Agafem com a motiu el concepte de "fora de context": tractant-se com es tracta, aquest espai, d'una mirada a les músiques del món --és a dir, de propostes que es basen en música d'arrel i la porten a un terreny contemporani i fins i tot a terrenys poc previsibles--, doncs avui intentarem inspirar-nos en això. I, si més no, aquest serà el punt d'arrencada... Ens fixarem en músiques i propostes que s'allunyen del que seria més previsible com a patró, o com a referent... però sense allunyar-se'n del tot.
ESCOLTA-HO ARASi hi ha un concepte sempre present quan parlem de músiques del món, de músiques d'arrel escampades pel planeta, aquest és el "d'anada i tornada", és a dir, quan ens referim a aquells estils, patrons o gèneres viatgers que han travessat mars i han estat adoptats, o adaptats, en altres cultures, i més concretament, cultures sonores. Ja sigui per fenòmens com les migracions o les connexions culturals, n'hi ha milers d'exemples en la història i també actualment...
Tornem un cop més la mirada, o més ben dit l'oïda, a la música vocal, a algunes de les veus que millor han portat, i encara porten, el llegat i el sentir de les generacions precedents cap al futur... Propostes i artistes que recullen el llegat --sobretot de tradició oral-- d'un lloc, d'una zona, d'un país o d'un col·lectiu i ens ho presenten amb talent i elegància als nostres dies.
Com que ens agrada imaginar-nos un corrent que porta d'un tema a l'altre, avui l'aigua i tot allò que hi té a veure, com la pluja, els núvols, el cel o els rius, és el que ens inspira. Si més no, és l'element que ens ajuda a arrencar en aquest recorregut que comencem amb el més nou de la clarinetista, compositora i cantant Carlota Ortiz.
Com fem sovint, triem un punt d'arrencada, que avui situem al Caucas, aquesta zona que pivota al voltant d'unes muntanyes que coronen Armènia, i una mica més amunt, una serralada que toca per sobre amb Rússia i per sota amb Geòrgia... Una zona de l'est d'Europa que no és lluny de Turquia o d'Armènia. Ens serveix senzillament per començar un recorregut, i el comencem sonorament amb un disc que ja ens situa: "On the Edge of Caucasus Mountains", de la jove pianista, compositora i cantant ALINA SPIRIDONOVA.
Ens centrem en dos dels àmbits sonors que sempre ens atrapen: el piano i els cors. I tornarem a passar pertot arreu, perquè ens agraden els contrastos, o sigui que amb la imaginació podem moure'ns de les sonoritats d'influència àrab als vents gelats irlandesos... i passant per Cuba, Còrsega o per terres argentines.
Avui el nostre recorregut se centra, sobretot, en la Mediterrània; però en una Mediterrània, si ens ho deixeu dir d'aquest manera, expandida i mesclada. Per això ens atrevim amb un fado menor interpretat per una veu marroquina o amb una veu de l'Alguer vestida de tango.
No descobrim res si diem que en la música basada en l'arrel o la tradició, del lloc que sigui, la música per ser ballada ocupa un gruix molt important... O sigui que avui ens inspirarem, i ens servirà com a punt d'arrencada, en diferents llegats --recollits per propostes de l'actualitat-- que tenen a veure amb les danses i les manifestacions ballades.