El menjar, font de plaer o de felicitat?

Moltes vegades hem sentit frases com "quan menjo xocolata soc feliç". I és que per molta gent el menjar és "una font de felicitat". Però realment el menjar dona felicitat? La nutricionista Júlia Farré explica que a la seva consulta es troba amb persones que confonen el concepte de felicitat i el de plaer. Una confusió comuna que es pot resoldre fàcilment. Assegura que quan mengem sentim plaer, que és una cosa tangible i visible. En canvi, la felicitat és una cosa intangible. No la podem obtenir comprant coses o prenent substàncies. Està més relacionada amb el fet de donar o compartir, és etèria. El menjar, font de plaer o de felicitat? Per què el plaer immediat et pot allunyar de la felicitat? Darrere del plaer i de la felicitat hi ha bioquímiques diferents. La Júlia Farré explica que, quan sentim plaer, l'hormona que el provoca és la dopamina. En canvi, en el cas de la felicitat, l'hormona que la provoca és la serotonina. Quan la dopamina va a les neurones del cervell, les estimula, i quan aquesta estimulació és molt forta i molt freqüent, és a dir, quan estem rebent molt plaer de manera sostinguda, tendeixen a morir-se. Tenen un mecanisme de defensa perquè això no passi i van reduint la quantitat de receptors disponibles per la dopamina. Això és el que s'anomena regulació a la baixa. O sigui, prenent les mateixes substàncies o les mateixes coses que et fan sentir plaer, amb el temps en sents menys o ja no en sents gens. I això provoca que cada cop en necessitis més quantitat per sentir plaer "Com més busquem plaers immediats, més difícil serà sentir felicitat", diu Júlia Farré, nutricionista En el cas de la felicitat, l'hormona que la provoca és la serotonina. Aquesta hormona no estimula les neurones sinó que les inhibeix, les calma. Aquesta sensació de calma és la que ens dona la sensació de la felicitat. La dopamina, en canvi, redueix la serotonina. Així, com més busquem plaers immediats, més difícil ho tindrem per sentir sensació de felicitat. Podem ser addictes al menjar? La xocolata o les patates fregides són fonts de plaer La nutricionista Júlia Farré explica que l'addicció al menjar no existeix. De tota manera, apunta que, si els productes contenen alcohol, sí que hi pot haver addicció, ja que és una droga. "L'addicció al menjar no existeix", diu la nutricionista Júlia Farré Pensem en el cas d'una persona que està a casa seva al sofà mirant la televisió i sent ganes de menjar alguna cosa dolça. No s'ho pensa, va a la cuina, s'ho menja i torna al sofà. Però aquest impuls segueix. És una cosa que no pot controlar i va a la cuina i menja més coses dolces. Això també pot passar-li amb les coses salades. Aquesta persona, en el moment en què menja, sent un alleujament, explica Farré, i s'està inhibint del moment present. Hi ha una part de plaer en la desconnexió. Però també hi ha una part que no vol que passi això perquè si comença a fer-ho sovint li pot comportar problemes de salut. Pensem que fent dieta o esport podrem contrarestar aquest afartament, però això no funciona. Hem de rascar més enllà i veure per què hi ha aquest problema, per què aquesta persona sent que té una addicció al menjar. La nutricionista Júlia Farré apunta que en aquests casos hi ha necessitats emocionals que s'han de treballar i que no estan resoltes. Malgrat que no podem afirmar que existeixi l'addicció al menjar, sí que es pot entendre que hi hagi persones que se sentin com si fos així. Podem dir que el menjar no dona felicitat, dona plaer. Una manera de distingir-ho i saber què estem sentint és tenir present que la felicitat no es pot comprar; el plaer, sí. I recordem el que explicàvem de la bioquímica, com més plaer immediat busquem, més difícil ho tindrem per sentir sensació de felicitat.

El menjar, font de plaer o de felicitat?

Una miqueta de xocolata, patates fregides o fins i tot una copa de vi poden donar uns instants de felicitat? O potser estem confonent felicitat i plaer? En parlem amb la nutricionista Júlia Farré