"Collir bròquils sense sortida comercial et dona energies i més empenta per seguir canviant les coses"

El 2012 estava acabant els estudis de màster, i per al treball final estava pensant fer algun tema relacionat amb residus, però ben bé no sabia com enfocar-ho. Vaig acabar amb el llibre de Tristam Stuart entre les mans, "Despilfarro: el escándalo global de la comida", i de sobte es va obrir un nou univers. Els quilos i quilos de menjar que es llencen cada dia a tot arreu no deixen de ser una imatge molt visible de la insostenibilitat de tot plegat. Ho tenia tan integrat, era tan quotidià, que no ho havia pensat mai. De seguida vaig voler saber-ne més i implicar-m'hi per canviar les coses. Espigoladors en acció collint enciams descartats de la collita principal (3Cat) El treball el vaig encarar a entendre per què es llencen els aliments, però alhora vaig sentir que un grup estava començant a organitzar un dinar popular fet amb aliments que s'anaven a llençar. Així em vaig implicar en el primer dinar d'aprofitament que es feia a Barcelona per a 4.000 persones. Entre el Paco, la Gaby, l'Alfons, la Mireia, la Montse i moltes més vam iniciar la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA). Recordo anar a Mercabarna el divendres a la tarda i demanar als paradistes si pensaven llençar alguna cosa. Al cap de 10 minuts teníem dos palets plens d'aliments: carbassons, patates, tomàquets... Tinc la imatge de les furgonetes plenes i una cinquantena de persones netejant i cuinant els aliments al ritme de la música. El dissabte es van donar més de 4.000 àpats entre xerrades, música i celebració. Això era només la punta de l'iceberg del que estava passant i del que es podia arribar a fer. Els següents anys vaig compaginar la recerca i la meva implicació en la Plataforma com a voluntària organitzant dinars d'aprofitament. La Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA) promou accions concretes per reduir el menjar desaprofitat en totes les etapes de la cadena alimentària.(Fundacio Espigoladors) Vaig tenir l'oportunitat de fer la tesi doctoral i la vaig centrar a entendre les causes de les pèrdues i el malbaratament i a trobar alternatives de prevenció a les diferents baules, des de la producció a la taula. En paral·lel, la Mireia, que també estava a la PAA, havia impulsat Espigoladors i havia demostrat que encara hi havia molt per fer en l'aprofitament alimentari, recuperant la pràctica de l'espigolament, obrint un obrador pioner en aprofitament alimentari i donant oportunitats laborals... A Barcelona s'estaven fent moltes coses per la prevenció del malbaratament alimentari en comparació amb altres llocs, però encara quedava (i queda) molt per fer. A la universitat feia estudis sobre malbaratament, però trobava a faltar la part més pràctica, de tacar-me les mans amb la feina. Els productes frescos com les verdures i les fruites són els que més es malbaraten (3Cat) Fa tres anys vaig tenir l'oportunitat de sumar-me al projecte d'Espigoladors. Amb moltes ganes i il·lusió de treballar en un projecte pioner al món i amb un grup de persones i professionals apassionats pel que fan i que obren camí. Entre totes aconseguim estar espigolant gairebé cada dia de la setmana en un indret o altre de Catalunya, i això vol dir molta gent movent-se de casa i posant-se a les "botes" de la pagesia per unes hores. Quan tinc l'oportunitat de participar d'una espigolada és un acte realment inspirador. Tot i conèixer les dades, les causes, les dinàmiques..., ser a peu de camp et dona una sacsejada. Estar collint uns bròquils que no tenen sortida comercial i veure les voluntàries preguntar-se com pot passar això et dona energies i més empenta per tirar endavant i intentar canviar les coses. Si vols, pots veure el reportatge "Som el que llencem" aquí mateix: