Algunes melodies o cançons ens expliquen situacions i personatges reals. Sovint les cantem i no sabem ben bé a què fan referència. En aquesta secció fem un tast d'algunes cançons ben conegudes que amaguen històries veritables i descobrim qui va ser la "Margarideta" real.
El violí és un dels instruments de corda més versàtils. El trobem en formacions d'estils molt diferents i, des que es va inventar al segle XVI, s'ha convertit en un instrument imprescindible per a molts gèneres. Fem un repàs de diferents tradicions culturals del món en què el violí fa ballar la plaça.
Quan parlem de música medieval sovint fem referència a la poesia dels trobadors que es va posar de moda a partir del segle XII. Però en realitat, els trobadors no cantaven les seves composicions. Els que ho feien eren els joglars. Amenitzaven festes de tota mena amb música, malabars, romanços, danses... O sigui, que els joglars van ser els inventors dels espectacles multidisciplinaris. Aprofundim en aquest ofici i ho aprofitem per fer música en família.
Les plantes ens ajuden a sentir-nos connectats amb la natura. Tot i que sabem que estan vives, sovint, pel fet que no es mouen i no emeten sons com els animals, oblidem que tenen els seus propis bioritmes. Però saps que les plantes fan música? T'ho descobrim en aquesta secció.
Quan pensem a acostar repertori musical clàssic als infants, sovint un dels primers títols de la llista és "El trencanous", de Piotr Txaikovski. A la meitat del segon acte hi trobem una sèrie de danses de divertiment i és aquí on hi ha el que algunes traduccions anomenen la "Dansa dels mirlitons". I què és un mirlitó? Un follet trapella? En català n'hi diem "nunut". T'ho descobrim en aquesta secció.
Enric Granados va mostrar des de ben petit un talent innat per a la música, sobretot com a intèrpret de piano. La primera obra que el va donar a conèixer al gran públic va ser la sèrie de les "Dotze danses espanyoles", publicada el 1893. Segons el mateix autor, aquestes partitures les havia compost una dècada abans, quan només tenia 16 anys. En descobrim la segona, que porta el subtítol d'"Oriental".
El músic i pedagog Edwin Gordon va dedicar una bona part de la seva trajectòria a estudiar el desenvolupament dels infants en edats primerenques pel que fa a l'aprenentatge musical. És en aquesta etapa, aproximadament fins als 4 anys, on és molt efectiu fer servir els balbucejos musicals i el moviment. La companyia Com Sona? els inclou en alguna de les peces del seu repertori adreçat a menuts. En sentim un exemple, que ens pot servir per practicar a casa.
Us proposem un viatge a Madagascar, un paradís que val la pena visitar encara que ho fem només amb les orelles. És la quarta illa més gran del món i té una fauna i una flora úniques. Ens hi portarà la sonoritat de la cobla i la trikitixa amb una de les peces més conegudes de Kepa Junkera.
Quan pensem en parcs d'atraccions antics hi ha alguns elements que són indispensables encara avui en dia. És el cas, sense cap mena de dubte, dels cavallets. A la secció més moguda del "Set de sons" us proposem pujar en família a uns cavallets imaginaris gràcies a un dels moviments de la suite "El vell parc d'atraccions" de Xavier Boliart.
Jacques Offenbach va dedicar una opereta al mite d'Orfeu plena de sàtira, amb referències subtils a l'actualitat de l'època. L'estrena va representar tota una revolució a París i la seva popularitat va ser tan gran que un dels fragments més sorprenents d'"Orfeu als inferns" es va acabar convertint en un ball conegut a nivell mundial. Quan parlem de cancan... quina melodia us ve al cap?
Quan Jean-Philippe Rameau va compondre l'òpera ballet "Les Indes galantes", l'objectiu era oferir un espectacle ple d'exotisme i canvis d'escenari impactants. El llibret de l'obra és més aviat senzill i explica diferents històries d'amor en quatre llocs del món: Turquia, el Perú, Pèrsia i Nord-amèrica. Ens deixem captivar en família per la força ancestral d'una invocació al sol que trobem en el segon acte, dedicat al Perú, de "Les Indes galantes".
