Pròxim Orient

Sharon i Mazen es mostren partidaris de trobar una solució dialogada a la pau

Ariel Sharon i Abu Mazen estan disposats a reunir-se després de les eleccions del 9 de gener, segons han declarat durant una entrevista per separat al setmanari nord-americà "Newsweek". Mazen assegura que està obert a aquesta possibilitat en qualsevol moment. Sharon també es mostra disposat al diàleg i assegura, a més, que el seu pla de desmantellament de colònies a Gaza i Cisjordània continua ferm, la qual cosa fa augmentar els seus detractors, i que, per primera vegada, se sent amenaçat per sectors àrabs i jueus.

Actualitzat
El primer ministre israelià, Ariel Sharon, i el líder palestí Abu Mazen han declarat per separat, al setmanari nord-americà "Newsweek", el seu propòsit de reunir-se per negociar la pau i que avui diumenge reprodueix la premsa local. Abu Mazen, gairebé segur successor del desaparegut president Yasser Arafat al capdavant de l'Autoritat Nacional Palestina, ANP, ha dit que està disposat a reunir-se amb Ariel Sharon, després de les eleccions del 9 de gener. Mazen va destacar que una de les seves exigències per a la negociació és que Israel aturi la construcció del "mur de seguretat" que s'aixeca en terres palestines. Per la seva banda, el cap del govern israelià, Ariel Sharon, va apuntar durant la seva entrevista a "Newsweek" que iniciaran les negociacions "quan els palestins estiguin preparats per conversar". Sharon posa com a condició fonamental per al diàleg que es posi fi a la violència a Cisjordània i la franja de Gaza, és a dir, que es neutralitzi en les faccions de la resistència contra l'ocupació. El primer ministre israelià també ha informat que ha promès a l'ANP que l'exèrcit es retirarà dels centres urbans i aixecarà barreres de control a les rutes i carreteres per facilitar la participació en les eleccions presidencials palestines en els territoris ocupats, i que autoritzarà els comicis a Jerusalem. El pla de pau serà el mateix proposat pel "quartet de Madrid", format pels Estats Units, la Unió Europea, Rússia i l'ONU, conegut com el «full de ruta», una carta d'obligacions que han de complir tant palestins com israelians per aconseguir arribar a la pau. Arran d'aquest pla, que va ser aprovat pel govern israelià amb catorze reserves i "en principi" també per Yasser Arafat, Ariel Sharon i Abu Mazen, que en aquell moment era el primer ministre de l'ANP, es van trobar en diverses ocasions. Finalment, el 4 de juny de l'any passat, juntament amb George W. Bush i el rei Abdalà II de Jordània, van consagrar el text per la pau durant la "trobada" d'Aqba. Si el govern sorgit després de les eleccions de gener a Gaza i Cisjordània aconsegueix prendre el control dels territoris ocupats que abandoni Israel, Sharon es mostra disposat a coordinar juntament amb l'Autoritat Nacional Palestina la "desconnexió" de Gaza, una iniciativa unilateral del líder israelià per retirar-se d'aquest territori l'estiu vinent. Davant una pregunta a propòsit de les amenaces contra la seva vida, Sharon ha declarat que no tem per la seva vida, però considera que la situació és estranya, ja que "he dedicat la meva vida a la defensa dels jueus, i ara m'haig de defensar d'ells". Per altra banda, Abu Mazen ha negat que hagués patit per la seva vida durant l'incident de la setmana passada, a Gaza, quan un grup de milicians armats van matar un dels seus guardaespatlles i un policia, quan visitava la haima de dol per la mort d'Arafat. Les Brigades d'Al-Aqsa anuncien el seu suport a Abu Mazen Les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa, grup armat vinculat al moviment Al-Fatah, han assegurat avui en un comunicat que donaran suport a la candidatura del cap de l'OAP, Mahmud Abbas, en les eleccions presidencials palestines. "Anunciem el nostre compromís total de suport al nostre germà Abu Mazen (l'àlies d'Abbas), que pensem que complirà la voluntat del poble palestí", ha indicat aquest grup, que escapa al control d'Al-Fatah. L'anunci es fa en un moment en què Abbas s'ha convertit en el candidat amb més opcions en les eleccions previstes per al 9 de gener després que el cap d'Al-Fatah a Cisjordània, Marwan Bargouthi, detingut a Israel, va renunciar a participar en aquests comicis.
Anar al contingut