Avui hem sentit: Quintet amb piano, en mi major, op. 15; "Quatre cançons de comiat", op. 14. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer els 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die Tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per al cinema.
Avui hem sentit: "Much ado about nothing", Suite per a orquestra op. 11; extractes de l'òpera "Die Tote Stadt", op. 12. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer els 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die Tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per al cinema.
Avui hem sentit: "Prelude", "Música de Carnaval" de l'òpera "Violanta", op. 8; "Sextet per a corda", op. 10. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.
Avui hem sentit: "Der schneemann" (extractes); "Märchenbilder", op. 3; "Schauspiel overture", op. 4. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Edward Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva Simfonietta, dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.
Avui hem sentit: "Simfonietta", op. 5. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.
Avui hem sentit: Tres cors a capella, op. 19; Tres romances per a violí i piano, op 22; Variacions sobre un tema de Robert Schumann, op. 20; Sis cançons de Jucunde, op. 23. Clara Wieck va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig quan tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.
Avui hem sentit: Peces fugitives, op. 15; Preludi i fuga en sol menor; Trio per a violí, violoncel i piano, op. 17. Clara Wieck (Schumann, de casada) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.
Avui hem sentit: Scherzo en re menor, op. 10; Tres romances, op. 11; "Gedichte aus Rückert's Liebesfrühling", op. 12; Sis cançons, op. 13. Clara Wieck (Schumann, de casada) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.
Avui hem sentit: "Valsos romàntics", op. 4; "Quatre peces característiques", op. 5; "Variacions sobre un tema de Bellini", op. 8; "Souvenir de Viena", op. 9. Clara Wieck (1819-1896) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853, coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.
Avui hem sentit: Polonesa núm. 4 op. 1; Estudi en la bemoll major; Capricis en forma de vals, op. 2; "Soirées musicales", op. 6; Concert per a piano i orquestra, op. 7. Clara Wieck va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig, on va néixer, quan tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853, coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.
Avui hem sentit: "Lo Speziale", òpera bufa (extractes); Simfonia núm. 45, "Els adeus". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 31, "Hornsignal"; Simfonia núm. 48, "Maria Theresia". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 59, "El foc"; Simfonia núm. 22, "El filòsof". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 7, "El migdia"; Simfonia núm. 8, "El vespre". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 6, "El matí"; Simfonia núm. 3, en sol menor. L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.
Avui hem sentit "Concert per a orquestra"; Missa brevis "Tempore belli"; Simfonia (últim moviment: Vivo). Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquest patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.
Avui hem sentit "Jesús i els mercaders del temple", per a cor a capella; "Danses de Galanta"; "Te Deum per al castell de Buda". Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquest patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.
Avui hem sentit: "Ave Maria" i "Veni, veni, Emanuel", per a cor a capella; Suite "Háry János"; "Danses de Marosszék". Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquell patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.
Avui hem sentit: Tres cançons corals; Sonata per a violoncel i piano (segon moviment); Quartet de corda núm. 2 (últim moviment); "Psalmus Hungaricus". Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquell patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.
Avui hem sentit: "Turot eszik a cigany", cançó per a cor; Quartet de corda núm. 1, op. 2. Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquell patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.
Avui hem sentit: "Italianisches Liederbuch" (selecció); "Der Corregidor", òpera (selecció). Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorf, Heine...) i la majoria són insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social, i finalment un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir a 42 anys. Ell mateix confessava sentir por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.
Avui hem sentit: "Die Stimme des Kindes"; Serenata italiana; "Goethe Lieder" (selecció); "Spanische Liederbuch" (selecció). Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció son els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat i la major part d'ells insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maníaco-depressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social, i finalment un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir a 42 anys. Ell mateix confessava sentir por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.
Avui hem sentit: "Goethe Lieder" (selecció); "Intermezzo"; "Mörike Lieder" (selecció). Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorff, Heine...) i la major part, insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social i, finalment, un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir amb 42 anys. Ell mateix confessava que sentia por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.
Avui hem sentit: "Lenau Lieder" (selecció); "Christnacht", cantata per a cor i orquestra. Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorff, Heine...) i la major part, insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social i, finalment, un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir amb 42 anys. Ell mateix confessava que sentia por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.
Avui hem sentit: Quartet de corda en re menor. Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorff, Heine...) i la major part, insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social i, finalment, un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir amb 42 anys. Ell mateix confessava que sentia por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.
Avui hem sentit: Quartet de corda en re major, op. 9. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.
Avui hem sentit: Simfonia en re menor, op. 48. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.
Avui hem sentit: "Variacions simfòniques" per a piano i orquestra; "Psyché", poema simfònic per a cor i orquestra, op. 47. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.
Avui hem sentit: "Les eòlides" op. 43, poema simfònic; Sonata per a violí i piano, en la major, op. 8. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.
Avui hem sentit: "Panis angelicus"; "El caçador maleït", poema simfònic; "Preludi, Coral i Fuga". César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.