Alícia de Larrocha va ser una de les pianistes catalanes amb més renom i èxit a escala internacional. Va fer nombroses gires arreu del món i quan li preguntaven on vivia sempre deia que als avions. Va ser una nena prodigi i una instrumentista de talent reconegut, però, tot i això, sempre va buscar espai per a la pedagogia musical. La descobrim en família i compartim la seva música amb els més petits.
A partir de les dues primeres setmanes de vida, alguns nadons pateixen els temuts còlics del lactant. El motiu són molèsties i rampes intestinals de tanta intensitat que fan que les criatures plorin, en alguns casos, més de tres hores seguides. Els massatges a l'abdomen són molt recomanables i s'han fet molt populars. Te'n proposem un que, a més, té música.
És un fenomen meteorològic òptic que es produeix per la reflexió, refracció i dispersió de la llum a través de les gotes d'aigua en suspensió a la troposfera. Dit així és molt avorrit, però és probable que, si teniu infants, algun dia us facin la pregunta: per què surt l'arc de Sant Martí? Mentre ho busqueu a la Viquipèdia poseu-los aquesta cançó d'El Pot Petit. Sense cap mena de dubte, serà més divertit.
Una de les propostes audiovisuals relacionades amb la música que podem trobar a l'entorn SX3 i a la plataforma 3Cat és "Jasmine & Jambo". Es tracta d'una sèrie amb dues temporades i un total de 52 capítols en què els personatges viuen en un món tot musical anomenat Sounland. La idea de partida de la sèrie és tan senzilla com original: unir conceptes musicals a les emocions. És una producció de Teidees amb coproducció de TV3 que ha tingut molt bona rebuda a escala internacional. Ballem en família una de les seves cançons.
Durant el segle XIII, l'exèrcit mongol atacava sense pietat els territori de la Rus de Kíiv, una federació de tribus eslaves. D'aquí en van sorgir dues llegendes: la dels miracles de Santa Fevróniya i la de la ciutat invisible de Kítezh. A principis del segle XX, Nikolai Rimski-Kórsakov les va unir en una de les seves òperes més exitoses. L'argument ens parla a grans trets d'una jove, Fevróniya, que a través de les seves oracions aconsegueix fer invisible una ciutat sencera per tal que els mongols no la puguin atacar. L'òpera és de llarga durada i Rimski-Kórsakov la va adaptar en forma de simfonia.
A Catalunya destaquen les llegendes protagonitzades per les dones d'aigua, també anomenades encantades, paitides o aloges. Precisament, una aloja és la protagonista de la cançó que sentirem tot seguit de la Cobla Catalana dels Sons Essencials. Una peça que ens permetrà fer un mapa en família de personatges de la mitologia catalana perquè ve acompanyada de dracs, follets i éssers de tota mena. Pareu bé l'orella per descobrir-los a tots.
Nascut el 12 de setembre de 1866 a Broadway, el gènere dels musicals ha influenciat la vida cultural i l'imaginari popular d'arreu del món. La seva relació amb el cinema és un dels motius principals d'aquesta popularitat. Fem un repàs ràpid a la seva història.
Dagoll Dagom celebra el seu cinquantè aniversari i s'acomiada dels escenaris amb el que ha sigut el seu musical més exitós. El van estrenar l'any 1988 amb música d'Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala, basat en l'obra d'Àngel Guimerà "Mar i cel". Sense cap mena de dubte, l'escenografia sensacional de "Mar i cel" i temes com aquest, "Himne dels pirates", quedaran en la memòria de milers d'espectadors. Per compartir-la amb els més petits, hem escollit el pirata més jove del vaixell de Saïd. Perseguim Idriss, el grumet, a veure si ens regala una poma?
