Niño-Becerra: "El capitalisme tendeix a la desigualtat; la renda bàsica és imprescindible"

En un context de crisi generalitzat per la pandèmia, Alemanya posa en marxa una prova per implantar la renda bàsica al país. A partir d'aquest juny, 122 ciutadans rebran 1.200 euros mensuals durant tres anys. Són persones que, la majoria, ja tenen feina i sou. Per tant, quin és el sentit que rebin aquests ingressos extres? L'economista Santiago Niño-Becerra apunta que es tracta d'un experiment per poder analitzar què fan les persones quan tenen més seguretat econòmica: "Què fan les persones amb aquest increment de renda. L'estalvien? El consumeixen? Els dona una empenta per canviar de feina? Els ofereix seguretat?" Les proves per implementar la renda bàsica ja s'han fet en altres països, com ara Finlàndia, on es van donar 560 euros mensuals a 2.000 ciutadans durant dos anys. En aquest cas, però, les conclusions no van ser del tot positives perquè tot i que van millorar el seu benestar, van perdre motivació per trobar feina. La idea de la renda bàsica universal és donar un ingrés mensual a tots els ciutadans del país de manera incondicional amb l'objectiu d'eliminar oficialment la pobresa. De fet, és una idea que diferents economistes i filòsofs sostenen des de fa temps. Per què una renda bàsica? Niño-Becerra apunta que la renda bàsica hauria de ser una realitat perquè ajudaria a trencar amb les oligarquies de les grans empreses. El 28% del PIB mundial està en mans de només 50 empreses, la majoria de l'àmbit tecnològic, com Google, Apple, Facebook i Amazon. Per entendre el gran poder d'aquestes empreses, un altre equivalent que proposa l'economista és que la facturació de les 10 principals empreses del món l'any 2019 era una xifra més gran que el producte interior brut del Regne Unit. A més, aquestes grans empreses s'estalvien molts impostos gràcies a eines financeres totalment legals que s'han permès des dels estats. És el cas d'una filial de Microsoft, que no va pagar impostos quan va tenir un benefici de 260.000 milions de dòlars. El sistema capitalista tendeix, doncs, a la concentració i a la desigualtat. Per això, segons Niño-Becerra, la renda bàsica és imprescindible: "Cada vegada és necessari menys factor treball, la sotaocupació anirà a més, els salaris estan estancats... Evidentment, si cada vegada està més concentrada la riquesa i el capital, l'única via que hi ha és la renda bàsica." Com s'hauria d'aplicar a Espanya? La renda bàsica no és una cosa fàcil d'aplicar. Segons l'economista, és molt important estudiar bé cada cas i fer "una renda bàsica adaptada a cada lloc i al seu poder adquisitiu". Si a Alemanya estan parlant de 1.200 euros per habitant, segons l'equivalent de PIB per càpita, a Espanya haurien de ser uns 910. Tot i això, Niño-Becerra creu que encara s'hauria de filar més prim i pensar en cada ciutat: "No és el mateix 910 euros a Sant Sebastià, que 910 euros a Jaén. El poder adquisitiu és major a Sant Sebastià que a Jaén." Amb tot, davant les perspectives econòmiques actuals, l'economista no creu que la renda bàsica es pugui aplicar, de moment, a Espanya.

Niño-Becerra: "El capitalisme tendeix a la desigualtat; la renda bàsica és imprescindible"

L'economista defensa la renda bàsica com un mecanisme per lluitar contra l'oligarquia de les grans empreses