Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Anglaterra. Hi hem anat per rescatar de l'oblit Dora Bright, pianista i compositora, contemporània de Vaughan Williams i Elgar, per situar-la en el temps. Formada a la Royal Academy of Music de Londres, Dora Bright va començar la carrera de pianista el 1889, amb vint-i set anys, i començava a viatjar per mig Europa i interpretant obres seves i d'altres compositors. Tres anys després, la Philharmonic Society li encarregava una fantasia per a piano, i es convertia en la primera dona que rebia un encàrrec d'aquella societat. Però l'embranzida que havia agafat va durar poc, perquè aquell any es casava i abandonava els escenaris, però no la composició. Bright va continuar component i engruxint el seu important catàleg, però es va decantar per presentar la seva música en societats benèfiques amb finalitats caritatives. Com a souvenir us he portat l'expressió "tenir fums". Per què? Doncs perquè explica moltes coses.
Aquesta tarda el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Viena. Ho hem fet per assistir a una triple estrena, sense precedents, i que va tenir lloc a la Porta de Caríntia, el 7 de maig del 1824. Aquell dia més de dues mil persones estaven espectants per assitir a un llarg programa que presentava tres estrenes de Ludwig van Beethoven. Començava amb l'obertura "La consagració de la llar", les tres primeres parts de la Misa Solemnis, i la Novena Simfonia, l'anomenada Coral. I el que jo he fet és desviar la mirada, que aquests dies està centrada en la Novena i a parlar de la Missa. Beethoven la considerava el seu millor treball. En la partitura original hi va anotar: "Von Herzen - möge es wieder zu Herzen gehen!" (Des del cor: que vagi al cor). Quan el músic la va escriure, la pau havia tornat al món que ells coneixien, tot i que Bethoven mirava més enllà del present, on la llibertat, la germanor i l'amor ho amarés tot. D'aquest ideal va sorgir la "Novena"!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha dut per les estepes de l'Àsia central. Hi hem anat amb el poema simfònic de Borodin i les indicacions que va anotar a la partitura --escrit en rus, alemany i francès--: "Del silenci de l'Àsia central surten els sons d'una pacífica cançó russa. Se senten també les melodies malenconioses de l'Est i les estampides dels cavalls i camells que s'acosten. Una caravana, escortada per soldats russos, creua el desert, seguint el seu camí sota la protecció de les armes russes. La caravana avança sempre cap endavant. Les cançons es barregen en harmonia comuna, la seva tornada s'esvaeix a poc a poc en la distància". Com a souvenir hem estat en una de les ciutats de la Ruta de la Seda, una ruta plena de deserts, d'estepes interminables i de terres on van florir ciutats comercials com Samarcanda, la ciutat més gran d'Àsia durant segles.
Aquesta tarda, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una novel·la d'intriga, passió, humor i música. Està protagonitzada per Ludwig van Beethoven i porta per títol "El misteri Razumovski". L'autor és l'escriptor, periodista i melòman Martín Llade, que amb la seva creativitat desbordant i la seva erudició ens trasllada a la Viena del 1814. Mentre a la ciutat se celebra un congrés per decidir el destí d'Europa després de la derrota de Napoleó, som testimonis d'un assassinat. A partir d'aquí arranca la història teixida amb fets reals i amb Beethoven com a protagonista fent de detectiu aficionat intentant resoldre l'entramat i nosaltres gaudint del mestre i la seva personalitat, que aflora en tot moment: apassionat, iracund, malhumorat, delirant, desmanegat, tot desembocant en un músic singular i genial! I mentre passa de tot i més, Beethoven s'està preparant per escriure la seva simfonia, que trasbalsarà per sempre la història de la música!
