Banderes catalanes davant l'església de Nostra Senyora del Consol a Altea, a la Marina Baixa (iStock)

Quina salut tenen la llengua i els símbols al País Valencià, en dubte ara per una ILP

Quin recorregut té la ILP que vol sancionar qui utilitzi la denominació "País Valencià" i qui parli de llengua catalana?
Actualitzat
TEMA:
Català

Les Corts Valencianes han admès a tràmit una proposta d'Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que vol sancionar qui utilitzi la denominació País Valencià i qui parli de llengua catalana en comptes de llengua valenciana. El recorregut d'aquesta ILP sobre les senyes d'identitat valencianes serà, probablement, curt.

L'enrenou que ha causat té unes altres valoracions. Alerta la politòloga i especialista en extrema dreta Ana López que  allò que interessa a partits i grupuscles d'extrema dreta és atiar precisament conflictes, com l'identitari, que donen visibilitat i rendibilitat política a molt baix cost.  


Què diu la ILP?

Certament, fora bo no donar-hi gaires voltes, a la ILP. Certament, fora bo també mirar l'abast d'algunes de les afirmacions. Il·legalitzar l'ús del terme País Valencià és una proposta, per dir-ho així, nova, a la qual s'albira un èxit escàs.

L'Estatut d'Autonomia valencià va establir com a nom oficial Comunitat Valenciana. Aquesta ILP proposa que aquesta denominació siga compatible amb la de Regne de València, nom reivindicat per la dreta i extrema dreta.

En canvi, però, la ILP proposa que es considere il·legal que administracions, universitats, diputacions, partits polítics, sindicats, mitjans de comunicació o entitats utilitzen "qualsevol altre nom per referir-se a l'entitat territorial". Potser per no generar confusió amb el terme "terreta", l'autor de la ILP especifica: "en especial País Valencià".

El terme País Valencià és una denominació històricament utilitzada pel sector de l'esquerra i pels valencianistes. L'Estatut valencià el recull i l'usa al preàmbul per a anomenar el territori.

Manifestació d'Acció Cultural del País Valencià, a la plaça de Sant Agustí de València, pel 9 d'octubre (Eduardo Manzana / Europa Press)

Què passa amb el PSPV?

Més enllà de l'aval estatutari, forma part de la llibertat d'expressió o ideològica fer-lo servir. La mateixa llibertat que fa que els socialistes valencians el porten a les sigles del partit, PSPV (Partit Socialista del País Valencià).

"És una bogeria, és un atac a allò que és la nostra manera d'entendre el país", afirma l'expresident valencià Ximo Puig. "Crec que el govern més reaccionari de la història, que és el que tenim ara, empara aquestes decisions ideològiques ultramuntanes. Unes posicions que venen del franquisme".

"Sabem que l'extrema dreta està ahí, que té un pes important en el govern valencià, però és absolutament inimaginable que es puga il·legalitzar un partit com el nostre"

La funció de tot plegat pel periodista i autor d'"Operació AVL. El pacte lingüístic dels valencians", Sergi Castillo, és que sense el conflicte identitari hi hauria alguns sectors socials que estarien destinats a la irrellevància.

"Hi ha determinats col·lectius que estan entestats que continue aquesta guerra  probablement perquè sense ella no serien res".

És el cas de l'advocat García Sentandreu, exposa Sergi Castillo, que "possiblement ell sense saber-ho, va ser un dels que va originar la creació de l'AVL (l'Acadèmia Valenciana de la Llengua)".  

Fa un parell d'anys, la mesa del Senat va rebutjar una petició del grup popular que volia que s'impedira tramitar a la Cambra Alta les iniciatives parlamentàries que contingueren al seu text termes no reconeguts oficialment com "País Valencià" o "Països Catalans". Ho va rebutjar argumentat que era una "qüestió política" i que no existien fonaments jurídics que permeteren donar suport a aquella prohibició.


La unitat de la llengua i els pactes secrets Pujol-Zaplana-Aznar

El 1997 el Tribunal Constitucional va reconèixer l'autonomia de la Univeristat de València per utilitzar el nom de català quan es referia a la llengua dels valencians. Això va ser després que associacions d'extrema dreta com Alternativa Universitària, que liderava Juan García Sentandreu, interposaren una demanda contra un acord de la mateixa Universitat.

El valencià, per a l'alt tribunal, també es pot dir català. La sentència no va agradar al sector blaver i, tal com explica Sergi Castillo, va generar un punt d'inflexió. El sector que estava al darrere de Sentandreu pressionaria el llavors president Eduardo Zaplana perquè "posara en marxa allò que havia pactat amb Pujol".

