Sis filòsofs i escriptors responen a la pregunta "per què pensar?"

Després de publicar best-sellers del pensament com "La condició humana", de Hannah Arendt, o "L'home a la recerca de sentit", de Viktor E. Frankl, la col·lecció La Blanca publica el seu cinquè títol, un volum col·lectiu titulat "Per què pensar?", una pregunta que, des de la seva vistosa coberta, interpel·la directament el lector.

La Blanca es va presentar fa gairebé un any per oferir al públic obres del pensament universal que reivindiquessin la filosofia com una disciplina "gens enrevessada".

Al capdavant de la col·lecció hi ha el mateix president del Grup 62, el conegut filòsof i periodista Josep Ramoneda i el també filòsof i anterior rector de la UPF, Jaume Casals. Tots dos participen en el llibre recentment publicat, el primer de la col·lecció amb aportacions d'autors catalans.

La pregunta que planteja el llibre l'han respost dues filòsofes més, Fina Birulés i Marta Jorba, i dos escriptors afins als temes del pensament, Raül Garrigasait, especialista en els clàssics, i Xita Rubert, la més jove de tots sis.

Un dels atractius del llibre, justament, és el conjunt de veus i generacions que s'hi apleguen. Rubert va néixer el 1996; Josep Ramoneda, el més gran, és del 1949.

Xita Rubert va publicar ara fa dos anys la seva primera novel·la, "Mis días con los Kopp" (Anagrama), i actualment és investigadora i docent a la Universitat de Princeton, als EUA. Com deixa entreveure en el text que obre "Per què pensar?", Xita Rubert ha tingut un referent poderós, el seu pare Xavier Rubert de Ventós, filòsof i professor de referència, mort el gener del 2023.

Amb un to narratiu, recrea dues escenes quotidianes amb el seu pare, al qual no cita de forma explícita:

"La meva infància estava plena de tòtems que contenien l'esperit del meu pare." (pàg. 11)

Al seu text, Raül Garrigasait ens parla dels "gestos del pensament", que, segons ell, són semblants als gestos que, instintivament, fem amb les mans i el cos quan parlem.

Per l'autor de novel·les com "Els estranys", la clau de volta no és la pregunta que el títol del llibre planteja, sinó el com pensem i en què pensem.

Justament, "El valor del pensar" és el títol de l'escrit de Marta Jorba, que recorda que el pensament és un procés lent. "Pensar, i pensar bé, vol temps", diu (pàg. 59).

En el seu conjunt, el llibre desafia el lector en una època en què tot va (massa) ràpid i en què és habitual lamentar-nos del poc temps que tenim per reflexionar. Jorba es pregunta si és veritat que el pensar, com sovint s'ha considerat, és una activitat exclusivament humana.

Professora a la Pompeu Fabra, l'autora planteja el tema complex de la intel·ligència artificial:

"Aquí la pregunta és: quin valor pot tenir el pensament humà si hi ha intel·ligències artificials que poden fer les mateixes tasques i sovint de manera molt més ràpida i eficient que els humans? Per què ens cal pensar en un món en què els no humans "ja pensen"?" (pàg. 69)

El desafiament, també pels filòsofs contemporanis, és enorme. En aquest sentit, a la trobada que vam tenir per a TV3, una cita amb els autors a la llibreria La Central del Raval de Barcelona, Jaume Casals feia broma citant un amic seu que sempre li recorda que la IA "ni és intel·ligent, ni és artificial".

Fina Birulés encapçala el seu article citant Hannah Arendt, una de les referències d'aquesta especialista en el pensament feminista:

"S'ha de viure i pensar a camp obert i no reclòs en la pròpia closca, per més confortable que sigui." (pàg. 111)

Una de les moltes lliçons d'un llibre breu, unes 150 pàgines, que requereix lectures i relectures.

El llibre es tanca amb les "meditacions" de Josep Ramoneda, un veterà articulista, tertulià i pensador brillant. Considera que hem de pensar "per tenir més recursos, per fer de la informació una cosa pròpia".

"És a dir, no seguir el corrent, sinó armar-se per diferenciar-se com a persona, escollir i saber de quines eines es disposa." (pàg. 137)

Així comença el seu text el director de la revista de pensament La Maleta de Portbou. I segueix:

"No donar cap sentència per segura, cap experiència per definitiva, cap judici per cert. I estar obert a ser interpel·lat per l'altre. És així com ens fem persones."

Savis consells, doncs, per respondre una pregunta simple i, al mateix temps, complexa: per què pensar? Hi pensem? Ens donem el temps necessari per fer-ho?. Només pensant-hi, ens ho recorda Ramoneda, podrem refer "l'aprenentatge de viure" en un món de canvis accelerats que ens deixa, siguem francs, poc temps per pensar.