Quan parlem de música medieval sovint fem referència a la poesia dels trobadors que es va posar de moda a partir del segle XII. Però en realitat, els trobadors no cantaven les seves composicions. Els que ho feien eren els joglars. Amenitzaven festes de tota mena amb música, malabars, romanços, danses... O sigui, que els joglars van ser els inventors dels espectacles multidisciplinaris. Aprofundim en aquest ofici i ho aprofitem per fer música en família.
Les plantes ens ajuden a sentir-nos connectats amb la natura. Tot i que sabem que estan vives, sovint, pel fet que no es mouen i no emeten sons com els animals, oblidem que tenen els seus propis bioritmes. Però saps que les plantes fan música? T'ho descobrim en aquesta secció.
Enric Granados va mostrar des de ben petit un talent innat per a la música, sobretot com a intèrpret de piano. La primera obra que el va donar a conèixer al gran públic va ser la sèrie de les "Dotze danses espanyoles", publicada el 1893. Segons el mateix autor, aquestes partitures les havia compost una dècada abans, quan només tenia 16 anys. En descobrim la segona, que porta el subtítol d'"Oriental".
Us proposem un viatge a Madagascar, un paradís que val la pena visitar encara que ho fem només amb les orelles. És la quarta illa més gran del món i té una fauna i una flora úniques. Ens hi portarà la sonoritat de la cobla i la trikitixa amb una de les peces més conegudes de Kepa Junkera.
Quan Jean-Philippe Rameau va compondre l'òpera ballet "Les Indes galantes", l'objectiu era oferir un espectacle ple d'exotisme i canvis d'escenari impactants. El llibret de l'obra és més aviat senzill i explica diferents històries d'amor en quatre llocs del món: Turquia, el Perú, Pèrsia i Nord-amèrica. Ens deixem captivar en família per la força ancestral d'una invocació al sol que trobem en el segon acte, dedicat al Perú, de "Les Indes galantes".
Alícia de Larrocha va ser una de les pianistes catalanes amb més renom i èxit a escala internacional. Va fer nombroses gires arreu del món i quan li preguntaven on vivia sempre deia que als avions. Va ser una nena prodigi i una instrumentista de talent reconegut, però, tot i això, sempre va buscar espai per a la pedagogia musical. La descobrim en família i compartim la seva música amb els més petits.
És un fenomen meteorològic òptic que es produeix per la reflexió, refracció i dispersió de la llum a través de les gotes d'aigua en suspensió a la troposfera. Dit així és molt avorrit, però és probable que, si teniu infants, algun dia us facin la pregunta: per què surt l'arc de Sant Martí? Mentre ho busqueu a la Viquipèdia poseu-los aquesta cançó d'El Pot Petit. Sense cap mena de dubte, serà més divertit.
A Catalunya destaquen les llegendes protagonitzades per les dones d'aigua, també anomenades encantades, paitides o aloges. Precisament, una aloja és la protagonista de la cançó que sentirem tot seguit de la Cobla Catalana dels Sons Essencials. Una peça que ens permetrà fer un mapa en família de personatges de la mitologia catalana perquè ve acompanyada de dracs, follets i éssers de tota mena. Pareu bé l'orella per descobrir-los a tots.
Nascut el 12 de setembre de 1866 a Broadway, el gènere dels musicals ha influenciat la vida cultural i l'imaginari popular d'arreu del món. La seva relació amb el cinema és un dels motius principals d'aquesta popularitat. Fem un repàs ràpid a la seva història.
A la pel·lícula "Amadeus", de Milos Forman, l'home emmascarat que encarrega a Mozart escriure un rèquiem és el compositor Antonio Salieri. L'objectiu fosc de Salieri -a la pel·lícula- és fer treballar de manera incansable Mozart perquè emmalalteixi i mori. Per estrany que sembli, part d'aquesta història és real. Un home emmascarat va encarregar compondre un rèquiem a Mozart però no era en cap cas Antonio Salieri. Es tractava d'un criat del comte Franz von Walsegg, un noble que es feia passar pel compositor de les obres que encarregava a músics professionals.
Dàmaris Gelabert ens ofereix una nova versió d'"Aplaudiments", una de les cançons que formaven part de l'espectacle "Bye, bye monstre", de Dagoll Dagom. En aquesta ocasió ha comptat amb la col·laboració dels grups El Pot Petit, Xiula i Doctor Prats. A més a més, de manera simultània, també ha aparegut la versió en anglès i castellà d'aquesta cançó, de la mà del grup The Grow Up Singing Band.
Després de la derrota de la Guerra de Successió, l'any 1714, la influència francesa no només es va fer notar a la cort de Felip V que, recordem, era net de Lluís XIV i havia nascut a Versalles. L'adopció dels nous estils de dansa i música a la francesa va començar als "saraus" de l'aristocràcia i, a poc a poc, va acabar influint les danses del poble. Així és com van arribar a Catalunya els minuets. Però, d'on venen els minuets?
Un instrument que sona sense contacte físic amb el músic. A simple vista, el theremin sembla màgia, però en realitat és ciència. El va inventar el músic i científic rus Léon Theremin l'any 1920 i, tot i no ser la seva única creació, sí que és la més coneguda. La vida de Theremin és de novel·la, molt marcada per la guerra freda. En aquesta secció la descobrim i fem un repàs d'algunes de les composicions més destacables per a theremin, moltes d'elles relacionades amb bandes sonores de pel·lícules de ciència-ficció.
Una de les obres més conegudes d'Émile Jaques-Dalcroze és "La veillée", que traduït en català vol dir "la vetlla". Es tracta d'una obra de gran durada estructurada en 19 parts per a sis solistes, cor i orquestra. Dalcroze en la seva creació es va inspirar en una novel·la de George Sand titulada "Els mestres gaiters". "La veillée" té quatre interludis orquestrals amb una gran capacitat d'evocar-nos diferents ambients. És el cas del tercer: "El bosc parla". Tanquem els ulls en família i deixem-nos captivar per aquest bosc de Dalcroze.
Segons l'edat que tinguem, quan pensem en "Les aventures d'Alícia al país de les meravelles" molts tenim al cap la imatge animada d'una nena rossa amb vestit blau i davantal blanc. El responsable d'això és Walt Disney, que va estrenar una pel·lícula inspirada en el conte de Lewis Carroll l'any 1951. El film, en el seu moment, va tenir un èxit relatiu, però la seva banda sonora va estar nominada a l'Òscar. Un dels fragments musicals més coneguts de la pel·lícula és "La marxa de les cartes".
La llibertat interpretativa del jazz ha fet possible l'aparició de tècniques ben diverses que, posteriorment, han influït en altres estils. En aquesta secció en descobrim tres que estan relacionades amb la manera de cantar: el glissando, el lazy i l'scat.