L'equip del Quèqui apropa la ciència a tothom
Ja disponible a la plataforma 3Cat

Arriba "Quèqui", o com gaudir de la ciència amb un toc d'humor

El programa "Quèqui" s'estrena a la plataforma 3Cat amb l'objectiu de fer-nos viure apassionants aventures intel·lectuals a través de 8 capítols de temàtiques ben diverses.

El nostre cervell experimenta plaer quan comprèn, quan lliga caps. Explica la llegenda que al segle II aC, el grec Arquimedes de Siracusa s'estava ficant a la banyera quan es va adonar que el nivell de l'aigua pujava, i de sobte va tenir la idea brillant d'un mètode per calcular la densitat d'un objecte. Estava tan emocionat pel descobriment que va sortir al carrer despullat cridant "eureka!, eureka!", que vol dir "ja ho tinc!"

Dos mil·lennis després, l'any 1928, el científic escocès Alexander Fleming estava explicant al seu col·lega Price la recerca que tenia en marxa sobre microbiologia, i en agafar una placa de cultiu descartada va observar la mort de moltes colònies de bacteris en contacte amb un fong, i va exclamar "that's funny!", "que divertit!", o "quina gràcia!". Aquell fet fortuït va permetre descobrir la penicil·lina, un antibiòtic segregat per fongs per lluitar químicament contra els bacteris, que ha salvat la vida a milions de persones.

Lligar caps

La història de la ciència és plena de descobriments celebrats amb gran sorpresa i alegria. El cervell humà experimenta un sentiment de delectança, de joia, goig, gaudi o complaença quan entén alguna cosa. En català tenim una locució metafòrica molt estètica per descriure aquest moment singular: lligar caps. Quan lliguem caps, estem connectant idees o conceptes que estaven aïllats, el resultat és una corda més llarga, un enteniment més precís del món que ens envolta. De fet, la metàfora és fins i tot encertada a escala fisiològica, perquè quan lliguem caps, establim noves connexions neuronals, neurones que abans estaven separades, entren en contacte. L'evolució s'ha assegurat que aquelles coses necessàries per a la nostra supervivència siguin plaents. El sexe, menjar, beure, descansar i comprendre, generen plaer. La gràcia de la ciència és que no només genera plaer als primers descobridors, sinó a tota la Humanitat quan comparteix els descobriments. La joia associada a un descobriment determinat es reviu una vegada i una altra cada cop que una persona lliga caps.

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by 3Cat (@som3cat)

 

L'objectiu fonamental del nou programa de ciència "Quèqui" és justament compartir amb els espectadors aquests moments de gaudi associats als descobriments. I com ho fem?

Amb passió. "Quèqui"conserva part del nom i l'esperit del seu predecessor, "Quèquicom", i alhora actualitza i innova format. Combina reportatges fets amb rigor, transversalitat i dinamisme (marca de la casa), amb experiments i converses científiques en un garatge, com els dels pioners informàtics de Silicon Valley, amb un toc d'humor pròxim a la sitcom.

En aquesta aventura divulgativa m'acompanyen tres joves científics: la física Mariona Esquerda i Ciutat, l'enginyer biomèdic Ferran Velasco i Mallorquí, i la biòloga humana Cèlia Ventura i Gabarró. Tots tres són membres fundadors de l'agrupació Neurones Fregides, un pilar bàsic per a la promoció i divulgació de la ciència en català al món digital.

L'equip del Quequi apropa la ciència a tothom
 

 

Amb ells hem engegat 8 capítols de temàtiques ben diverses. Ens mirem la caca com una valuosa font d'informació. La seva anàlisi permet prevenir el càncer de còlon, o detectar consum de drogues. Recopilem proves geològiques de la tectònica de plaques i descobrim on era Catalunya fa 240 milions d'anys. Entenem la física de La Copa Amèrica, la fórmula 1 de la vela, practicada amb embarcacions més ràpides que el vent.  Acompanyem a un grup d'espeleòlegs per entendre com localitzen i cartografien les coves. Agafem mostres al camp per observar-les al microscopi i entendre el càncer a través dels microbis. Enviem un missatge interestel·lar per ràdio a l'estrella Teegarden situada a 12,5 anys llum de la Terra. Intentem desxifrar la llengua ibèrica de fa 2.500 anys amb la filologia i la lingüística quantitativa. I apliquem les matemàtiques al trencadís de Gaudí per rectificar-lo.

Lliguem caps d'un munt de cabdells. És difícil obtenir més plaer intel·lectual per cm2.

 

Pere Renom

Presentador i codirector del Quèqui

Anar al contingut