Singulars

Elvira Méndez: la revolució dels ciutadans

53 min

11/11/2021

Subtítols en: català

Elvira Méndez és catedràtica de Dret Europeu a la Universitat d'Islàndia, i viu a Reykjavik des de l'any 2001. Des del 2011 és la presidenta del Comitè de Govern de l'Institut d'Investigació Jurídica a la Universitat d'Islàndia.Ha viscut els últims canvis legals, econòmics i polítics islandesos en primera persona, assistint a les manifestacions de protesta com una ciutadana més, i ens ho explica en el seu últim llibre: "La revolución de los vikingos. La victoria de los ciudadanos".Després de sentir parlar tan repetidament del "model islandès" com a exemple a seguir per sortir de la crisi, hem volgut parlar amb algú que el coneix a fons i que ens pot explicar quins han estat els mecanismes que l'han fet possible i si és aplicable a Espanya.Elvira Méndez ens diu que a Islàndia els ciutadans van entendre abans que els seus dirigents que la crisi posava en evidència el final del capitalisme global desregularitzat. Va ser la ciutadania la que va prendre la iniciativa i a tot el país es van obrir fòrums cívics de debat on es va redefinir el rumb de la societat i la política del país.Islàndia ha estat tradicionalment un país tranquil, paradís terrenal per al turisme ecològic i un fidel defensor dels valors progressistes. No obstant això, l'any 2008 es va declarar en fallida econòmica i es va convertir en el primer país europeu que va ser rescatat pel Fons Monetari Internacional. El poble islandès es va negar a pagar el deute que governants i banquers havien contret amb la seva gestió nefasta.Elvira Méndez va formar part del grup de vint persones que va començar l'anomenada "revolució islandesa". Islàndia va fer dimitir el govern, es van negar a pagar el deute exterior, van processar els responsables de la crisi i van elegir una assemblea per redactar una nova constitució. Des d'aleshores, el "cas islandès" ha estat notícia arreu del món, transmetent un missatge concís i contundent: fer front a la dictadura del mercat amb voluntat i cohesió social és possible.

Següent

reproduir

Mactar Thiam Fall: ?Acumular experiència és millor que acumular diners.?

Icona rellotge

Mestre i realitzador de documentals, Mactar Thiam Fall va decidir venir a Europa per veure i conèixer amb els seus propis ulls la cultura occidental després d'exercir la docència durant més de 15 anys al seu país, el Senegal. Ha viscut 5 anys a Catalunya i ara torna al Senegal, on amb la seva sèrie documental "Bitim réew" ("Fora de casa"), vol obrir un debat per conscienciar la gent jove que la realitat a Europa és molt diferent de com se la imaginen. El 54 per cent de la població senegalesa té entre 18 i 30 anys i no tenen prou informació abans de sortir del país. Diu que hi ha d'haver un canvi de mentalitat i que els joves immigrants han d'emprendre el viatge amb l'objectiu de formar-se i adquirir experiència per poder després tornar al país i poder aprofitar tot el que hagin après.

reproduir

Lluís Torner: Recerca de frontera

Icona rellotge

És doctor i catedràtic en Ciències Físiques per la Universitat Politècnica de Catalunya. És el director de l'Institut de Ciències Fotòniques , l'ICFO, i presideix l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca. Lluís Torner ens explica que "recerca de frontera" vol dir investigar en temes que busquin tenir impacte global, que siguin nous arreu del món, i que puguin generar productes que arribin al mercat mundial. Segons ell, a Espanya les elits dirigents no veuen que per poder generar riquesa cal invertir en recerca. Si des de l'any 2000 una part dels diners que s'han abocat a la bombolla immobiliària s'haguessin invertit en recerca i innovació, ara patiríem la crisi d'una manera molt diferent.

reproduir

Vicenç Navarro: Les retallades no són inevitables.