Aquesta tarda el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que Felix Mendelssohn va escriure a un cosí de la seva dona en resposta a una suggerència que li havia fet i on queda clar que li vol demostrar qui té al davant. Data del 12 d'octubre del 1842 i tot el que diu és d'una gran saviesa: "Tant que es parla de la música i tan poques coses que se'n diuen. Estic convençut que les paraules no són suficients per expressar-la. La gent té dubtes de què ha de pensar mentre escolta música, mentre que tothom entén el significat de les paraules." I la carta segueix oferint petites perles que fan pensar.
Avui hem començat el nostre viatge amb Edith Södergran, considerada com la més important poeta d'Escandinàvia. Era de nacionalitat finlandesa i havia nascut a Sant Petersburg el 1892. Un dels seus poemes diu: "Buscaves una flor i et vas trobar un fruit. Buscaves una font i et vas trobar una mar. Buscaves una dona i et vas trobar una ànima". La parada l'hem anat a fer als Estats Units amb la compositora Ruth Gipps. Tota una descoberta que no us deixarà indiferents.
Avui el nostre particular tour ens ha portat a París. Hem anat a l'estrena d'un concert memorable, el Concertino per a guitarra de Salvador Bacarisse. Feia anys que vivia a la capital francesa. S'hi havia exiliat després de la Guerra Civil espanyola: "Vam sortir el gener del 1939, com tantíssims altres espanyols, en direcció a França. Però no vam arribar a la frontera amb el cotxe on anàvem. Vam haver d'abandonar-lo, amb tots l'equipatge que portàvem, menys la música, i començar a caminar Pirineus amunt a la recerca de França. Vaig viure trenta anys a París, desarrelat i trist i sempre enyorat del meu Madrid natal". Compromès amb la II República, afiliat al Partit Comunista d'Espanya i membre de l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes, durant la Guerra Civil Bacarisse havia estat delegat del govern en assumptes musicals a Barcelona.
Avui el nostre particular tour ha començat d'una de les millors maneres possibles, amb un poema de la mallorquina Antonina Canyelles. Després la ruta ens ha portat per paratges diferents, èpoques passades i presents amb mirada al passat. Per això, la parada avui l'hem feta a la Corunya, amb les llegendàries tradicions irlandeses, com la del rei celta de Galícia, Breogán. Es tracta d'una figura mitològica que va establir un vincle amb els orígens mítics del poble irlandès i que ens ha donat peu a parlar del primer treball d'Iria Folgado, de 27 anys, actualment solista de corn anglès a la Konzerthausorchester de Berlín. Es tracta d'"Ecus de Breogán", una travessa sonora pel repertori de música de càmara per a oboè escrit a les illes britàniques en el primer terç del segle XX, i com a souvenir hem parlat de com els gallecs, ja en l'antiguitat, van navegar cap al nord, tal com diuen les llegendes.
Avui el nostre tour particular ens ha fet viatjar amb un llibre que acaba de sortir publicat. Porta per títol "El 'Réquiem' de Mozart. Una historia cultural". El seu autor és el catedràtic Miguel Ángel Marín i el que fa en aquest assaig és endinsar-nos en la fascinant missa de difunts de Mozart, situant l'obra en la cultura del seu temps i, alhora, analitzant a fons l'impacte que va suposar el "Rèquiem" en moltes ciutats d'Espanya i algunes de l'Amèrica Llatina. Un dels capítols està dedicat a la recepció del "Rèquiem" a Barcelona i és aquest el fragment que hem llegit. Com a souvenir del viatge, avui us he portat el poeta modernista més amant de Mozart, Joan Maragall.
Avui hem començat el nostre viatge particular a Roma, i després hem agafat un tren de vapor cap a Copenhaguen per seguir fent via. També hem estat a l'imperi suec i a Barcelona, i la parada l'hem fet amb Händel i el seu cunyat. Per què? Doncs perquè aquests viatges són així. Mai saps on aniràs a parar.
