Un combat aeri silenciat durant 50 anys va fer témer una Tercera Guerra Mundial

El 18 de novembre del 1952, un veritable "top gun" nord-americà va abatre 4 MiG-15 soviètics a Corea del Nord en una batalla aèria extraordinària.

Aquest divendres a Califòrnia, el govern dels Estats Units condecorava, amb la Creu de la Marina, la segona distinció més alta al servei militar, el capità Elmer Royce Williams, de 97 anys, per un mèrit que ha trigat 70 anys a ser-li reconegut públicament.

En plena guerra freda, l'episodi es va silenciar per evitar que l'enfrontament militar pogués desencadenar una Tercera Guerra Mundial.

El 1953 Williams va rebre l'Estrella de Plata, però entre els mèrits no es va esmentar l'episodi dels MiG soviètics. Internament, el pilot va rebre l'ordre de no parlar-ne mai amb ningú. I durant 50 anys, i fins i tot després de jubilar-se, no ho va fer. Ni tan sols als familiars més pròxims

Fins que el 2002 es van desclassificar el registres que contenien la informació sobre aquesta batalla, Williams no ho va poder explicar. La primera persona va ser la seva dona.

El relat de Williams, digne de les millors pel·lícules èpiques i patriòtiques nord-americanes, resumeix, com també recullen els informes militars desclassificats, 35 minuts d'un combat aeri singular, durant el qual Williams es va enfrontar tot sol a 6 caces soviètics tecnològicament superiors i en va abatre 4. 

Una batalla aèria per a la llegenda

Els detalls havien quedat gravats a la seva memòria durant tots aquests anys de silenci. En una entrevista a American Veteran Center del 2021, Williams relata vívidament el que va passar.

Aquell 18 de novembre del 1952, Williams, de 27 anys, pilot d'un F9F Panther, el primer caça de reacció de la Marina dels EUA, es va enlairar del portaavions USS Oriskany, que durant la guerra de Corea operava al mar del Japó. Era un dels 4 avions caça que tenien la missió de patrullar sobre la part nord de la península nord-coreana, on el riu Yalu fa frontera amb la Xina. Més al nord-est, el país fa frontera amb Rússia, aleshores Unió Soviètica, que donava suport a Corea del Nord en el conflicte.

Durant la patrulla un dels F9F té problemes mecànics i retorna a la base amb un dels altres caces de suport. 

Sols, Williams i el seu company de suport, veuen 7 caces MiG-15 soviètics que es dirigeixen cap a ells sense que hi hagués hagut cap provocació diu: "No van sortir de Rússia i no ens van comprometre de cap manera abans". 

Mentre des del portaavions els comandants els ordenaven situar-se entre els MiG i els vaixells de guerra per protegir-los, Williams relata que 4 dels caces soviètics es van girar de cara i van obrir foc.  

Explica que va disparar al MiG de cua, i que aquest va fugir perseguit pel caça del seu company. Els comandants li ordenaven que no s'enfrontés als soviètics, però Williams diu que "no hi havia més remei que lluitar".

35 minuts, sol contra 6 caces soviètics superiors 

El seu aparell, l'F9F, era adequat per a un combat terra-aire però no per fer-ho entre avions al cel. I ara estava sol no només contra tres MiG sinó contra 6, perquè els tres que havien abandonat en un primer moment havien tornat.

"En aquells moments els MiG-15 eren els millors caces del món", argumenta el pilot. Els avions soviètics eren més ràpids i més àgils que el seu, i sabia que si intentava fugir-ne, l'atraparien i el matarien, diu a l'entrevista.

Durant 35 minuts, Williams va maniobrar per evitar posar-se en el punt de mira dels aparells soviètics. "Estava en automàtic, estava fent allò pel qual m'havien entrenat", assegura, i va aprofitar algun dels errors que els també ben entrenats soviètics van cometre, diu. Així va abatre dos dels MiG-15 que se li van encarar. D'un, creu que va matar el pilot, un altre es va desintegrar davant seu, i va haver d'esquivar-ne les restes. 

Segons el relat de la Navy Memorial, Williams va disparar 760 projectils de 20 mm que portava l'F9F, però també va rebre molts impactes de l'enemic. Li van inutilitzar el timó i el control de les ales. Només podia moure l'aparell amunt i avall. 

Així, dirigint l'avió com en una muntanya russa, esquivava els trets d'un dels MiG que el perseguia quan intentava arribar al portaavions amb l'aparell greument danyat.

El company de Williams va reaparèixer espantant el caça soviètic i deslliurant-lo de la persecució.

Foc amic i vent en un aterratge d'emergència

L'èpica de la història, --molts anys abans de Maverick de "Top Gun"--, no acaba. La por que els avions de guerra soviètics ataquessin les naus nord-americanes desplegades al mar del Japó va fer que les defenses dels destructors que cobrien el portaavions on havia d'aterrar Williams obrissin foc contra ell pensant que l'F9F era un MiG. 

No n'hi havia prou que els danys de l'avió que amb prou feines controlava compliquessin el retorn de Williams, ni que de poc no l'abat foc amic, sinó que el vent i la tempesta que hi havia feien molt difícil l'aproximació per a l'aterratge.

Williams no podia reduir prou la velocitat per alinear-se amb el portaavions, així que el capità va donar l'ordre extraordinària de fer girar el vaixell per alinear-se amb Williams. El caça va xocar contra la coberta i va agafar el tercer i últim cable de fre. Williams havia aconseguit aterrar.

L'aparell estava en tan mal estat que la tripulació va comptar 263 impactes i el comandament va ordenar "enterrar" l'avió al mar.

Les transmissions de ràdio de Williams que guarden els arxius de l'NSA, proven que va abatre almenys tres dels MiG. Amb l'obertura dels arxius russos s'ha sabut que van ser quatre.

Una gesta llegendària condemnada al silenci

L'heroïcitat del tinent Royce Williams va arribar a les més altes instàncies militars i civils del país. L'aleshores president dels Estats Units, Dwight Eisenhower, va rebre personalment Royce Williams. El pilot es va entrevistar també amb diversos alts funcionaris, que a més de les lloances li van transmetre la por que la seva gesta pogués agreujar una altra guerra que no era la de Corea, sinó la guerra freda amb el soviètics.

Els Estats Units, força abans de la crisi de Bahia Cochinos, va témer que l'incident encengués la guspira d'una Tercera Guerra Mundial. "Els funcionaris temien que l'incident pogués provocar un augment devastador de les tensions entre els Estats Units i la Unió Soviètica, i possiblement encendre la Tercera Guerra Mundial", segons l'US Navy Memorial. En aquell moment, les màximes autoritats nord-americanes van demanar a Williams silenci total.

Royce Williams es va retirar el 1980 com a capità de les forces aèries dels Estats Units després d'una carrera brillant plena de mèrits, però ocultant la seva gesta més important.

Condecorat 70 anys després

Quan fa 20 anys es van desclassificar els documents i la història de Royce Williams va sortir a la llum, les associacions de veterans van considerar que l'Estrella de Plata que havia rebut no era suficient per recompensar-lo. Van començar una campanya perquè se li atorgués el premi més alt de l'exèrcit, la Medalla d'Honor. 

Després de 70 anys, finalment, el capità Elmer Royce Williams ha rebut la "condecoració que mereix", segons ha dit el secretari de la Marina, Carlos del Toro en l'acte de distinció d'aquest divendres. Un reconeixement que podria haver estat pòstum, però que, amb 97 anys, Royce Williams ha recollit en plenes facultats.