la desigualtat entre homes i dones.
I també serveix per recordar que malgrat l'atur, que en el cas de les dones és més elevat que en el dels homes, no hi ha cap dona que no treballi ja que totes segueixen fent-se càrrec de les tasques de la llar.
