Els temporals d'octubre i novembre es mengen fins a 40 metres d'amplada de les platges metropolitanes 

Els temporals de les últimes setmanes han provocat la pèrdua d'amplada més important des de 1990 a les platges metropolitanes. Les zones més afectades són la platja les Barques de Montgat i la Nova Mar Bella de Barcelona, segons un estudi realitzat per tècnics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Fem valoració de l'estat de les #platgesmetropolitanes després dels darrers temporals.
??? https://t.co/2AH3IAEolZ

— Parcs i platges AMB (@ParcsplatgesAMB) November 24, 2023

Entre 20 i 40 metres d'amplada

L'informe s'ha fet comparant les mesures d'amplada de les platges fetes amb GPS en dos moments diferents: mitjans d'octubre i entre el 6 i el 15 de novembre.

Les platges més afectades han perdut entre 20 i 40 metres d'amplada en tan sols un mes. La reducció de superfície ha anat acompanyada d'una gran reducció de volum: en la majoria d'aquests casos, el mar s'ha emportat sorra i s'ha produït un talús d'entre 2 i 3 metres d'alçada.

Els successius temporals van ser provocats per grans borrasques com l'Aline, Bernard, Ciaran i Domingos. Aquestes borrasques atlàntiques molt profundes van ser catastròfiques a l'oest d'Europa. A Catalunya, van provocar una configuració amb vents de garbí i ones de més de quatre metres.
 

Les ventades van sacsejar, a moltes platges, la banda de ponent, la que es troba més encarada o perpendicular al flux de vents dominants. En canvi, a la banda de llevant d'algunes platges s'ha detectat un increment de l'amplada a causa de la sobreacumulació de sorra derivada dels vents del sud-oest, a sobrevent d'alguns espigons.

Recuperació natural

Cal esperar que part d'aquesta pèrdua d'amplada es pugui regenerar de manera natural gràcies a la dinàmica del fons marí del litoral català, amb flux de nord-est a sud-oest que va transportant els sediments de les desembocadures dels rius.

Malgrat tot, la situació extrema de sequera implica menys aportació natural de sediments al mar a causa de la disminució dels cabals del Llobregat, el Besòs i la Tordera, els tres eixos fluvials que alimenten els sediments al litoral metropolità.
 

L'existència d'infraestructures al litoral també impedeix o fa minvar l'arribada de sediments: en el cas de la Tordera, les sorres queden atrapades pels ports del Maresme, mentre que en el cas del Llobregat, l'espigó sud del riu provoca una desconnexió sedimentària entre l'eix fluvial i les platges.

Dani Palacios, cap del Servei de Platges de l'AMB, pronostica que la recuperació natural de les platges podria ser més lenta del que és habitual:

"Ens enfrontem a canvis sobtats (com en aquests cas) derivats del canvi climàtic, cosa que fa més difícil preveure'n l'evolució i planificar les actuacions a les platges."

Des del 2017, l'AMB ha fet diferents estudis per conèixer la dinàmica del litoral metropolità, un coneixement que està servint com a fonament d'un pla d'estabilització de les platges metropolitanes.