Barcelona

Un enginyer geòleg apunta una excavació errònia al Carmel, mentre que el cap d'obra ho nega

La comissió parlamentària que investiga l'accident del Carmel ha tancat el primer capítol de compareixences. En l'última sessió, un enginyer geòleg ha apuntat que es va fer una excavació errònia i un sosteniment "que no tocava". Unes afirmacions que poc després ha negat el cap d'obra entre el 10 i el 30 de gener, quan hi va haver l'enfonsament del túnel de maniobres del metro, durant la seva compareixença. Finalment, el tècnic de projectes de la Generalitat Jordi Jubany ha reconegut que múltiples causes haurien provocat l'esvoranc. A partir de divendres, la comissió abordarà l'adjudicació d'obra pública entre el 1999 i el 2005 i demanarà més compareixences.

Actualitzat
Al Parlament, s'ha tornat a viure un foc encreuat d'acusacions entre la direcció d'obra i els constructors a l'hora de buscar responsables de l'esfondrament del Carmel. David Folch, geòleg de la direcció d'obra, ha dit que el sosteniment del túnel "no era el que tocava" en l'última jornada de la primera part de la comissió parlamentària que investiga les causes de l'enfonsament en les obres del túnel de la línia 5 del metro al Carmel i la gestió de l'obra pública entre el 1999 i el 2005. Folch ha apuntat un mal sosteniment i una excavació errònia com a causes de l'esvoranc i ha descartat que una discontinuïtat en el terreny provoqués el despreniment. Així, ha reiterat que el sosteniment del túnel "no era el que tocava" i que no es va detectar cap problema en el terreny que obligués a aturar les obres. L'excavació del túnel, que s'hauria fet sense una ordre expressa del director d'obres, va descalçar la base de la paret del túnel i va provocar l'enfonsament, segons el geòleg, que ha rebutjat que una via d'aigua provoqués l'esllavissament. El cap d'obra del metro nega que es fes una excavació errònia També ha comparegut davant la comissió el cap d'obra del metro del Carmel, Sergio García, que ha negat que es fes una excavació errònia al túnel de maniobres. A més, ha assegurat que es va procedir a la retirada del fang per preparar el seient de la futura base de formigó de la galeria. El cap d'obra també ha explicat que va obligar rebaixar l'amplada, la longitud i la profunditat per netejar el sòl de fang. En aquest sentit, ha reconegut que es podria haver rebaixat més sòl de l'indicat a la zona formigonada. Pel que fa als mesuraments de les convergències, la deformació del túnel a causa de la pressió del subsòl, Garcia ha dit que la direcció d'obres és qui ha de mesurar-les, ja que "els responsables són ells". A més, ha afegit que ells fan les mesures i que si la direcció d'obres les sol·licita, les envien. Aquesta versió contradiu Folch, que ha atribuït a les constructores la responsabilitat de fer els mesuraments. El tècnic assegura que l'esvoranc es deu a moltes causes Finalment, ha comparegut el tècnic de projectes de la Generalitat Jordi Jubany. El tècnic ha assegurat que el túnel de maniobres s'estava excavant quan es va enfonsar, tot i que ha subratllat que aquesta causa no va ser l'única que va provocar l'enfonsament. Així, ha dit que l'esvoranc es va produir per múltiples causes, com l'excavació que va provocar el descalçament de parets de part del túnel, l'existència d'una falla a la zona i el revestiment del túnel, que "com a mínim, era just". Després de setze sessions, amb aquestes últimes compareixences s'ha tancat la part de la comissió parlamentària que ha intentat aclarir l'enfonsament de terres al Carmel. Dimecres, la comissió pactarà la llista de nous testimonis que hauran de comparèixer al Parlament per aclarir la gestió de l'obra pública del 1999 al 2005 i divendres, a partir de les deu del matí, començaran les declaracions. Segons el termini previst, abans de tres setmanes s'haurien de redactar les conclusions.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut