8 consells de dones esportistes que hauries d'aplicar (des d'ara mateix) a la teva vida
"Elles en sabem molt" -i que es noti, la primera persona del plural-, de ser constants, de superar reptes, de concentrar-nos en un objectiu i de sobreposar-nos als fracassos. I aquests són aspectes tan importants a l'esport com a la vida. Hem recollit algunes de les millors reflexions que dones esportistes ens han deixat en els programes de TV3.
TV3 ens hem sumat a la campanya T'ho Estàs Perdent, que vol promoure una major presència de les dones esportistes als mitjans de comunicació. Coincidint amb la campanya, hem recollit les intervencions d'algunes de les millors esportistes catalanes als programes de TV3, tant figures consagrades com joves promeses. I vet aquí que les seves reflexions no només són encertades per parlar d'esport: són aplicables a qualsevol àmbit de la vida.
1. TENIR CLAR QUE HI HAURÀ IMPREVISTOS
La manresana Núria Picas és una de les millors corredores de muntanya del món. En una conversa "Al cotxe", va explicar a Eloi Vila com a les curses que disputa -de fins a 28 hores ininterrompudes- sempre acaben sorgint situacions delicades. I hem d'estar preparades per afrontar-les.
"A les ultratrails hi ha coses que et passen que no tenies previstes. Són com la vida mateixa: tens moments molt bons però també moments complicats. És un esport molt dur i saps que, en algun moment de la cursa, el dolor arribarà. Has d'estar preparat i saber que vindrà. I quan arribi, dir-li: ja sabia que vindries, i ara anem junts a creuar aquesta línia de meta. Es tracta d'acceptar i seguir endavant, fer-te gran per aconseguir l'objectiu". Núria Picas, corredora d'ultratrails
2. FER DELS NERVIS ELS TEUS AMICS
Unes oposicions, una entrevista de feina, una reunió important: en determinades situacions de la vida, és inevitable que apareguin els nervis. Però els podem fer jugar favor nostre. La nedadora Ona Carbonell va explicar a Albert Om a "El convidat" com havia après a controlar-los.
"Abans, quan tenia una competició, no podia dormir. M'aixecava a cada hora de la nit: a les 2, a les 3, a les 4. Als meus primers campionats fins i tot havia arribat a vomitar abans de sortir a la piscina. Ho passava molt malament. Fins que vaig aprendre que els nervis et poden fer cometre errades però també et poden ajudar, perquè t'aporten adrenalina. Són bons fins a un punt. Per això has de tenir-los com a amics, no com a enemics. A mi m'ajuda molt a controlar-los fer visualitzacions: m'imagino a la piscina olímpica, davant 30.000 persones... està clar que la realitat superarà a la ficció, però quan arriba el moment, haver-lo visualitzat ajuda". Ona Carbonell, capitana de l'equip espanyol de natació sincronitzada
3. SÍ, ÉS POSSIBLE. CREU-HI
Per aconseguir un objectiu, el primer que hem de fer és creure-hi. Sense dubtar. Gemma Mengual explicava a Lluís Canut a "Quan s'apaguen els llums" la dificultat de fer-se un nom a la natació sincronitzada i que s'ha de treballar durant molts anys abans que arribin els reconeixements.
"Com es va pujant? A poc a poc. A base de no deixar de veure mai aquell objectiu. Veure-ho possible. Si tu mateix penses que no és possible, et relaxes. Però si creus que es possible, no baixes la intensitat. Vas valorant els petits avanços. La primera vegada que et puntuen un 10, la celebres molt. I amb petites motivacions, vas seguint endavant". Gemma Mengual, nedadora de sincronitzada
4. ACCEPTA QUE NO HO POTS CONTROLAR TOT
Laia Sanz visitava "El divan" de Sílvia Cóppulo el febrer de 2018, just després d'acabar el seu vuitè Dakar. La campiona mundial de trial i enduro confessava que no creu en la sort, però sí en la mala sort. I afegia que, contra ella, no s'hi pot fer res.
