Avui hem sentit: "Das Lied von der Erde" (primera part). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 9 (selecció). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (segona part). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (primera part). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.
Avui hem sentit: Quartet en sol major, op.44 núm. 4, "La Tiranna"; "Dixit Dominus" (fragments); Quintet núm. 4 per a corda i guitarra en re major, "Fandango". Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. De jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels Borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.
Avui hem sentit: Quintet en do major, op. 30 núm. 6, "Música notturna dell strade di Madrid"; "Stabat Mater" per a soprano i corda, op. 61 (extractes); Trio en sol major, op.34 núm. 2. Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. De jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor de 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aillat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.
Avui hem sentit: Concert per a violoncel i orquestra núm. 9, en si bemoll major; Simfonia en re menor, "La casa del diavolo". Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. Fill d'un contrabaixista de prestigi, de jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.
Avui hem sentit: Quintet en mi major, op. 11 núm. 5; fragments de la sarsuela "La Clementina" (Obertura, ària "O qual sincero amor", i Finale). Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. Fill d'un contrabaixista de prestigi, de jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.
Avui hem sentit: "Concert per a violoncel i corda núm. 2"; "Quartet de corda en si bemoll major, op. 2, núm. 2"; "Simfonia en re major, núm. 1". Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. Fill d'un contrabaixista de prestigi, de jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 7 en la major, op. 92 (extractes); Simfonia núm. 8 en fa major, op. 93 (extractes); "An die Ferne Geliebte", cicle de Lieder op. 98. Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.
Avui hem sentit: "Fidelio" (extractes); "Für Elise", bagatel·la en la menor; Tres Lieder, op. 83; "Quartet de corda núm. 11, op. 95, "Quarteto serioso"; Lied "An die Geliebte". Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.
Avui hem sentit: Sonata núm. 18, op. 31; Sonata en fa # major, núm. 24,op. 78; "An die Hoffnung", lied op. 94. Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.
Avui hem sentit: Gran Sonata en la bemoll major, núm. 12, op. 26 (Marxa fúnebre); Sonata núm. 14 en do # menor, op. 27/2 "Clar de lluna". Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.
Avui hem sentit: "Adelaïde", cicle de cançons; Sonata núm. 23, op. 57, "Apassionata"; Trio op. 70/1 (extractes). Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.
Avui hem sentit: Quintet amb piano, en mi major, op. 15; "Quatre cançons de comiat", op. 14. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer els 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die Tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per al cinema.
Avui hem sentit: "Much ado about nothing", Suite per a orquestra op. 11; extractes de l'òpera "Die Tote Stadt", op. 12. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer els 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die Tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per al cinema.
Avui hem sentit: "Prelude", "Música de Carnaval" de l'òpera "Violanta", op. 8; "Sextet per a corda", op. 10. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.
Avui hem sentit: "Der schneemann" (extractes); "Märchenbilder", op. 3; "Schauspiel overture", op. 4. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Edward Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva Simfonietta, dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.
Avui hem sentit: "Simfonietta", op. 5. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.
Avui hem sentit: Tres cors a capella, op. 19; Tres romances per a violí i piano, op 22; Variacions sobre un tema de Robert Schumann, op. 20; Sis cançons de Jucunde, op. 23. Clara Wieck va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig quan tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.
Avui hem sentit: Peces fugitives, op. 15; Preludi i fuga en sol menor; Trio per a violí, violoncel i piano, op. 17. Clara Wieck (Schumann, de casada) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.
Avui hem sentit: Scherzo en re menor, op. 10; Tres romances, op. 11; "Gedichte aus Rückert's Liebesfrühling", op. 12; Sis cançons, op. 13. Clara Wieck (Schumann, de casada) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.
Avui hem sentit: "Valsos romàntics", op. 4; "Quatre peces característiques", op. 5; "Variacions sobre un tema de Bellini", op. 8; "Souvenir de Viena", op. 9. Clara Wieck (1819-1896) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853, coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.
Avui hem sentit: Polonesa núm. 4 op. 1; Estudi en la bemoll major; Capricis en forma de vals, op. 2; "Soirées musicales", op. 6; Concert per a piano i orquestra, op. 7. Clara Wieck va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig, on va néixer, quan tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853, coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.
Avui hem sentit: "Lo Speziale", òpera bufa (extractes); Simfonia núm. 45, "Els adeus". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 31, "Hornsignal"; Simfonia núm. 48, "Maria Theresia". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 59, "El foc"; Simfonia núm. 22, "El filòsof". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 7, "El migdia"; Simfonia núm. 8, "El vespre". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 6, "El matí"; Simfonia núm. 3, en sol menor. L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.
Avui hem sentit "Concert per a orquestra"; Missa brevis "Tempore belli"; Simfonia (últim moviment: Vivo). Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquest patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.