El desgel a Groenlàndia supera el punt de no retorn

"Superat el punt de no retorn", ja ens podem acostumar a aquesta afirmació perquè serà el denominador climàtic durant els propers lustres i decennis. Ja no es tracta de batre rècords de temperatura, sinó de superar el límit crític de la natura, i aquest és un dels primers exemples.

En 40 anys de dades de satèl·lit de Groenlàndia, les glaceres han perdut tant de gel que si l'escalfament del planeta s'aturés avui mateix, la capa de gel continuaria minvant. Tant contundent, i tant clar. Les glaceres han superat el punt crític, el gel que aboca a l'oceà supera en escreix les nevades que s'acumulen a la superfície de la capa de gel.

Aquesta és la conclusió d'un estudi fet pel Centre d'Investigació Polar i Climàtic Byrd de la Universitat d'Ohio i publicat a la revista Nature Communications Earth and Environment.

Els investigadors han analitzat dades mensuals de satèl·lit de més de 200 grans glaceres que desemboquen a l'oceà. Durant la dècada del 1980 a 1990, la quantitat de neu precipitada i el gel que es fonia o desprenia estava en equilibri. Durant aquests anys es va descobrir que la quantitat de gel que es perdia era de 450 gigatones, uns 450 mil milions de tones, que eren compensats per les nevades.

La quantitat de gel que es perd cada any va començar a augmentar a l'entorn de l'any 2000, amb un augment de la pèrdua de gel de 500 gigatones anuals. En canvi, les nevades no van augmentar, i durant la darrera dècada la quantitat de pèrdua de gel de les glaceres s'ha mantingut. Aquesta situació fa que any rere any la diferència entre la quantitat de gel que es fon i el que aporta les nevades sigui més gran. Dins el clima actual, s'estima que la capa de gel només guanyarà massa de gel un de cada 100 anys.

Aquests mapes mostren la quantitat de dies de fosa de neu i la seva anomalia.

De mitjana, les grans glaceres de Groenlàndia s'han retirat uns 3 km des de 1985. Les aigües de l'oceà han penetrat per les part profundes de la glacera, la qual cosa implica una fosa afegida i és un gran fre perquè les glaceres tornin a créixer fins a les dimensions de fa unes dècades.

La reducció de les glaceres de Groenlàndia repercuteix en tot el planeta perquè és un dels principals contribuents a l'augment del nivell del mar. L'any 2019, el gel que es va desprendre o fondre de Groenlàndia va fer augmentar en 2,2 mm el nivell dels oceans en només dos mesos.