La gran i històrica nevada del 30 de gener de 1986

Alberto AlcántaraActualitzat

La nevada del 30 de gener de 1986 va ser un d'aquells temporals de neu històrics a casa nostra, que va afectar bona part de Catalunya, amb algunes acumulacions de més d'1 metre de neu, i va agafar a la costa nord de manera puntual. Mireu l'àlbum fotogràfic de la nevada.

Nevada a Vacarisses (Dani Ramírez)
Nevada del 20 de gener de 1986 a Lliçà d'Amunt (Jordi Rodoreda)

El temporal es va completar amb fortes ràfegues de vent i inundacions. Podeu trobar un exhaustiu informe d'aquest episodi al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

Situació meteorològica

El següent mapa resumeix la situació a les 00 hores UTC del 31 de gener. El mapa d'arxiu mostra la situació a la superfície i al nivell de 500 hPa. Una profunda borrasca situada al golf de Lleó es va sumar a un potent embossament d'aire fred en les capes altes atmosfèriques.

La temperatura al nivell dels 500 hPa (uns 5.500 metres d'altura) va voltar els -33ºC. Al nivell dels 850 hPa, era d'uns -2ºC. El moviment de la pertorbació va fer que anés variant el patró de la nevada.

Els registres

Amb aquests ingredients, la nevada es va repartir per gran part del país. Va acumular gruixos superiors a un metre a la Serralada Transversal, el Montseny i el Pirineu Oriental. El vent va provocar sobreacumulacions de neu i la formació de congestes: en alguns punts de l'interior i del Pirineu Oriental es van superar els dos metres de gruix i, puntualment, els tres o quatre metres. La neu va arribar a la costa central i a la Costa Brava.

La nevada va deixar gruixos d'entre 5 i 20 cm a la Costa Brava, el Solsonès i la plana de l'Empordà; d'entre 20 i 40 cm a les muntanyes de l'Ordal, serra de Collserola i del Corredor, massís del Montnegre, el Gironès, la Selva, el Pla de l'Estany, la plana de Vic i l'Urgell; de més de 30-40 cm a la Garrotxa; de més de 40-60 cm a la Cerdanya i a les serres del Vallès; de més de 60-80 cm al Ripollès i la Conca de Barberà, i de més de 100 cm a la serralada Transversal, el Montseny, el Costabona, les serres de Montgrony, Cavallera, i de l'Albera, així com el massís de les Salines. El gruix de neu més important es va registrar a Setcases, amb 120 cm, i a Planoles 100 cm.

El següent mapa de l'SMC representa l'estimació dels gruixos de neu màxims mesurats durant la nevada a partir de les dades històriques de la Xarxa d'Observadors de Catalunya i de dades de premsa que fossin coherents amb les primeres:

 

La neu va agafar a partir dels 100-200 m, i puntualment fins a nivell del mar, per exemple a Sant Feliu de Guíxols, Sant Antoni de Calonge o Malgrat de Mar. A la ciutat de Barcelona, la neu va agafar principalment de la Diagonal cap amunt. El centre de ciutat es va veure enfarinat. A les Terres de l'Ebre i el litoral tarragoní va nevar o ploure poc.

Inundacions

La nevada és el que més recordem, però el temporal també va deixar inundacions a la Costa Brava per onades i augment del nivell del mar, derivades del vent i de la baixa pressió, que va baixar fins als gairebé 970 hPa el dia 30. Es van batre rècords de pressió a l'Observatori de l'Ebre (973,1), a la Bisbal d'Empordà i a l'Estartit (972,5 hPa). Aquesta és la gràfica de l'observador de l'Estartit, Josep Pascual:

 

També vam tenir importants registres de pluja, superiors als 100 mm en 24 hores: 143,0 mm a Darnius, 128,0 mm a Palamós, 115,5 mm a Roses, 113,0 mm a Santa Coloma de Farners, 110,6 a Gualba, 110,2 mm al Castell de Peralada, 105 mm a Santa Cristina d'Aro i Tossa de Mar, 102 mm a Castell d'Aro i 100 mm a Portbou.

Efectes del temporal

El temporal va deixar una forta empremta. Per la banda bucòlica, a l'interior i a les comarques del nord-est el paisatge nevat va durar diversos dies, més de 15 en el cas de les valls del Ripollès. Però els danys van ser importants: antenes, arbres, teulades, pals i torres elèctriques, amb el resultat de dies sense llum en nombroses poblacions, sobretot del nord-est del país. Com és lògic, la nevada també va portar el caos a les carreteres i un gran nombre de municipis van quedar incomunicats.

 

 

ARXIVAT A:
Meteorologia
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
GALERIES RELACIONADES
Anar al contingut