8 claus per entendre els adolescents en pandèmia: "No sé com faré petons"

Els joves viuen la pandèmia amb el doble d'ansietat que la mitjana de la població, segons un estudi recent del CIS. Les restriccions han retallat dràsticament la seva vida social just quan alçaven el vol i s'han polaritzat en l'apatia, el desànim, l'aïllament connectat i la indignació al carrer, en un crit per ser escoltats. 1. Mesures d'aïllament incompatibles amb ells Els adolescents s'han quedat sense nits d'estiu, festes, concerts, discos, esports i classes de música; com a molt, alguna festa amb regust de culpa o contagi, explica la Teresa Terrades, docent i coordinadora pedagògica a l'INS Escola Intermunicipal del Penedès de Sant Sadurní d'Anoia. L'aïllament s'ha endut possibilitats de trobades, enamoraments, petons i abraçades, que s'han substituït per la virtualitat; tot ho han de fer abans de les 10 de la nit, i s'ha trencat la seva estructura horària prepandèmia. Terrades observa problemes de concentració i eficàcia en els seus alumnes, malgrat tenir més temps: "Estan polaritzats entre l'apatia i la desesperança; el neguit i l'ansietat, amb algun intent de suïcidi en els casos més extrems; i en el cas dels més introvertits, s'ha viscut l'aïllament amb comoditat i una solitud connectada." 2. Els adolescents, la diana de totes les crisis Es legitima la violència estructural però la dels joves, no, i es transmet un missatge ètic molt complicat. L'especialista en adolescents, educador i psicòleg Jaume Funes, autor d'"Estima'm...però vull saber-ne més", lamenta que no es reconeix la seva ràbia, existència ni diferència respecte als adults: "Els joves porten una acumulació de mal rotllo a la qual s'ha de sumar que la classe política organitza la societat sense tenir-los en compte. La generació recessió s'ha convertit en la generació pandèmia i molts senten desafecció social." Per la Clara Darder, educadora social, les manifestacions de joves expressen el seu desacord amb el món adult; i un missatge clar: dret a opinar i a participar; i recorda que no tots cremen ni trenquen, tot i que des d'alguns mitjans se'ls hagi criminalitzat. Un grup d'alumnes de segon de batxillerat (INS Escola Intermunicipal del Penedès) 3. Els han retallat les ales quan despertaven a la vida Per a un adolescent la vida era fora de l'escola, i ara no hi ha fora escola, només casa i institut. On queda la seva felicitat?, es pregunta Jaume Funes. La Clara Darder, que treballa amb un grup de joves, observa una polarització entre els joves que creuen que no els passarà res i els que tenen molta por; i els veu enfadats pel fet que se'ls hagi culpabilitzat de contagis. Els joves senten que estan perdent un temps social, cultural i emocional que no tornarà; i això els causa frustració perquè no poden fer res que no estigui reglat pels adults. Explica la Clara Darder que un dels temes que més els preocupa són les relacions afectives i el sexe amb comentaris com: "No sé com faré petons; quan quedo amb noies van amb mascareta i no els veig la cara; no sé com coneixeré altres persones; no follaré en un any; i si em contagio quan li faig un petó?" 4. Donar valor a com són Els adolescents estan a la defensiva en una etapa en què comencen a sentir-se lliures i autònoms, i reben les instruccions com una robatori a la seva llibertat, explica la psicòloga Eli Soler, creadora del blog Elisoler.com i autora de "Convivir sin adolescentes es fàcil..! si sabes como", que recorda que només un 20% viuen una situació de risc durant l'adolescència. "Acompanyar-los és donar valor a com són i en què s'estan convertint, i interessar-se per les seves inquietuds, i no només les notes." Els adolescents necessiten divertir-se i passen moltes hores a les xarxes socials, fent esport, escoltant música i relacionant-se, però també els motiven qüestions de gènere, medi ambient, literatura i poesia, segons la docent Teresa Terrades, i també han seguit molt de prop els aldarulls pel Pablo Hasél, que han actuat com un catalitzador del seu malestar per les restriccions. Un taller amb adolescents per parlar de què és el sexe (Eli Soler, psicòloga) 5. Ser un referent per a ells i que no se sentin abandonats El rol de pares i mares amb l'adolescent ha de ser de com de paracaigudes, proposa la psicòloga Eli Soler: "L'adolescent necessita tenir la sensació que pot experimentar, que pot volar lliure, explorar i equivocar-se, amb la seguretat emocional que serem allà si necessita ajuda, sense jutjar-lo, perquè s'obri a confiar en nosaltres." "I sobretot donar-los la responsabilitat a ells, i això implica que els progenitors s'han de treballar també les seves pròpies pors." Els docents no poden transmetre seguretat ni certeses de cara al futur, explica la docent Teresa Terrades, però sí fer que se sentin escoltats a través de la tutoria personalitzada i de grup, que percebin que hi ha un espai per expressar-se, i que estem al seu costat per viure junts, amb serenitat, tot el que passi. 6. Posar en valor el que diuen La queixa de la majoria d'adolescents és que l'única conversa amb els pares són els resultats acadèmics. La psicòloga Eli Soler aconsella parlar d'altres temes: "Temes que en principi poden costar com el sexe i les drogues, però és bo fer-ho el més aviat possible, de forma gradual i amb naturalitat, perquè hi ha molta desinformació a les xarxes, i tard o d'hora els arribarà." La psicòloga aposta per una escolta activa donant valor al que diuen els adolescents, i establir rutines comunicatives diàries des que són petits. Per la docent Teresa Terrades, el vincle amb els joves és fonamental perquè entenguin que són éssers amb valor, únics i amb dret a ser reconeguts. La generació recessió s'ha convertit en la generació pandèmia i molts senten desafecció social (Clara Darder) 7. Enganxar-los a l'aprenentatge Abans de la pandèmia ja reflexionaven sobre com fer una escola interessant per als adolescents, explica Jaume Funes, i l'escola pandèmica, estressada i amb docents esgotats que han de fer de tot, ha fet créixer l'apatia i l'agressivitat dels alumnes dins i fora de l'escola. Ja no els interessa res i senten que no hi ha futur. I reclama més temps de tutoria amb una mirada atenta i d'escolta als joves. Teresa Terrades diu: "Si volem que s'impliquin a construir un món, que serà el seu però que ara no se'l senten seu, hem de construir experiències d'aprenentatge que necessitin la seva participació i cooperació, i veure'ls com a persones amb capacitat crítica i creativa per visualitzar solucions on ara només perceben foscor." 8. Fer-los partícips de la societat postpandèmia Els adolescents volen un projecte de futur i ser feliços, i el que aporten és fonamental, per la Teresa Terrades, perquè seran els que, una vegada superada la pandèmia, els tocarà estar al capdavant prenent decisions. Per Jaume Funes, pensem que l'adolescent és esbojarrat, que hem d'esperar que maduri, i que no té raó, però hi ha una part de la seva vida que pot ser interessant per construir una salut compartida. Hem de recordar que tots hem estat adolescents, i regular les seves vides en clau adolescent; si no, demà hi haurà més trastorns, més malestars, més violència i més segregació.

8 claus per entendre els adolescents en pandèmia: "No sé com faré petons"

Farts de les restriccions, s'han sentit jutjats, limitats i gens escoltats. Els psicòlegs observen una polarització en la manera d'encaixar-ho