Per què hi ha molins parats si el vent bufa fort? L'explicació són els "curtailments"

Per què hi ha molins de vent parats si el vent bufa fort? Travessant la zona de la Terra Alta, o els Monegres, però també les Castelles, no és estrany veure en dies de sol i vent les aspes dels molins aturades. Les raons poden ser múltiples, però n'hi ha una cada cop més habitual: els anomenats "curtailments", o restriccions tècniques. Aquesta paraula, estranya com ho era la de prima de risc abans de la crisi immobiliària, començarà a ser habitual els propers mesos.

Què és un "curtailment"? El curtailment --ens explica Josep Graell, soci fundador de Trébol Energía-- és un dels mecanismes que té Red Eléctrica per garantir la seguretat a tots els nusos de la xarxa elèctrica. "Vol dir que Red Eléctrica executa una ordre obligatòria i no remunerada perquè aquella planta deixi de produir".

En definitiva, que els molins paren per ordre de l'operador del sistema.

Redimensionar la xarxa elèctrica

Els molins s'aturen per ordre de Red Eléctrica, però per què? Doncs una primera raó pot ser que, a causa de les bones condicions meteorològiques, s'estigui produint més energia de la que es demanda, i això no pot ser.

Perquè el sistema elèctric funcioni sense ensurts, oferta i demanda han d'estar en tot moment equilibrades. Només així es garanteix que l'electricitat ens arriba en bones condicions de tensió, freqüència i corrent. En definitiva, que no hi hagi talls perquè en falta, ni sobrecàrregues perquè en sobra.

En segon lloc, pot passar també que aquesta energia que generen els molins sí que es necessiti, que la demanda hi sigui, però que no es pugui transportar des del lloc on es produeix fins al lloc on es vol consumir, perquè les xarxes no estan prou dimensionades, i per tant el sistema en aquell punt no la pot absorbir.

El mapa de la distribució

De fet, si mirem un mapa de les xarxes de distribució i transport elèctric, veurem que les zones més ben preparades, més mallades, com es diu en l'argot del sector, són aquelles on tradicionalment s'hi havien instal·lat les plantes de carbó, els cicles combinats i les nuclears.

En canvi, moltes de les les noves plantes eòliques i solars s'han ubicat en zones en molts casos allunyades d'aquestes grans xarxes, i per això puntualment tenen aquests problemes per abocar tota la seva producció a la xarxa.

"Ara mateix, la xarxa d'alta tensió de tot Red Eléctrica està molt ben mallada a totes les zones històriques on hi havia la producció", explica Graell.

"Per exemple, en el cas de Catalunya, tenim tota la zona de Tarragona, on hi ha les nuclears, on hi ha els cicles combinats."

També està ben preparada a Barcelona i al centre de la península, on hi ha molta capacitat d'absorció. I també Galícia, afegeix el fundador de Trébol Energia, on històricament hi ha hagut molta eòlica.

Però hi ha altres zones on ara mateix hi ha molta producció fotovoltaica, ja sigui les Castelles o Extremadura, on la xarxa no està mallada. "Allà és on es produeixen la major part dels 'curtailments'".

Saragossa és una de les zones més afectades per aquestes aturades, tot i que la xarxa està molt ben mallada, i la raó és que "ara se li ha sumat molta fotovoltaica".

La metàfora de la canonada

Per acabar d'entendre-ho, Tomás Romagosa, director tècnic de l'Associació Empresarial Eòlica, fa servir una metàfora: "Al final la xarxa elèctrica o els cables, funcionen com una canonada".

Una canonada té un diàmetre i està dimensionada perquè hi circuli un cabal d'aigua determinat. Si entra més cabal del que hi cap a la canonada "o bé se la fa rebentar per pressió o bé no hi cap i es va omplint el dipòsit d'aigua que tinguis al costat".

"Amb l'electricitat passa el mateix, els cables tenen una capacitat màxima per a la qual van ser dissenyats", detalla Romagosa.

Però en aquest cas no hi ha dipòsit, és a dir, no hi ha cap sistema de bateries que serveixi per emmagatzemar aquesta energia i no malbaratar-la. Aquests sistemes encara són molt cars i poc rendibles, el cost de l'emmagatzematge ara mateix no justifica la inversió, expliquen els experts.

Els "curtailments" sempre han existit

Aquests "curtailments", però, no són nous, han passat sempre, amb les centrals de cicle combinat, les hidroelèctriques... La diferència ara és que són més nombrosos, i afecten les energies renovables i donen lloc a paradoxes, com ara que malgrat que bufi el vent o hi hagi sol, determinats parcs eòlics o solars estiguin en parada mentre entra en funcionament una central que ha de cremar gas i que per tant produirà una energia que contamina més i que pagarem més cara.

"Aquí el problema que tenim és que el 'curtailment' és un sistema que s'utilitza per deixar de produir a certes centrals, però no és que aquella energia no es necessiti, és que aquella energia no es pot produir on es podria produir i s'ha de generar en un altre lloc de la xarxa, normalment amb unes tecnologies que són més contaminants i costoses", detalla Josep Graell.

El director tècnic de l'Associació Empresarial Eòlica explica que "el nombre de 'curtailments' està entre l'1 i el 2%, i la Unió Europea en recomana un màxim d'un 5%, però ja hi ha nusos a la xarxa a Espanya on se supera aquest 5%".

Hi ha nusos eòlics a la zona d'Aragó amb "curtailments" de més del 10%. "Això ja s'està convertint en una situació estructural que s'ha de solucionar i que pot afectar el consumidor." I és que, com recorda Romagosa, es pot posar fre a l'efecte repressor que tenen les tecnololgies renovables sobre els preus.

Ara ja pot observar com el preu cau al migdia quan més producció solar hi ha i també els dies en què bufa molt vent. El sector eòlic assegura que l'entrada de la seva energia implica rebaixes en el preu de 35 MWhora, per això reclamen mesures perquè no es perdi l'eficiència d'aquestes tecnologies i els "curtailments" es mantinguin en nivells raonables.

La congestió creix

Però evitar que els "curtailments" creixin sembla d'entrada molt difícil. Durant l'any passat, els MWh que es van deixar de produir --d'eòlica, solar tèrmica i fotovoltaica-- com a conseqüència d'aquestes aturades van créixer un 236% respecte al 2021. Un increment que sembla no tenir aturador perquè durant els primers 4 mesos de l'any s'han produït un 40% de talls més en el mateix període.

"Perquè tinguem ordre de magnitud significa que si al 2022 es va tallar l'eòlica i la fotovoltaica equivalent al consum de 30.000 cases anuals, aquest 2023 només de gener a abril hem tallat l'equivalent al consum de 60.000 cases, el seu consum de tot un any, i s'espera, de fet, que els mesos d'estiu sigui encara més", alerta Graell.

El gruix dels "curtailments" es concentren a l'estiu especialment en dies assolellats i amb molt de vent quan la producció de renovables es dispara i la xarxa no pot absorbir-la.

Al 2025 es preveu la instal·lació de 40GW més de fotovoltaica i 11GW més d'eòlica, per tant aquesta situació s'agreujarà.

Quines solucions hi ha

Des del sector demanen més flexibilitat en la planificació de les infraestructures. "L'única manera de solucionar-ho és reforçar la xarxa en aquells punts en què es preveu que s'hagin d'injectar més renovables, i per això es necessiten procediments de planificació més àgils", explica Romagosa.

Els actuals plans es fan per a 6 anys, el que ara és vigent va del 2021 al 2026, però els experts asseguren que quan s'acabi d'implementar ja estarà obsolet, i la prova, diuen, és que la tecnologia fotovoltaica ja quadruplica els objectius previstos per al 2025. "Per tant, hi haurà zones amb congestions estructurals que la xarxa no serà capaç de resoldre, i aquest és un dels grans problemes a què ens enfrontem a llarg termini".

De fet, el Ministeri està intentant posar-hi remei, i ha anunciat que llançarà una nova planificació per al 2024-2029, que se solapi amb la que hi ha vigent per poder solucionar problemes que ja s'estan identificant: "Així que es poden fer coses, però no seran una medecina absoluta".

