Bullying: com detectar-lo i què fer si el teu fill és víctima o agressor

Fa pocs dies que ha arrencat el curs escolar, i el que pot ser il·lusió per a alguns pot ser l'inici del malson per a d'altres: parlem del bullying o assetjament escolar. Durant aquest curs passat, la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) va atendre 1.540 alumnes per situacions de violència. Aquesta xifra representa un 78% més de les que es van atendre el curs 2021-2022, que van ser 800. Què és el bullying o assetjament escolar? Segons la doctora en psicologia Cristina Martínez, el bullying o assetjament escolar és una forma de comportament repetitiu i negatiu dirigit cap a una persona o grup de persones amb l'objectiu de causar dany psicològic o físic per aconseguir poder o control sobre elles. Pot manifestar-se de diverses maneres, com insults, burles, exclusió social, rumors maliciosos o violència física o psicològica. Quines poden ser les conseqüències del bullying en els nens i nenes? Les conseqüències poden ser greus i persistents, assegura la doctora. Els nens que pateixen bullying poden experimentar ansietat, depressió, baixa autoestima i problemes de salut mental. També pot afectar el seu rendiment acadèmic i la seva socialització. En casos extrems, pot conduir a pensaments suïcides. Per això és tan important abordar aquesta qüestió ràpidament. Durant el curs 2022-2023, la USAV va atendre 1.540 alumnes per situacions de violència Es pot arribar al suïcidi per haver patit bullying? Segons la fundació ANAR, el 70% dels estudiants amb idees suïcides va patir bullying a l'escola. Així, doncs, és clara l'estreta relació entre l'assetjament escolar, amb el patiment que genera, i el suïcidi en nens i adolescents. Segons l'OMS, el suïcidi és una de les principals causes de mort a tot el món. Es calcula que cada any hi ha més d'un milió de suïcidis a nivell mundial. Aquesta és la segona causa de mort entre les persones de 15 a 29 anys a escala global. Quins senyals ens alerten que s'està patint bullying? Hem d'estar molt pendents i molt presents en la vida dels nostres fills i observar senyals que ens puguin alertar que estan patint assetjament escolar, perquè hi ha nens que ho expliquen a casa, però n'hi ha d'altres que intenten dissimular-ho perquè se senten culpables del que els està passant i els fa molta vergonya. Aquests són alguns dels senyals que ens poden alertar. Canvis en el comportament. De sobte, es tornen més inhibits o més agressius. Canvis en l'estat d'ànim. Són nens que s'apaguen, estan mes tristos, tenen més sentiments d'angoixa, preocupació. Baixa autoestima o falta de confiança en si mateixos. Quan els infants fan una davallada d'una forma gairebé inexplicable, probablement és que hi ha algun tipus de problema a l'escola. Pèrdua sobtada d'interès en activitats amb què abans gaudien. Canvis en el rendiment escolar. Problemes per agafar el son o malsons freqüents. Pèrdua de pertinences personals o desperfectes en les seves pertinences. Per exemple, l'estoig desapareix o la motxilla apareix guixada. Lesions físiques inexplicables. Queixes freqüents de mal de cap o mal de panxa. Evitar unes certes rutes escolars o llocs on es podrien trobar amb companys de classe. Canvis en els hàbits alimentaris. Expressions d'ansietat, somatitzacions o depressió que desapareixen el cap de setmana o en vacances. Verbalització de desitjos de mort o intents de suïcidi. La doctora en Psicologia Cristina Martínez i Helena Garcia Melero aborden el problema del bullying Què cal fer si se sospita d'un cas de bullying? En un cas de bullying és essencial abordar tant la víctima com l'agressor de manera efectiva per aturar l'assetjament i promoure un entorn segur. És fonamental no minimitzar cap situació de maltractament i l'actuació ha de ser immediata i contundent. A classe, els alumnes han d'estar preparats per detectar casos de bullying i entendre que el seu silenci