Icona rellotge

És catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Polítiques Públiques a la Johns Hopkins University, als Estats Units, on imparteix classes des de fa 35 anys. El professor Vicenç Navarro ens explica que l'estat espanyol i la Generalitat tenen tan pocs recursos perquè no hi ha una política fiscal eficient. Les retallades serien evitables si les rendes molt altes paguessin més impostos. Ens proposa algunes alternatives clares a la política d'austeritat que ara recau en les classes mitjanes. Per exemple: les retallades de 600 milions en ajudes a la dependència s'haurien pogut evitar reduint el subsidi de l'estat a l'Església catòlica, que és de 650 milions d'euros, o reduint les inversions en equipament militar.

reproduir

Jorge Verstrynge: Un llarg viatge

Icona rellotge

És doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment és professor titular. Tot i que se'l continua recordant pel seu passat polític com a membre molt destacat de la dreta espanyola al costat de Manuel Fraga, Jorge Verstrynge ens explica que desde llavors ha fet un llarg viatge ideològic que ara el situa al costat dels plantejaments d'esquerra més progressistes. Ens diu que els polítics actualment són una emanació dels bancs, i que s'han venut, literalment, però ens recorda que no existeix cap altra legitimitat del poder que no sigui la legitimitat del poble. Sobre Catalunya diu que si els catalans volen accedir a la independència, no hi ha ningú que els ho pugui impedir.

reproduir

Joan Castillo: Catalunya 2020. I mentrestant?

Icona rellotge

Enginyer industrial i expert en Direcció i Gestió Estratègica, Joan Castillo es planteja què hauria de fer Catalunya per acostar-se als objectius marcats per la UE en el pla Europa 2020. Com a prioritats, caldria millorar l'educació i rebaixar dràsticament el fracàs escolar i també augmentar la inversió en I+D. Segons Castillo, Catalunya hauria de treballar mirant cap a Europa i no tant cap a Madrid. S'haurien de potenciar sectors forts com l'automoció, la biomedicina, el turisme i la gastronomia o l'agroalimentació. La seva conclusió és que cal un acord de país per reanimar l'economia i sumar l'experiència i els coneixements de tot el capital humà que tenim.

reproduir

Ramón Muñoz: ?Espanya, país low cost?.

Icona rellotge

Ramón Muñoz és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i s'ha especialitzat en informació econòmica. Ha treballat a l'agència Europa Press i en mitjans com "Diario 16", "El Economista" i "El Mundo". Actualment treballa a "El País" i és l'autor del llibre "España, destino tercer mundo", del qual s'han fet ja 5 edicions. Des de l'inici de la crisi, l'any 2008, Muñoz va ser un dels periodistes que, a contracorrent, va alertar de la gravetat del que estava passant. Segons Muñoz, polítics, tertulians i banquers van convertir-se en "mercenaris de la mentida" per convèncer la població que aquesta era una crisi cíclica més, i que els "brots verds" i la bonança econòmica tornarien aviat. No ha estat així, i Ramón Muñoz manté que encara que la bombolla immobiliària n'ha estat el detonant, la veritable raó de la crisi espanyola cal buscar-la en el fet que en els últims 30 anys s'ha desmantellat la indústria i l'agricultura.

reproduir

Antoni Talarn: La deriva del capitalisme i la salut mental

Icona rellotge

Especialista en Psicologia Clínica i professor titular de Psicopatologia a la Universitat de Barcelona, Antoni Talarn ens explica de quina manera la crisi afecta la salut mental de les persones. Han augmentat tant el nombre de casos de depressió, ansietat, crisis d'angoixa i addiccions com els casos de suïcidi. Pel professor Talarn, el que ha passat és que el capitalisme ha captat molt bé l'essència de l'ésser humà i el que ens està passant és producte de l'avarícia desfermada d'un sector de la humanitat. El sistema ha emmalaltit, té una psicopatologia que és el neoliberalisme. Com a societat, no hem de créixer, econòmicament parlant: hem de madurar. I la maduració implica reflexionar sobre una qüestió: a qui donem el poder?

reproduir

Ramon Carner: "La independència, única opció per a Catalunya"

Icona rellotge

Empresari i president del Cercle Català de Negocis, Ramon Carner exposa que el model econòmic espanyol no és el més adient per a Catalunya. Espanya té un model financer dirigit a grans empreses, com ara la banca, les elèctriques, les telecomunicacions i les constructores, empreses que viuen totes de l'estat, oligopolis. Catalunya, en canvi, té un model econòmic basat en petites i mitjanes empreses, amb un fort component industrial i tecnològic, molt especialitzades i que aporten valor afegit al país. A Catalunya el 99% de les empreses són petites i mitjanes, generen el 50% del PIB i donen feina a un 70% dels treballadors de Catalunya.