Avui hem començat el nostre viatge amb un advertiment que hauríem de tenir en compte: "Quan els homes volen que pateixis, poden fer-ho de mil maneres. Llança l'arma, llença't a terra de cap per avall, quan sentis homes. Conserva algun secret, algun refugi sobre l'ample món. Quan els homes volen el mal, el doten d'un aspecte grat. Si ets propietari d'un cor ingenu i no tens ni un amic, a la branca d'un arbre posa un anell de casament i adorna't el trau amb una de les fulles" (...) Kostas Karyotakis. Comença el viatge d'avui. Benvinguts!
Avui en el nostre particular tour hem viatjat amb Henry Mancini i llibres i roses, amb la Colometa de "La plaça del Diamant" i Ramon Muntaner, amb Nèstor Luján i Mozart, amb Falla i Maria de la O, amb Gibert Becaud i un autor de la Catalunya Nord, amb un quartet de corda i Vikram Seth, amb Josep Maria de Sagarra, Martí i Pol i Toldrà, amb Emily Brontë i Frédéric Chaslin, amb un cavaller de la rosa i Strauss. Això mentre llegim i escoltem música. Un plaer de viatge! Bona diada de Sant Jordi!
Avui, en el nostre particular tour, entre altres destins ens hem volgut acostar al poeta anglès, viatger i polític Lord Byron. Mort el 19 d'abril d'ara ha fet 200 anys, hi hem arribat a través d'un dels seus poemes, "Maid of Athens" (Donzella d'Atenes). El poema parla d'un jove de 12 anys a qui el poeta va conèixer a Grècia i de la qual es va enamorar bojament. Amb el temps, molts compositors l'han musicat, però la versió que us porto avui no us deixarà indiferent. És d'una compositora catalana, cantant, violinista, de 17 anys, Pyrene Pelayo-Domingo. És el seu primer treball audiovisual, fet per recordar l'aniversari de la mort de Byron. Un petita joia d'una compositora de qui sentirem a parlar!
Avui el nostre tour particular ens ha portat per uns camins plens de bellesa. Però què és la bellesa? Quan diem que una cosa és bella? Sembla que bell equival a bo i són infinites les coses que ens semblen bones i belles. Avui en el club de lectura del GT, hem escollit un llibre que parla d'això i més. De tot el que és bell, sublim, superb...
Avui el nostre tour particular ens ha portat a un lloc meravellós, al peu dels turons de Ngong, prop de Nairobi, al sud de Kenya. Allà hi va viure, en una granja, l'escriptora Isak Dinesen, el pseudònim de la baronessa danesa Karen Blixen. Va viure catorze anys a l'Àfrica i tot el que vivia, percebia, patia, veia i sentia, ho anava explicant per carta a la família i els amics. Anys més tard, d'aquella experiència i de totes les cartes en va escriure una novel·la que li donaria fama internacional i que Sidney Pollack portaria a la gran pantalla. La novel·la comença així: "Jo tenia una granja a l'Àfrica, al peu dels turons de Ngong..." Sabeu de què us parlo?
Aquesta tarda, el nostre viatge particular, entre altres destins, ens ha acostat a dues dones que van viure la seva carrera de manera ben diferent. Una havia tingut clar des de sempre que el món de la música, el de les cançons, de l'espectacle, l'atreia, tenia traça i s'hi volia dedicar. I ho va aconseguir, perquè va ser una exitosa compositora de cançons, als anys 40, als Estats Units. Es deia Doris Fischer. L'altra es deia Margarita Carmen Cansino i va arribar a ser una de les estrelles més importants del cinema nord-americà, tot i que no s'hi va voler dedicar mai. Va ser el seu pare qui gairebé la va obligar. Amb el temps seria coneguda amb el nom de Rita Hayworth. Va ser gràcies, en part, a Fischer i dues de les seves cançons més famoses que es convertiria en la gran "Gilda".
