El gel marí a l'Antàrtida assoleix el tercer mínim històric en 45 anys

El passat 20 de febrer, el gel marí antàrtic va assolir la seva mínima extensió anual amb 1,985 milions de km², la tercera superfície de gel marí més petita des de 1979 i, a la vegada, per tercer any consecutiu no arriba als 2 milions de km².

A finals de febrer, dos mesos després del solstici d'estiu austral, l'Antàrtida assoleix la mínima extensió anual de gel marí, ja que està sortint del seu estiu i s'encamina cap a la tardor a l'hemisferi sud. Normalment, el mínim anual es produeix entre el 18 de febrer i el 3 de març. El 2024, la mínima extensió de gel anual es va donar el 20 de febrer amb 1,985 milions de km². Ha perdut el 40% de gel respecte a la mitjana anual de la mínima extensió de gel entre els anys 1980 i 2010, cosa que equivaldria a dues vegades la superfície de la península Ibèrica.

Per tercer any consecutiu la mínima extensió anual se situa per sota dels 2 milions de km² de gel marí antàrtic, unes xifres inèdites. L'escalfament del planeta, no només implica l'escalfament de l'aire, sinó també de l'aigua dels mars i oceans. Els oceans són uns grans magatzems de calor i, tard o d'hora, ho retornarà a l'atmosfera. Un escalfament dels oceans que està repercutint directament en les masses de gel marí dels pols, tant en l'Àrtic com en l'Antàrtida.

Si bé la tendència lineal a la baixa de l'extensió mínima antàrtica des del 1979 fins al 2023 és d'un 0,9% per dècada, actualment no és estadísticament significatiu. Tot i això, aquesta gran variació de gel cada any cal estudiar-la amb detall per veure l'efecte de l'escalfament global del planeta. A la vegada, caldrà veure la repercussió de gairebé tot un any, des de l'abril del 2023 fins al gener del 2024, amb temperatura de l'aire rècord sobre uns oceans cada cop més escalfats.