Escola i família, motor de canvi de la revolució alimentària

Recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix allò que consumim és el que es coneix com la sobirania alimentària. Pel Jordi Masjuan, autor de "Canviar el món des de la taula" i cofundador de l'empresa Valors, temps de lleure i menjadors sostenibles per a infants: "Ens alimentem malament i en excés, fruit d'un model industrial sense consciència social ni ecològica que multiplica les malalties del segle XXI, derivades de la industrialització alimentària. Sense parar-nos a pensar tot el que hi ha al darrere de cada producte". I si no decidim nosaltres, ho fa algú altre --com els mercats i les multinacionals-- i els seus criteris per prendre decisions no són de salut ni de sostenibilitat, sinó de beneficis, lamenta Masjoan; per tant, no s'asseguren preus dignes per a qui produeix l'aliment, ni aliments frescos de proximitat ni de temporada. La sobirania alimentària és clau pels consumidors --assegura la periodista Esther Vivas, autora de "El negocio de la comida". "Ens permet decidir què mengem, d'on ve el que mengem, en quines condicions s'ha elaborat i si està lliure de transgènics. I també és important per a la pagesia, per decidir què produeix i garantir-li l'accés als recursos naturals" Els menjadors escolars són una oportunitat per sensibilitzar sobre sobirania alimentària (empresa valors ) Conèixer com funciona el sistema alimentari ens permet una sostenibilitat dels recursos més gran i cuidar millor el planeta, el territori i la nostra salut, defensa Dina Bashir, coordinadora de la delegació de Catalunya de Justícia alimentària. Com fer pedagogia de la sobirania alimentària a l'escola? Els centres educatius han de ser un actor principal de la revolució alimentària que ha de culminar en un canvi de model, apunta Jordi Masjuan, per dos motius: "Acullen cada dia milers de petits comensals, són una responsabilitat i tenen un gran impacte. I també son clau per construir un projecte educatiu que impacti en les generacions presents i futures, per interioritzar decisions individuals i diàries de consum". Una educació alimentària central i obligatòria al currículum, exigeix Masjuan, perquè el model alimentari actual és el causant d'un terç de les emissions d'efecte hivernacle i, per tant, causant directe del canvi climàtic: "Quan treballes amb l'alumnat la transició a un model més agroecològic, sostenible, holístic i saludable, arriben a les seves pròpies conclusions i no entenen per què no és el model vigent i seguim amb el model de lucre oligopolístic". Els centres educatius han de ser actors principals de la revolució alimentària (Taller sobre l'impacte de la ramaderia intensiva)(empresa Valors ) No infantilitzem l'alumnat, demana Jordi Masjuan, que posa en valor la seva lucidesa i capacitat crítica: "Denuncien les injustícies i pensen alternatives brillants, són un glop d'esperança i un cop de puny a les generacions adultes per fer-nos reflexionar". Per la Dina Bashir, de Justícia alimentària, treballar la sobirania alimentària als centres educatius té un gran impacte. D'aquí que implementen projectes com Planetacció, a secundària; "Alimentar és educar", a primària, i també a l'FP i per a les Universitats: "Són propostes participatives que impliquen tota la comunitat educativa i les famílies, amb enfocament de gènere i tractant temes de drets humans, publicitat, etiquetatge i malbaratament alimentari". Els centres són motors de canvi i de vinculació amb el que és l'entorn alimentari, més enllà de l'escola: el barri i els seus mercats, els centres cívics i les famílies, reconeix Bashir, que destaca el protagonisme de l'alumnat, molt sensibilitzat i que traça el seu propi itinerari en els diversos projectes. Treballar la sobirania alimentària als centres educatius té un gran impacte (taller de receptes saludables del projecte Planetacció)(Justícia alimentària) És possible un consum conscient i sostenible en família? "Som les primeres generacions en centenars de milers d'anys d'evolució que estem exposats de manera tan evident a la pol·lució, els ultraprocessats i els pesticides amb què es ruixen les collites de tot allò que ens arriba a taula", lamenta Masjoan. Un dels èxits del model industrial és que ens ha desconnectat de la terra i la sobirania alimentària, argumenta Jordi Masjuan, i d'aquí la importància de reconnectar el món rural amb la ciutat: "Visitant camps i granges en família, perquè la mainada entengui el procés d'elaboració del menjar i la diferència entre una proposta industrial i una de regenerativa". I, sobretot, Masjuan proposa a les famílies comprar menjar de temporada, a granel, producte fresc, de quilòmetre zero i sostenible, però sense excessos: "Si he d'agafar el metro i fer 3 transbordaments, això no és sostenible. Soc partidari de simplificar, comprar a les cooperatives de consum, supermercats cooperatius, mercats de barri o de pagès perquè creixin, o fins i tot fer compres sostenibles als grans supermercats". No menjar res que la nostra àvia no reconeixeria com un aliment, un 80% del que trobem a les grans superfícies, apunta Masjuan, i que sovint resulta tan cridaner i addictiu per a les criatures: "Donar-los verdura, cereals, llegum sec, fruita. I reduir el consum d'ultraprocessats, sucres i la carn a un terç; menjar-ne menys i de qualitat per evitar els costos ocults: l'impacte negatiu que no veiem de la indústria alimentària en el medi ambient i la salut pública". Comprar producte de proximitat, de temporada i fresc, res que la nostra àvia no reconeixeria com un aliment (pexels-gustavo-fring) Alimentar-nos és un acte polític? Els petits canvis, sumats, provoquen grans canvis; consumir és un acte polític, assevera Masjuan, amb responsabilitat per a qui legisla per apostar per un model o un altre: "Un terç dels aliments que produïm va a parar a les escombraries, i només amb aquest terç acabaríem amb la fam al món, són dades aclaparadores, més enllà d'ideologies i opinions personals que ens han de moure a l'acció i convertir-nos en activistes" El consumisme ens ha tornat insensibles, i el sistema global industrialitzat ens ha convertit en titelles d'un sistema enfocat a produir més i més barat, denuncia Jordi Masjoan, i afegeix que ens cal recol·locar a dalt de tot de la nostra escala de valors el que mengem i la manera com es produeix; un nou model regeneratiu, ecològic i holístic per canviar el món, queixalada a queixalada: "La sobirania alimentària ha d'entrar a l'agenda política i encara no és una prioritat dels programes polítics. Igual que hi ha consens sobre el dret universal a l'educació i a la sanitat, també ho ha de ser el dret a una alimentació saludable, equilibrada i sostenible, que repercuteix econòmicament en una menor despesa sanitària. Col·locar a dalt de tot de la nostra escala de valors el que mengem i com es produeix per afavorir un model regeneratiu, ecològic i holístic (pexels-kampus-production-) Tot petit canvi suma, assegura Dina Bashir: tenir un calendari a la nevera, consumir productes estacionals, mirar les etiquetes i treballar de manera col·lectiva des de les associacions de famílies, veïnals i centre cívics a favor de la sobirania alimentària. "La responsabilitat individual impulsarà una marea col·lectiva que obligarà la política i el teixit empresarial a transformar el món des de la taula", conclou esperançat Masjuan.

Escola i família, motor de canvi de la revolució alimentària

Pedagogia per a la sobirania alimentària: educar famílies i escola pel dret a decidir què consumim i com es produeix el que consumim