Les vigilants de la final four
El Sabadell, el Sant Andreu i el Mataró juguen la final a 4 de la Champions més catalana de la història per Esport3 i 3Cat. Amb tres vigilants del gol que visualitzen un gran cap de setmana
Ha començat la temporada de bany i a la caseta de socorrisme de la platja de Sant Sebastià hi reunim tres grans vigilants. Però del gol, no pas dels banyistes. La portera del Sabadell Laura Ester ens avisa: "Si l'aigua m'arriba fins al coll, encara. Però si m'arriba més amunt i no veig res em fa una mica de cosa." Més contundents són la Martina i la Mariona Terré, quan se'ls pregunta si s'han plantejat mai fer de socorristes. "Si he de salvar la vida d'algú, jo crec que m'ofegaria abans", diu la germana gran, la portera del Sant Andreu. "A mi el mar no m'agrada gens", afegeix la petita, la Mariona, portera del Mataró.
Però ens ha semblat un lloc emblemàtic i que està a pocs metres del CN Barcelona, on es disputarà la final four més catalana de la història. Sant Andreu-Sabadell i Mataró-Olympiacos, dues semifinals per degustar. L'experiència se l'emporta tota la Laura Ester, que ja té 6 Champions al seu palmarès. Una afirmació que fem a les germanes Terré i que genera una reacció mig seriosa i mig en broma de la seva companya de selecció, la Martina: "No ho diguis gaire alt, que és la rival i es motivarà." Però la portera del Sabadell no ho veu com un avantatge clar:
"L'experiència és important. Però fa 13 anys vam guanyar la primera, i era la primera vegada que arribàvem a la final a 4. I contra un equip que tenia 8 copes d'Europa, el Catània. A vegades la il·lusió per ser la debutant també compta."
La Martina afegeix que les vigents campiones són "unes bèsties competitives i mentalment és molt difícil guanyar-les". "Ho compensarem amb el físic i el poder de la joventut", afegeix. Tot i debutar, se la veu molt segura:
"Mai he tingut la sensació que mentalment no puc afrontar un repte. He construït la meva vida esportiva passet a passet i mai he sentit que se'm feia gran alguna cosa."
La Mariona, titular a la Lliga i que a la Champions és suplent de la neerlandesa Laura Aarts, debuta aquesta temporada amb un Mataró que té l'espina clavada de la final perduda de l'any passat .
"Vam tornar a mirar el partit. Hem après individualment i com a equip. Jo m'he encomanat del sentiment que elles tenen de la final de l'any passat."
Paraula de dues germanes que van coincidir com a porteres al CN Catalunya i que hi van arribar per circumstàncies ben diferents. La gran és la Martina -21 anys-, que va començar amb la gimnàstica artística, després va passar a la natació i finalment al waterpolo: de jugadora a portera.
"Una jugadora em va donar un cop a la cara i l'endemà vaig anar cap a l'entrenador plorant. Em van posar a la porteria. I a la porteria, quan ets petit, s'hi viu molt bé."
La Mariona -19 anys- va començar amb el bàsquet, es va passar al waterpolo... i un dia:
"La meva germana es trenca el dit i em demanen si vull provar sota pals. I em va encantar. Vam passar a ser la portera 1 i 2. Ara som rivals i m'agrada jugar contra la Martina perquè, com a porteres, no ens hem de tocar."
