Comencem amb energia, perquè la primera paraula és batzegada. Una batzegada és un canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos per una causa exterior com podria ser la frenada d'un vehicle.

A més d'un moviment fort i sobtat, una batzegada també és una emoció forta o un contratemps que trasbalsa. Sigui del tipus que sigui, podem dir que és una sotragada, una sacsejada, i ve del verb batzegar, d'origen expressiu. Si alguna cosa funciona intermitentment, diem que va a batzegades.

Però aquí seguim sense interrupcions. I passem a la segona paraula: guillar. Guillar vol dir 'fugir', 'escapar-se', i és que probablement és un encreuament entre el castellà guiñarse, que vol dir 'anar-se'n', i el català esquitllar-se, 'escapolir-se'.

Perquè, quan una cosa s'esquitlla, és que llisca i se separa d'allà on la volíem clavar, i, per tant, s'escapoleix. Però guillar-se també vol dir 'perdre el cap, embogir', i d'algú que perd l'enteniment en diem que està guillat.

I sense interrupcions i sense perdre el nord, parlem de la tercera paraula: galifardeu. Si us trobeu un galifardeu, ja podeu córrer, perquè és un esbirro, un home capaç de fer-ne de grosses, temible per les seves intencions.

Ens agrada molt un sinònim de galifardeu, tot i que pel diminutiu no li fa justícia, que és estiracordetes. L'origen de galifardeu el trobem en una alteració de l'antic galavardeu, per influx de galifa, variant de califa, que popularment s'usa en el sentit de persona poc recomanable, i galavardeu deriva de l'occità galavard, home mal forjat.

Però galifardeu també té un altre ús col·loquial gens negatiu, quan fa referència simplement a un noi, a un xicot.

Batzegada, guillar i galifardeu. Si teniu ocasió de fer-les servir, no us en estigueu!