A l'òpera també n'hi ha de cors i sovint els cantaires també són a escena fent de poble i movent-se d'aquí cap allà. Passen desapercebuts però musicalment són molt necessaris. A tall d'exemple, hem escollit un fragment conegudíssim de "La traviata", de Giuseppe Verdi, en el què tot el cor és a dalt de l'escenari.
A la pel·lícula "Amadeus", de Milos Forman, l'home emmascarat que encarrega a Mozart escriure un rèquiem és el compositor Antonio Salieri. L'objectiu fosc de Salieri -a la pel·lícula- és fer treballar de manera incansable Mozart perquè emmalalteixi i mori. Per estrany que sembli, part d'aquesta història és real. Un home emmascarat va encarregar compondre un rèquiem a Mozart però no era en cap cas Antonio Salieri. Es tractava d'un criat del comte Franz von Walsegg, un noble que es feia passar pel compositor de les obres que encarregava a músics professionals.
Els trols són personatges típics de la mitologia nòrdica i físicament poden ser molt diferents entre ells. N'hi ha de gegants i n'hi ha de diminuts, però, definitivament, no són ni de color rosa ni simpàtics. Per més que ens agradin les pel·lícules de DreamWorks, els trols mitològics no fan esternuts de purpurina ni ballen èxits pop, però sí que tenen molta relació amb la música. En aquesta secció, fem repàs d'algunes de les composicions dedicades als trols.
Dàmaris Gelabert ens ofereix una nova versió d'"Aplaudiments", una de les cançons que formaven part de l'espectacle "Bye, bye monstre", de Dagoll Dagom. En aquesta ocasió ha comptat amb la col·laboració dels grups El Pot Petit, Xiula i Doctor Prats. A més a més, de manera simultània, també ha aparegut la versió en anglès i castellà d'aquesta cançó, de la mà del grup The Grow Up Singing Band.
"Les pometes", "El gegant del pi" i "Quan el pare no té pa" són tres cançons que comparteixen melodia. Això és perquè provenen d'una mateixa dansa barroca tan popular que apareix en obres de teatre de Miguel de Cervantes o Lope de Vega. Descobrim "El Villano" en aquesta secció didàctica.
Després de la derrota de la Guerra de Successió, l'any 1714, la influència francesa no només es va fer notar a la cort de Felip V que, recordem, era net de Lluís XIV i havia nascut a Versalles. L'adopció dels nous estils de dansa i música a la francesa va començar als "saraus" de l'aristocràcia i, a poc a poc, va acabar influint les danses del poble. Així és com van arribar a Catalunya els minuets. Però, d'on venen els minuets?
Un instrument que sona sense contacte físic amb el músic. A simple vista, el theremin sembla màgia, però en realitat és ciència. El va inventar el músic i científic rus Léon Theremin l'any 1920 i, tot i no ser la seva única creació, sí que és la més coneguda. La vida de Theremin és de novel·la, molt marcada per la guerra freda. En aquesta secció la descobrim i fem un repàs d'algunes de les composicions més destacables per a theremin, moltes d'elles relacionades amb bandes sonores de pel·lícules de ciència-ficció.
Sabeu què és un "loop"? La traducció literal seria "bucle", és a dir, una seqüència que es repeteix moltes vegades. En aquest cas, els músics ho fan servir enregistrant petits fragments musicals que després enllacen i reprodueixen. El "looping" es fa servir en molts gèneres diferents i pot ajudar a crear sensacions musicals ben curioses. En aquesta secció us proposem descobrir en família les diferents seqüències de "loops" que hi ha al tema "Fiona" de Coloma Bertran.
Considerant que Émile Jaques-Dalcroze creia fermament en el lligam de música i moviment, és força normal que bona part de la seva obra compositiva siguin danses. Per a la secció més moguda del "Set de sons", n'hem escollit una que, a més de fer-nos ballar, potser ens farà somriure. Posem en pràctica en família les teories de Dalcroze i movem les orelles i tot el cos amb l'última de les seves "Quatre danses frívoles". L'autor la va subtitular: "Amb humor".