Aquesta tarda, el nostre tour particular ens ha portat, per començar i entrar en matèria, un "Suïcidi passional", el poema de la barcelonina Sònia Moll. Després hem seguit per altres camins, tots diferents però igual de passionals. Un ens ha portat a Roma, al segle I dC, amb Luci Apuleu i les seves "Metamorfosis". D'aquí hem saltat als Països Baixos, entre els s. XVII i XVIII, amb Antonius Fodor, i llavors, amb la "boca chiusa", hem reviscut la història de Madame Butterfly. També hem tingut un títol que és mític de la literatura europea, i de la música europea. I per acabar, hem estat a casa d'una de les famílies alemanyes/jueves més poderoses de la seva època, els Mendelssohn. Un viatge per a tots els gustos!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha permès viatjar a Noruega. Ens hi han acompanyat el dramaturg Ibsen, el compositor Grieg i el vailet somniador, Peer Gynt. La idea va ser del dramaturg, que va encarregar al compositor la música per a la seva obra de teatre i el resultat va ser la música incidental "Peer Gynt". Una obra on els dos autors va aconseguir fondre en una única creació tota la tradició nacionalista noruega, gràcies a la perfecta conjunció que es va produir entre els dos compatriotes. Però qui és Peer Gynt?
Avui el nostre particular tour l'hem començat amb aquest poema: "Jo soc allò que es deixa, allò que fuig i passa: l'oreig entre les fulles, l'estel que ha desistit, el doll que riu i plora i aquella tendra massa dels xuclamels que aturen un instant més la nit. T'he volgut meu per sempre (...)"! És de Mercè Rodoreda i la música l'ha posat Tete Montoliu. Després el viatge d'avui ha seguit per camins preciosos! Per mi, un viatge rodó i equilibrat, o això em sembla, però crec que no us decebrà!
Aquesta tarda, el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb l'amor d'un pare cap a la seva filla. De fet, han estat dos pares i dues missives ben diferents, d'època i d'estil, però totes dues amarades d'amor i sensibilitat. La primera és una carta que el filòsof i enciclopedista francès del s. XVIII Denis Diderot va escriure a la seva filla Angélique el dia abans del seu casament. L'altra és un poema que el barceloní José Agustín Goytisolo va escriure a la seva filla Julia. En el fons, tots dos fan el mateix, que és fer reflexionar les seves filles i donar-los consells sobre el que els espera a la vida.
Avui el nostre particular viatge ens ha portat a conèixer la vida i l'obra del gran músic burgalès Antonio José Martínez Palacios. Havia nascut el 1902 i va ser afusellat pels falangistes la matinada del 8 al 9 d'octubre del 1936. Tenia 34 anys. La seva indubtable vàlua professional, com a compositor i com a estudiós de la música popular castellana, i la seva constant activitat cultural i social als ateneus, el seu costat d'home de pau i culte, tot plegat el va portar a la mort. El silenci i l'obscurantisme van caure damunt seu com una llosa. Ravel havia dit d'ell que seria un dels millors compositors espanyols del segle XX.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a Viena, l'11 de febrer del 1785. Hem anat a una casa d'hostes, amb sala de ball i sala de concerts. Era en un edifici anomenat Mehlgrube (un antic magatzem de farina). Aquell dia W. A. Mozart estrenava el seu Concert per a piano i orquestra n. 20, K. 466. De fet, va ser presentat al món en un dels seus concerts d'abonament produïts i organitzats per ell. Com a souvenir hem pensat amb Mozart i els Estats Units en la seva època.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a la Florència del rus Piotr Ilich Txaikovski, una ciutat per la qual el compositor sentia devoció. La va visitar diverses vegades i sempre, d'una manera o altra, quedava reflectit en la seva música: "Soc feliç aquí i estic en pau; quan hi soc, sento l'ànima clara i lleugera. No he estat inactiu i deixo Florència no només amb meravellosos records, sinó amb la consciència tranquil·la! Sabeu quines obres va escriure d'aquestes visites? Sabeu on s'allotjava? Doncs feu el viatge i us agradarà.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre del 1960, del periodista i dibuixant Andreu Avel·lí Artís, conegut amb el pseudònim de Semproni. Es tracta de "Secrets de Barcelona", una delícia de llibre. De tots els articles que el conformen n'he escollit un que no té pèrdua: els orígens de la claca! Com va sorgir aquest grup de persones aplaudidores professionals, a quin país, per què? I a Barcelona, quan va arribar? Tot i més, en aquesta parada d'avui. Per cert, el souvenir, si us agrada anar de restaurants, us agradarà!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que prové del llegat de les tretze que s'han conservat, i que va escriure el compositor Alban Berg a la seva "estimada llunyana i secreta" Hanna Fuchs (les d'ella a ell no s'han conservat). Es van conèixer el 1925, aleshores tots dos estaven casats i ho seguirien estant durant els deu anys que va durar la relació, fins a la mort del compositor. Val a dir, que aquesta relació impossible li va costar a ell la salut, psíquica i física. La carta que us porto és molt important perquè conforma l'escenari del naixement de la "Suite Llrica" de Berg i ens dona una informació que altrament mai s'hagués sabut. Com a souvenir avui un poema de Baudelaire, "De Profundis Clamavi".
Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, a l'illa dels Oblidats. D'allà hem rescatat una nena prodigi, Adelina de Lara, nascuda Lottie Adeline Preston. Va fer la seva primera actuació en públic als 6 anys i va continuar actuant al Regne Unit fins als 12. El seu talent va cridar l'atenció de la reconeguda pianista Fanny Davies, que, després d'un any d'ensenyament, la va enviar al Conservatori Hoch de Frankfurt perquè rebés classes amb Clara Schumann. Aquesta la va considerar una de les seves millors alumnes. Adelina de Lara va ser una ambaixadora dels ensenyaments de Clara Schumann al llarg de la seva vida, a través de les seves actuacions, concerts i de les xerrades que va fer per mig món. Com a souvenir hem estat amb Clara Schumann. Us agradarà!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a la Sala Pleyel de París per assistir a l'estrena del Concert per a piano en sol M de Maurice Ravel. La seva gestació no va ser gens fàcil per al compositor, va ser llarga i agònica. L'havia començat a escriure després de la seva exitosa gira com a pianista, de finals del 1929 al 1931, per Nord-amèrica. El volia interpretar ell mateix al piano, però els esforços de preparació van ser tan grans que, per recomanació del metge, va haver d'abandonar la idea. Després de pensar-hi molt va escollir Marguerite Long, que va estrenar el concert i l'hi va dedicar. Però arribar fins allà no havia estat fàcil. Com a souvenir hem descobert la visita de Long a Barcelona uns anys abans, el 1909. On va actuar? Doncs si fas el tour ho sabràs!
Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a Buenos Aires. Ho hem fet amb Astor Piazzolla: "Vaig tenir tres mestres, Nadia Boulanger, Alberto Ginastera i el tercer el vaig trobar a la nevera d'una pensió, als cabarets dels anys quaranta, als cafès, en la gent d'ahir i la d'avui." Per cert, el souvenir és Barcelona, la que als anys 20 es va convertir en la tercera capital mundial del tango, després de Buenos Aires i París. I per què? Doncs haureu de fer el viatge.
Avui, el nostre particular tour ens ha portat per diferents camins de la passió: "sofriment, especialment el de Jesucrist, des de l'entrada a Jerusalem fins a la mort, i narrat per l'Evangeli, i també sentiment molt fort i intens que domina la voluntat i la raó d'una persona com ara l'odi, la gelosia, la ràbia o l'amor! Comença el Gran Tour!
Avui he volgut començar el nostre particular tour recordant aquestes paraules: "I per la nostra causa va ser crucificat en temps de Ponç Pilat, va patir i va ser sepultat." "Crucifixus", de la Missa en si m, de Bach, un missatge d'amor, dolor, solitud i plor que el compositor va plasmar en aquesta part del "Credo". Després de la ruta ha agafat altres camins que no tenen res a veure. Bé, sí, la parada té a veure amb Bach i la seva vida personal.