Els pactes entre Pujol i Aznar van acabar facilitant la creació de l'Acadèmia de la Llengua Valenciana

Al seu llibre, Sergi Castillo explica el naixement de l'ens encarregat de la normativa del valencià , l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ho relata com "una de les maniobres més complicades de la recuperació de l'autogovern". Era, diu, "un pacte entre enemics", entre catalanistes i blavers.

Era un pacte secret, a tres bandes, Zaplana, Pujol i Aznar. Reunions d'amagades, visites de consellers a diaris per crear un clima d'opinió favorable, estratègia política.... Per a aquest periodista, una de les claus per arribar a firmar "la pau lingüística" seria la poca importància que  donava Zaplana al valencià. Per a l'expresident valencià, l'acord lingüístic ajudaria a millorar les relacions entre Aznar i Pujol i seria per a ell un trampolí polític.  

"Allò era un simulacre --relata Castillo--. Un simulacre d'un pacte lingüístic on els dos bàndols enfrontats arribaven a un acord. Un acord en el qual no hi havia altra eixida que, amb el temps, s'acabara dient que el valencià i el català eren la mateixa llengua".


On para ara García Sentandreu?

El 16 de setembre del 1998 va nàixer l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Han passat gairebé tres dècades d'aquella sentència de la Universitat de València.

García Sentandreu en un míting de Coalició Valenciana el 2007 (Domini Públic via Wikimedia Commons)

Ara Sentandreu és advocat, expolític i extraparlamentari, i escriu en una ILP que cap administració, conselleria, diputació, partit polític, sindicat, empresa, associació, acadèmia, universitat o centre docent "podran qüestionar l'entitat idiomàtica i el caràcter diferenciat" del valencià.

Pretén que, aquells que defensen la unitat de la llengua, siguen sancionats, que se'l treguin les subvencions o que, aquelles entitats que contradigueren aquests supòsits siguen expedientades i tancades. I, afegeix, "qualsevol delicte contra persones, propietat o senyes d'identitat recollides en aquesta llei fomentat, promogut o incitat, directament o indirecta pel catalanisme, tindrà consideració de delicte d'odi".

La legislació penal és competència de l'Estat i el 1997 el TC ja va sentenciar que català i valencià, serveixen, indistintament, per anomenar la llengua. A més, el diccionari normatiu de l'AVL especifica que el valencià és una llengua compartida amb altres territoris com Catalunya o les Illes Balears.


Una pedra que no fa paret

"No ha de tenir cap recorregut --assegura l'expresident valencià Ximo Puig-- i seria bo que no hi haguera un debat excessiu sobre això".

De vegades, quan certs debats reapareixen fa la impressió que es retrocedeix en el temps. En les primeres declaracions de l'actual Conseller d'Educació valencià, només arribar al càrrec, va posar en dubte l'autoritat de l'AVL. Va dir Jose Antoni Rovira que "l'AVL no tenia la veritat absoluta sobre el valencià". El president Carlos Mazón va haver d'eixir a desmentir-lo.

La creació d'aquest ens no va ser fàcil. Molta gent recelava del pacte, a un costat i altre. Però, per a Sergi Castillo, ha estat essencial i s'ha avançat molt: "Hi ha hagut molta gent que no estava convençuda respecte a moltes qüestions sobre la unitat de la llengua, i tenia ganes de treballar pel valencià, i s'han sumat a l'AVL".

"Aquella pau lingüística no ha tingut la solució definitiva, però sí que s'ha recorregut un camí molt important"

Per a aquest periodista a l'AVL no només s'hi ha sumat  el món de la universitat o l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), sinó també part del blaverisme que va veure que era l'única eixida possible.

També adverteix que encara hi ha grupuscles amb prou força per arribar a decantar majories, que saben apel·lar i tocar la fibra sensible i l'autoestima de molta gent. Considera, però, que són minoritaris, i que cal donar-los la importància que tenen, mínima. Per a Castillo, aquesta ILP serà una anècdota.

"García Sentandreu no és la figura més representativa de l'extrema dreta o del blaverisme valencià --diu--, és un personatge que s'ha enfrontat durament al president de Lo Rat Penat, una de les entitats que representa el blaverisme. Va fer un partit polític, Coalició Valenciana, que competia directament contra Unió Valenciana. És un agitador que sap polaritzar. I jo pense que és un enemic també dins del Partit Popular i Vox, que Sentandreu va voler liderar. És una persona que ha intentat durant dècades trobar un protagonisme i no l'ha trobat. A PP i Vox no els interessa donar-li un protagonisme excessiu".

ARXIVAT A:
Català País Valencià
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut