José Castro, un jutge recte i discret
José Castro, de 67 anys, s'ha convertit en protagonista de la recent història judicial espanyola amb la instrucció del cas Nóos, pel qual està imputat Iñaki Urdangarín i des d'avui la infanta Cristina. El magistrat cordovès del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, que va portar a judici a l'expresident balear Jaume Matas, va ingressar a la carrera judicial el 1976.
El jutge José Castro és un veterà de la carrera judicial aficionat a les motos -un esport que va abandonar en entendre que la velocitat comporta perills- i que s'ha guanyat la fama de recte i discret.
José Castro, de 67 anys, s'ha convertit en protagonista de la recent història judicial espanyola amb la instrucció del cas Nóos, pel qual està imputat Iñaki Urdangarín i des d'avui la infanta Cristina.
El magistrat cordovès del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, que va portar a judici a l'expresident balear Jaume Matas, va ingressar a la carrera judicial el 1976 i des de llavors ha passat per destinacions com Dos Hermanas (Sevilla), Arrecife (Lanzarote) o Sabadell.
Va ser el 1985 quan va arribar a la capital de les Balears. El jutge Castro va prendre possessió del jutjat del Social número 2 i el 1990 va ser traslladat al d'instrucció número 3 de Palma, encara que durant un temps va haver de compaginar les dues obligacions.
Aficionat sense passió al futbol -és del Reial Madrid però no li importa que guanyi el Barça, si juga bé-, podria haver estat porter, no per la seva alçada, sinó per la capacitat per dir "no" als periodistes, sempre amb amabilitat.
En els seus 37 anys com a jutge no ha concedit ni una sola entrevista ni ha fet declaracions, i fins i tot arriba a mostrar un gest sever quan veu periodistes a les portes del seu despatx. Per a ell, el seu únic mitjà de comunicació possible són les interlocutòries i sentències.
Asseguren els que el coneixen que el jutge va canviar fa uns anys la moto per la bici i les passejades per prescripció facultativa.
Davant les crítiques, calla i defensa la llibertat d'expressió com a dret. Exemple d'això és que no va respondre al seu dia a la dura declaració de l'exsecretari general del PP Francisco Álvarez Cascos, que va dubtar de la seva imparcialitat i va criticar el llenguatge "tavernari" que al seu entendre va emprar el jutge en una interlocutòria.
Pel magistrat, els escrits judicials han de ser respectuosos en els termes jurídics i no feixucs i, en la mesura del possible, entenedors per a la ciutadania perquè en ocasions, com en el cas Nóos, l'assumpte té una gran transcendència social.
Sobre la seva taula té ara l'assumpte judicial més important de la seva trajectòria com a jutge. En la interlocutòria d'avui considera necessari que la infanta s'expliqui, aclareix que la seva citació no prejutja actuacions processals ulteriors, deixa obert "tot el ventall" d'opcions processals i assevera que "la Justícia és igual per a tots".
José Castro, de 67 anys, s'ha convertit en protagonista de la recent història judicial espanyola amb la instrucció del cas Nóos, pel qual està imputat Iñaki Urdangarín i des d'avui la infanta Cristina.
El magistrat cordovès del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, que va portar a judici a l'expresident balear Jaume Matas, va ingressar a la carrera judicial el 1976 i des de llavors ha passat per destinacions com Dos Hermanas (Sevilla), Arrecife (Lanzarote) o Sabadell.
Va ser el 1985 quan va arribar a la capital de les Balears. El jutge Castro va prendre possessió del jutjat del Social número 2 i el 1990 va ser traslladat al d'instrucció número 3 de Palma, encara que durant un temps va haver de compaginar les dues obligacions.
Aficionat sense passió al futbol -és del Reial Madrid però no li importa que guanyi el Barça, si juga bé-, podria haver estat porter, no per la seva alçada, sinó per la capacitat per dir "no" als periodistes, sempre amb amabilitat.
En els seus 37 anys com a jutge no ha concedit ni una sola entrevista ni ha fet declaracions, i fins i tot arriba a mostrar un gest sever quan veu periodistes a les portes del seu despatx. Per a ell, el seu únic mitjà de comunicació possible són les interlocutòries i sentències.
Asseguren els que el coneixen que el jutge va canviar fa uns anys la moto per la bici i les passejades per prescripció facultativa.
Davant les crítiques, calla i defensa la llibertat d'expressió com a dret. Exemple d'això és que no va respondre al seu dia a la dura declaració de l'exsecretari general del PP Francisco Álvarez Cascos, que va dubtar de la seva imparcialitat i va criticar el llenguatge "tavernari" que al seu entendre va emprar el jutge en una interlocutòria.
Pel magistrat, els escrits judicials han de ser respectuosos en els termes jurídics i no feixucs i, en la mesura del possible, entenedors per a la ciutadania perquè en ocasions, com en el cas Nóos, l'assumpte té una gran transcendència social.
Sobre la seva taula té ara l'assumpte judicial més important de la seva trajectòria com a jutge. En la interlocutòria d'avui considera necessari que la infanta s'expliqui, aclareix que la seva citació no prejutja actuacions processals ulteriors, deixa obert "tot el ventall" d'opcions processals i assevera que "la Justícia és igual per a tots".