"No crec en la bona sort: si treballes i lluites fort, les coses acompanyen. Però sí que hi ha gent que té mala sort i això no es pot controlar massa. Amb coses de motor, de vegades hi ha fallades mecàniques. A mi m'ha passat, mala sort. Si la moto s'avaria, has de pensar que hi ha una sèrie de variables que tu, simplement, no controles. No hi pots fer res. I si tu no ho pots controlar, més val no trencar-s'hi massa el cap". Laia Sant, pilot de motos
5. CENTRA'T EN LA TEVA CURSA
La Sheila Avilés, corredora de muntanya, ha protagonitzat un dels últims capítols de "Campiones", el programa d'Esport3 nascut per fomentar l'esport femení a través del testimoni de les millors esportistes catalanes. I allà hem conegut la seva estratègia per superar els moments de dificultat: centrar-te en el que estàs fent i oblidar-te del que fan els altres.
"Durant la cursa, quan tinc moments de debilitat -que tots en tenim-, intento inhibir els pensaments negatius i centrar-me en tot el treball que ja he fet. Sobretot procuro aixecar el cap i mirar les vistes, el que et regala la natura. O concentrar-me en el que estic fent en aquell moment: la meva respiració, escoltar-me. Per mantenir la calma, faig la meva cursa i no em fixo en la cursa dels altres, perquè fixar-te en les corredores que tens davant o darrere t'acaba creant una pressió i una ansietat que no ets capaç de controlar i que fa que reculis en comptes d'avançar amb força". Sheila Avilés, campiona del món Sky
6. EN MOMENTS DECISIUS, CONCENTRACIÓ
També ha protagonitzat un capítol de "Campiones" Anna Godoy, una de les triatletes catalanes amb més projecció de futur. Ella explica que al triatló -que combina natació, ciclisme i cursa- prenen especial protagonisme les transicions, el temps que la triatleta triga a canviar d'una disciplina a la següent. Quan hi ha situacions clau, és precisament quan no hem de deixar que la ment es dispersi.
"Ens moments decisius, el cap ens pot jugar una mala passada. És en aquests moments on hem d'estar més concentrades, i si ens passa alguna cosa -si caiem, si punxem la bicicleta...- és quan més hem de procurar tornar a estar en cursa, a enganxar-nos". Anna Godoy, triatleta
7 . NINGÚ NO ET REGALARÀ RES: TREBALLA DUR
Podem pensar que les grans esportistes ho són perquè tenen unes determinades condicions físiques que les predisposen a ser-ho. Tot i que això ajuda, finalment l'esforç i el sacrifici s'imposen. Arantxa-Sánchez Vicario, considerada la millor esportista espanyola de tots els temps, ens ho va deixar clar a "Quan s'apaguen els llums".
"Ja de petita jugava més amb raquetes que no pas amb nines. Volia seguir l'estela dels meus germans. Potser sí que tenia un do, era molt competitiva, però em vaig haver de forjar i treballar molt dur. Ningú no em va regalar res, no era pas de les més altes i les més fortes." Arantxa Sánchez Vicario, tenista
8. ALLIBERA'T DE LES PORS
Sembla que no hi hagi res que pugui fer por a l'Araceli Segarra, la primera espanyola en pujar a l'Everest. De fet, no va tenir cap problema a pujar al "Globus sonda" de Francesc Mauri. Però allà li va assegurar que escolta molt les seves pors: això sí, només quan són pors objectives.
"Hi ha dos tipus de pors: les objectives i les subjectives. Jo, abans d'una sortida a la muntanya, tinc molt clar que si la predicció meteorològica no acompanya no surto a arriscar-me. Aquesta és una por objectiva i és la que has de mantenir, no l'has d'oblidar. Però les pors tontes, pensar "no m'atreviré, no en seré capaç", aquestes no. T'has d'alliberar d'elles". Araceli Segarra, alpinista.