els fa còmplices de l'assetjador. Cal informar-ne sempre els pares de la víctima i els de l'agressor per col·laborar de manera conjunta amb l'escola. Què has de fer si el teu fill és la víctima La doctora en Psicologia Cristina Martínez indica que cal actuar amb delicadesa i empatia. El primer pas és parlar amb el nen i escoltar-lo sense jutjar-lo. El segon pas seria contactar amb l'escola i compartir les seves preocupacions amb els docents o la direcció. També és important mantenir registres detallats dels incidents de bullying. Alhora, és bo encoratjar el nen a fer amics fora de l'escola, i reforçar l'autoestima serà fonamental en la seva recuperació. Cristina Martínez recomana una sèrie d'accions. Escoltar i validar. Escolta atentament la víctima. Valida els seus sentiments i preocupacions. Ofereix suport emocional i assegura-li que no està sola en això. Informar-ne les autoritats. Si ets un adult o un company de classe, comunica immediatament l'incident a les autoritats escolars. És fonamental documentar els incidents d'assetjament. Buscar ajuda professional. Si l'assetjament ha causat un impacte significatiu en la salut mental o emocional de la víctima, considera la possibilitat de buscar l'ajuda d'un psicòleg. Fomentar habilitats d'afrontament. Ajuda la víctima a desenvolupar habilitats per fer front a l'assetjament, com aprendre a dir "no", establir límits i buscar suport quan calgui. Promoure la confiança en un mateix. Ajuda la víctima a construir la seva autoestima i confiança en si mateixa. Anima-la a participar en activitats que li agradin i en les quals sigui bona. Què has de fer si el teu fill és l'agressor Parlem de com se sent la víctima i com han d'actuar els pares. Però, i si el teu fill és l'agressor? La doctora en Psicologia Cristina Martínez explica que hi ha tota una sèrie de característiques que es fan evidents, com la manca d'empatia, la impulsivitat i la no acceptació de les normes. Per revertir aquest comportament recomana una sèrie d'accions. Educar l'agressor. És important que l'agressor comprengui les conseqüències del seu comportament i com pot afectar els altres. Proporciona informació sobre l'impacte de l'assetjament. Establir conseqüències. Assegura't que l'agressor entengui que el seu comportament no serà tolerat i que hi haurà conseqüències clares si continua assetjant els altres. Intervenció psicològica. En alguns casos, pot ser necessari que l'agressor rebi assessorament o teràpia per abordar les causes subjacents del seu comportament agressiu. Supervisió i seguiment. Les autoritats escolars o laborals han de mantenir una estreta supervisió de l'agressor per assegurar-se que cessi el seu comportament d'assetjament i no reincideixi. Fomentar l'empatia. Ajuda l'agressor a desenvolupar empatia cap als altres. Això pot fer-se a través de programes de sensibilització i educació sobre l'assetjament. En un cas de bullying és essencial abordar tant la víctima com l'agressor de manera efectiva per aturar l'assetjament i promoure un entorn segur. És fonamental no minimitzar cap situació de maltractament i l'actuació ha de ser immediata i contundent. A nivell de classe, els alumnes han d'estar preparats per detectar casos de bullying i entendre que el seu silenci els fa còmplices de l'assetjador. Cal informar-ne sempre els pares de la víctima i els de l'agressor per col·laborar de manera conjunta amb l'escola. Les víctimes i el seu entorn també disposen del telèfon d'atenció a les víctimes d'assetjament escolar, el 900 018 018. És gratuït i funciona tots els dies de l'any les 24 hores del dia. Les trucades són ateses per psicòlegs, juristes, sociòlegs i treballadors socials.

Bullying: com detectar-lo i què fer si el teu fill és víctima o agressor

Moltes persones que pateixen assetjament opten per no explicar-ho a casa, per aquesta raó és molt important estar atents i detectar senyals que ens permetran actuar ràpidament