"Me l'imaginava més gran", 40 frases mítiques de sèries de TV3

"Me l'imaginava més gran" és una de les frases emblemàtiques de la història de TV3. I és també el títol d'un llibre sobre frases mítiques de sèries emeses per la televisió catalana. La frase la va pronunciar l'Empariues a la sèrie de Dagoll Dagom "Oh Europa". Es tracta d'un grup de gent que fa un viatge en autobús pel continent. Aquesta viatgera valenciana tot ho trobava petit.

El llibre l'han escrit dos lingüistes i professors universitaris: Mònica Montserrat Grau i David Paloma Sanllehí. És un recull d'una quarantena de frases de sèries de producció pròpia que han fet fortuna.

Però la primera frase mítica no forma part del llibre perquè és d'una sèrie aliena. La va pronunciar Jock Ewing el 10 de setembre del 1983, el primer dia d'emissió de TV3. Era l'episodi 55 de "Dallas", el primer que s'emetia pel canal. Hi ha gent que creu que va ser JR qui li va dir a la seva esposa que era un pendó, però no va ser JR, va ser el seu pare ,i textualment va dir: "El teu marit s'està morint i tu, mentrestant, fent el pendó ves a saber per on".
 

Teresina SA, la desinhibició del llenguatge

La primera sèrie de producció pròpia va arribar 7 mesos després i la va firmar Terenci Moix. Es deia "Carme i David, cuina, menjador i llit". La van seguir "Oliana Molls", "De professió API" i "La Granja". És el que els autors del llibre anomenen època "pregloriosa".

L'any 92, "Teresina SA" va sacsejar les orelles dels més puristes. Només elles podien dir barbarismes com "pedidu", sustu" o "estupendu". Per David Paloma "veníem d'una tradició literària i Teresina SA és la desinhibició del llenguatge. Potser està més castellanitzat, però connecta més amb els joves perquè utilitza un llenguatge audiovisual". Mònica Montserrat afegeix que "les Teresines eren un perfil de persones que tothom reconeixia i se'ns faria molt estrany que utilitzessin segons quines paraules".
 

"Rosa, ens ha tocat la Lotto"

El llibre es diu "Me l'imaginava més gran", però hi havia altres frases que aspiraven a ser-ne el títol. Una era: "Rosa, ens ha tocat la Lotto". La va pronunciar l'Antonio al primer capítol de "Poble Nou". Va ser la primera telenovel·la en català protagonitzada per gent normal i corrent que parlava com la gent normal i corrent. Segons David Paloma, va ser l'inici d'una època "gloriosa" a TV3 que va durar uns 20 anys, entre el 1994 i el 2014".

Si "Teresina SA" va trencar motllos, "Plats bruts" va introduir a la ficció un llenguatge col·loquial inaudit fins aleshores. L'"Ah, vale", de l'Emma, va fer fortuna. "No és gens català --afirma la Mònica--, però no és gens perillosa des del moment que la gent la identifica clarament com un castellanisme i sap en quin registre la pot utilitzar i quan no".

Els "picarols" del David o l'"així que Montse i Meritxell" del Lopes també han passat a la història. "La gent jove no es cansa de mirar 'Plats bruts'". Això demostra que, 20 anys després, aquell model de llengua continua sent actual i continua resultant modern".

Amb tot, la lingüista i professora del campus de les Terres de l'Ebre de la URV Mònica Montserrat creu que hi ha d'haver un control per evitar una introducció gratuïta i innecessària de barbarismes.

Capítol a banda mereixen "La memòria dels Cargols".  No perdeu el temps buscant a qualsevol diccionari expressions com: "espremutxar les carreutxes"  o "signar les afermales". No busqueu tampoc frases fetes com: "Al casori i a l'enterrament s'hi ha d'anar neta de cos i de ment" o "Déu ens dona bones mans, però no ens treballa els camps". Simplement, no existeixen. És un invent de Dagoll Dagom per a la sèrie. "És un exercici espectacular --afirma Montserrat-- sentir un català que no existeix, però que ens sembla genuí i del tot creïble".
 

La pinça birmana d'"El cor de la ciutat"

"El cor de la ciutat" ha estat la sèrie més longeva de TV3. 9 anys i 1.906 capítols. Ha donat molt de si. Els autors del llibre han triat "la pinça birmana" com a moment mític. La frase la va pronunciar, en diferents capítols, el personatge de la Remei i es referia a una pràctica sexual. 

Després d'"El cor de la ciutat" hi ha hagut moltes sèries inoblidables més: "Nissaga de poder", "Jet lag", "Porca misèria", "Ventdelplà" o "Polseres vermelles" en són algunes. 

A partir del 2015, entrem en un període que el professor de la Facultat de Comunicació de la UAB David Paloma anomena "postgloriós". "Arranquen les plataformes i canvien els hàbits de consum. Es continuen fent bons productes, però no s'aposta tant per la producció pròpia. No podem dir que és la decadència, però no és un moment àlgid".

D'aquesta època ens quedaran per sempre sèries com "Merlí" i frases mítiques, com quan el professor de filosofia diu: "Quan un pensa, la gent el mira malament".