5 dones que van canviar la ciència i sovint són grans desconegudes

1. Marie Curie

Nascuda l'any 1867 a Polònia. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser la primera dona que va guanyar un Premi Nobel i l'única persona que ha aconseguit dos Premis Nobel en diferents disciplines científiques: física i química. Va ser també la primera dona que va ocupar una plaça de professora a la Universitat de París.

Va descobrir dos elements químics radioactius, el radi i el poloni, i va iniciar les investigacions en radioactivitat fonamentals per a l'estudi de l'estructura atòmica de la matèria, amb aplicacions en medicina i en altres disciplines.

Com explicaven a l'"Info K", Marie Curie va viure en una època en què no era habitual que les dones es dediquessin a investigar. Ella va trencar moltes barreres i va obrir un camí que després han seguit moltes dones que també s'han dedicat a la ciència.

2. Rosalind Franklin

La desconeguda descobridora de l'ADN. Ja de petita tenia clar que volia ser científica, tot i que el seu pare no hi estava d'acord. Nascuda a Londres l'any 1920, després de molt insistir, va aconseguir estudiar Química, Física i Matemàtiques a la Universitat de Cambridge. La seva mà amb la cristal·lografia de raigs X, la va dur a obtenir la famosa fotografia 51 sobre l'estructura de l'ADN. Un descobriment que ha estat l'avanç més important de la biologia moderna.

En el moment del seu descobriment, Franklin treballava com a investigadora associada en el laboratori John Randall al King College de Londres, on va coincidir amb Maurice Wilkins, interessat també en l'ADN. La relació entre tots dos no era bona. L'any 1953, Wilkins, sense permís de la Rosalind, va ensenyar la fotografia als biòlegs James Watson i Francis Crick. L'any 1962, la investigació i les dades obtingudes per ella, els va servir a tots tres per guanyar el Premi Nobel de Medicina sense cap reconeixement a Rosalind Franklin, que va morir l'any 1958, als 37 anys, sense saber la veritable magnitud de la seva contribució a la ciència de la vida.

3. Lisa Meitner

Científica austríaca, nascuda l'any 1878, va investigar en radioactivitat i en física nuclear i va ser la primera dona que va aconseguir ser professora física en una institució universitària a Alemanya.

Meitner va formar part de l'equip que va descobrir la fissió nuclear, un èxit pel qual el seu amic i col·laborador Otto Hahn va rebre el Premi Nobel de Química. Un guardó del qual la científica no va poder gaudir en quedar exclosa com a coautora del treball publicat amb els resultats de les investigacions.

Lisa Meitner també va suggerir l'existència de la reacció en cadena, el que va contribuir al desenvolupament de la bomba atòmica.

Va ser una d'aquelles dones que es van anticipar al seu temps: una física de talent extraordinari, digna de ser comparada amb Einstein, i una pionera del feminisme, en una època en què les dones estaven predestinades a ser mares i mestresses de casa.

4. Henrietta Swan Leavitt

Astrònoma estatunidenca que va descobrir com mesurar les distàncies a l'espai.

Nascuda l'any 1868 a Lancaster, Massachusetts, Swan va formar part d'un equip de dones, a l'Observatori del Harvard College que feien tasques mecàniques i càlculs que després feien servir els astrònoms. Gràcies a aquest treball, va observar que les estrelles cefeides variaven la seva lluentor seguint un patró. Aquesta troballa li va permetre establir una escala de distàncies per mesurar l'univers per primera vegada. I tot, sense poder fer ús d'un telescopi ja que en aquella època, les dones no tenien permís per accedir als instruments d'investigació.

Pels prejudicis de l'època, Henrietta Swan no va poder desenvolupar els seus propis mètodes de treball en astronomia. Les seves importants contribucions en el món científic van ser reconegudes a títol pòstum.

5. Ada Lovelace

L'única filla de Lord Byron va néixer l'any 1815 a Londres. Matemàtica i escriptora, va ser la primera programadora informàtica de la història. Lovelace va deduir i preveure la capacitat d'un ordinador per anar més enllà dels simples càlculs matemàtics i va descriure el primer llenguatge de programació. En les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algoritme que es va intentar dur a terme en una màquina. Josep Maria Mainat en va parlar al "Tot es mou".

Tot i que el seu interès per les matemàtiques va dominar durant gairebé tota la seva vida, l'Ada sempre va sentir una forta atracció per les lletres, la lectura i la poesia, ja que va heretar una mica el talent i l'amor per les lletres del seu pare.