Una de les teràpies musicals més antigues del món procedeix del sud de la península itàlica (com de turmell cap avall de la bota, vaja) i a dia d'avui forma part del caràcter musical d'aquesta zona, mundialment conegut. Avui a "La llar de folk" escoltarem i parlarem de Tarantella i Pizzica, i si estaves trist i deixes d'estar-ho, és totalment normal.
És impossible no tancar els ulls en sentir aquesta música i pensar: Hawaii, les seves platges i el bon descans. Ara bé, coneixem els artistes hawaians? Tenim els referents? Quins ingredients fan que la música hawaiana sigui tan particular i reconeixible? Ho descobrirem en aquest capítol de "La llar de folk".
La Llar de Folk dona el tret de sortida, com no podia ser d'una altra manera, des dels pubs i les tavernes d'indrets com Irlanda i Escòcia. Sentirem històries de tota mena, descobrirem algunes sorpreses i, potser, acabarem cantant junts a tota veu.
Avui dia, en ple segle XXI, l'escena folk ha donat a llum un gènere de música que destaca per una instrumentació arrelada en la música tradicional i alhora amb una sonoritat íntima que t'abraça amb una manteta, et prepara una tassa de xocolata calenta i et fa manyagueries, com qui diu. Nosaltres ho anomenem "folk cuqui", i en aquest episodi de "La llar de folk" ens posarem molt còmodes mentre descobrim en què consisteix tot plegat.
És un terme molt genèric i poc concret, però alhora representa al nostre cap una sonoritat prou específica. Prou ambigüitats. A "La llar de folk" parlarem de música àrab, direm les coses pel seu nom i gaudirem com cal de cada zona, cada instrument i cada particularitat d'un concepte que abraça moltes cultures, tradicions i formes de concebre la música i el solfeig, i que ha enriquit tantes altres músiques d'arreu des de fa segles, com aquí a casa sense anar més lluny.
Tan a prop i tan lluny alhora. Vells coneguts i grans desconeguts. Podem seguir tirant de tòpics, però potser no cal. Parlem de Portugal i la seva música. A "La llar de folk" sentirem fados, però també anirem més enllà descobrint tradicions i instrumentacions de la música portuguesa que ens poden semblar familiars i desconegudes alhora.
L'illa del manga, la catana, el sushi i el mont Fuji. Si et dic aquests quatre conceptes i et demano que tanquis els ulls i pensis en música, emularàs mentalment una sèrie de sons i melodies molt particulars. Com pot la música del Japó tenir un caràcter tan marcat, diferent i identificable alhora? Aquesta pregunta i algunes que se'n deriven seran el tema en aquest capítol de "La llar de folk".
Resulta realment difícil escoltar aquests sons i no pensar: "música celta". Però a què ens referim ben bé? Què és el que ens fa pensar això? La melodia? El fraseig? Els instruments? I quan mola, per què mola tant? Tot això i més ens posarà la pell de gallina en aquest episodi de "La llar de folk".