Mentrestant, els inversos hauran de tenir això en compte abans d'executar els seus plans, perquè amb els actuals, "molts parcs pot ser que ni arribin a casar al mercat", i abans d'invertir en la construcció d'un parc en el qual preveien unes 1.800 hores de funcionament --que és el que de mitjana funciona a l'any-- hauran de tenir en compte que amb els "curtailments" el rendiment caurà, una situació que no és fàcil.

"Sí que hi ha un risc ara per a molts dels inversors que es troben amb el dubte que si no fan el projecte, l'aval els caducarà, però si el fan, no produiran tant com pensaven."

Per Romagosa, a això s'hi suma els baixos preus que comença a tenir l'energia a determinades hores del dia --sobretot a les hores centrals, amb la penetració de la fotovoltaica-- que també resta rendibilitat a la inversió. "Caldria una bola de vidre per encertar la previsió, però l'únic instrument amb què compten els promotors són les anàlisis financeres, que a partir d'ara hauran de prendre més seriosament l'efecte d'aquests 'curtailments'".
 

Altres motius que fan parar els molins

Des de l'estiu passat circulen diversos vídeos a internet on s'intenta transmetre la idea que les companyies elèctriques es conxorxen amb la mateixa Red Eléctrica per aturar els molins i fer pujar així el preu de la llum.

L'impacte d'aquests missatges va obligar REE a desmentir-ho. El cert és que, com explica l'Associació Empresarial Eólica (AEE), "un aerogenerador funciona aproximadament entre 3.000 i 3.500 hores, de les 8.700 que hi ha en un any".

Hi ha moltes raons que justifiquen l'aturada dels molins malgrat que el vent estigui bufant.

1. Manteniment o avaries

La causa més habitual. Tots els equips necessiten revisions periòdiques. Són parades que es programen generalment als períodes on es preveu que bufi menys vent per no desaprofitar la generació d'energia. Segons la seva gravetat, l'aturada pot durar dies, setmanes o mesos. En el pitjor dels casos, caldrà substituir completament l'aerogenerador. "Un aerogenerador porta més de 1.000 sensors controlant la temperatura, les vibracions, la seguretat elèctrica… i qualsevol mínima alarma que pugui saltar també causa l'aturada per precaució i s'ha de revisar", recorda Tomás Romagosa, director tècnic de l'AEE.

2. Massa vent o massa poc vent

Quan el vent bufa amb massa força, més enllà dels 25 metres per segon, els molins s'han d'aturar per seguretat. Si no es fa l'aerogenerador podria col·lapsar-se. Són situacions poc habituals, com ara que es pugui formar gel a les pales en condicions molt extremes. Però de vegades també pot semblar que fa vent però no és suficient per moure un molí, i és que "perquè un molí arrenqui hi ha d'haver més de 3 metres per segon".

3. Massa soroll

A algunes comunitats autònomes es limita el nombre de decibels que poden emetre els aerogeneradors, especialment al costat de zones habitades. "Normalment és en hores nocturnes en què les normatives de soroll municipals i la llei obliguen a uns topalls més baixos de decibels".

4. Protegir els ocells

Quan es detecta risc que els ocells puguin col·lisionar amb els aerogeneradors, aquests es paren. "Hi ha molins que incorporen uns sensors amb càmeres que identifiquen la presència d'ocells al parc. Fins i tot són capaços d'identificar quina espècie concreta és per la morfologia de les ales. Envien un senyal de parada al parc, als aerogeneradors per on està volant aquell exemplar, per evitar que col·lisioni i es monitoritza la trajectòria de vol de l'exemplar fins que surt del parc o de la influència dels aerogeneradors que, llavors, tornen a arrencar".

El cert és que aquests "curtailments" s'han produït sempre i en tot tipus de centrals, però fins ara eren testimonials. Darrerament, però, estan afectant l'energia renovable, i la previsió és que vagin en augment. I per què? Perquè si mirem l'estructura de la xarxa elèctrica veiem que està més desenvolupada, més mallada –com es diu en l'argot tècnic- a les zones on tradicionalment hi ha hagut centrals de gas, carbó i nuclears. En canvi, els darrers anys s'hi han instal·lat molts parcs renovables, eòlics i solars, i no sempre a les zones més vent dotades de xarxa, "i les xarxes de connexió no han augmentat al mateix ritme perquè és molt més complex fer aquests grans projectes d'infraestructures elèctriques".