"3055 JEAN LEON"

Ceferino Carrión va deixar Espanya com a polissó en un vaixell de càrrega. Quan va arribar a Los Angeles ja s'anomenava Jean Leon, un home que es transfomava a si mateix contínuament. Qui va ser Jean Leon? (Emès el 13-06-09)

Va ser un conductor de taxi o va ser el cambrer de confiança de Frank Sinatra? El propietari del mític restaurant La Scala de Beverly Hills o qui va donar el sopar a Marilyn Monroe el seu últim dia? La seva vida va ser la pròpia del món de la ficció, i aquí ens l'expliquen Paul Newman, Dennis Hopper, Angie Dickinson, Robert Wagner, entre d'altres... La llegenda de Jean Leon va seduir el Hollywood daurat. Jean Leon va crear a Beverly Hills La Scala, el restaurant més concorregut per les "celebrities" i va dur a les seves taules el vi Jean Leon, un dels més apreciats del món. Jean Leon Jr., fill de Jean Leon, investiga la vida del seu pare partint de la seva última etapa a Tailàndia. Jean Leon, Ceferino Carrión va néixer a Santander l'any 1928. Als dinou anys va fugir com a pròfug a França i, des d'allà, es va embarcar com a polissó al celler d'un transatlàntic, rumb als Estats Units. A Los Angeles va treballar de cambrer al Villa Capri, el restaurant de Frank Sinatra, i va establir una gran amistat amb James Dean, Natalie Wood i molts estudiants d'art dramàtic. L'any 1955 va obrir el seu propi restaurant, La Scala, que es va convertir en el restaurant de moda a Hollywood. Jean Leon va servir a Marilyn Monroe l'últim sopar abans de la seva tràgica mort, va acollir cinc presidents dels Estats Units, va donar menjar a importants "capos" de la màfia, va ser testimoni d'acords que donarien lloc a mítiques pel·lícules. L'any 1962, va tornar amb èxit a Espanya i va crear al Penedès un dels vins més apreciats de la seva terra natal. Va navegar a bord del seu iot "La Scala a mare" per assolir la seva nova ambició: reproduir el restaurant La Scala a Phuket, Tailàndia. Un últim somni que no aconseguiria mai. Un càncer de laringe el va obligar a abandonar el viatge. Va morir a Los Angeles l'any 1996, acompanyat dels seus fills i allunyat dels nombrosos amics que tenia, de qui no es va voler acomiadar. Producció: Bausan Films, SL, Televisió de Catalunya, amb la participació de TVE Direcció i guió: Agustí Vila/ Durada: 93' Direcció de fotografia: Xavier Gil, David Omedes, Diego Dussuel Muntatge: Ernest Blasi So directe: Amanda Villavieja, Elena Coderch Música: Ian Briton
Anar al contingut